L'escola on importa més la qualitat de vida de l'alumne que el seu aprenentatge

Barcelona“A la nostra escola ens nodrim de les possibilitats que ens dona l’art: la música, l’expressió plàstica, el teatre... En tenim un ventall tan ampli que no ens l’acabem i, alhora, és la manera que tenen sovint els nostres alumnes de comunicar-se”, exposa Pilar Garcia, directora de l’escola municipal d’educació especial Can Vila de Mollet del Vallès. El centre, que aplega 145 alumnes d’edats compreses entre els tres i els vint anys, basa en l’art el seu projecte educatiu, i ho fa especialment a partir del teatre.

“Som una escola d’educació especial, per tant, tenim un projecte educatiu que és diferent. Com els nostres alumnes, que són diferents, especials. De fet, són extraordinaris”, expressa Garcia. La directora del centre explica que, en el cas de la seva escola, la part pròpiament curricular perd una mica de pes, perquè molt sovint els alumnes que entren a formar part de la comunitat de Can Vila han passat abans per l’escola ordinària i hi arriben després de viure situacions de fracàs. “El que no volem és que quan entrin a la nostra escola això es torni a produir. Per tant, el que fem és oferir alternatives i fem que l’aprenentatge que els donem els arribi a través de l’experimentació i la creació”. Per això, Garcia incideix en el fet que, d’aquesta manera, treballen l’autonomia, l’autoestima, la seguretat, la capacitat de sentir-se responsables i el vincle que estableixen amb els adults, entre d’altres. Segons la directora del centre, aquests aspectes a l’escola ordinària es passen sovint una mica de puntetes per manca de temps i pel pes que agafa el currículum. “Evidentment que a Can Vila els nostres alumnes aprenen: qui pot llegir, llegeix, i qui pot fer aprenentatges matemàtics, els fa, però per a nosaltres no és una prioritat. La nostra prioritat és justament donar valor i posar èmfasi en les coses que han de fer per millorar la seva qualitat de vida i el seu benestar emocional. A partir d’això, nosaltres potenciarem totes les capacitats que tinguin els nostres alumnes”.

I una de les maneres que tenen de potenciar aquestes capacitats és a través del teatre. “Fa molts anys que es fa teatre a la nostra escola. Va començar com una activitat típica per representar Els Pastorets, però de mica en mica ha anat creixent i ara, el teatre que fem s’ha convertit en un projecte que treballem a partir d’una comissió on hi són representats els diferents departaments del centre”. Les històries que representen i que treballen al llarg del curs són de creació pròpia i tenen en el seu argument algun tema que han treballat a les aules. “A partir d’aquí, creem una història o un fil conductor perquè tots els alumnes i tots els professionals de l’escola pugin a l’escenari en dues obres”. Fan dos dies de representacions motivats per l’aforament del teatre de Mollet, assegura Garcia. “Abans fèiem una sola obra i intentàvem que tothom hi participés, però en anar augmentant la matrícula, l’aforament va quedar petit. Ara, dividir les representacions en dues obres ens permet que hi pugui participar tothom, tenir unes sessions una mica més llargues i que en cada funció hi apareguin alumnes petits, mitjans i grans alhora”.

Visibilitzar les capacitats dels alumnes

L’objectiu de fer aquestes representacions teatrals és donar visibilitat a les capacitats dels alumnes i oferir-los oportunitats perquè dalt de l’escenari puguin comunicar allò que senten. “Ho fem creant escenes perquè cada alumne pugui fer la seva aportació”, remarca Garcia. “Cal tenir en compte que tenim alumnes pluridiscapacitats, que sovint no poden fer certs moviments per si mateixos o ni tan sols parlar, així que els generem oportunitats perquè, d’alguna manera, puguin participar a l’obra i generar una escena que, segurament, serà molt emotiva”. La voluntat és que tot l’alumnat aparegui a escena. “Cal pensar que els nostres espectadors són majoritàriament les famílies i volem que puguin gaudir de l’espectacle i de tenir l’oportunitat de veure gaudir també el seu fill”. Per això, hi ha molta feina prèvia i mesos de preparació i assajos. A més, per exemple, entre els infants i joves del centre n’hi ha amb afectacions greus d’autisme que fan que rebutgin segons quins sons o trobar-se entre molta gent. Per això, els busquen altres oportunitats per participar en les representacions. “En aquests casos, per exemple, els gravem prèviament a l’escola i apareixen a escena a través d’un vídeo. Sempre trobem la manera”.

La implicació de tota la comunitat és una peça clau per a l’èxit d’aquest model educatiu. L’AFA del centre també col·labora en aquest projecte perquè cada any es pugui dur a terme, així com l’Ajuntament de Mollet del Vallès. “Però també tenim el suport del món cultural que ens envolta i cada any hi fem participar gent externa, com ara membres de l’escola de música del municipi o persones relacionades amb el món artístic. Aquest any hem fet participar un dels cantants de la companyia Elèctrica Dharma, que es va gravar en un vídeo que vam projectar durant la representació de l’obra”. Garcia assegura que aquestes col·laboracions ajuden a donar visibilitat al projecte i a fer arribar més lluny la veu dels alumnes.

Reconeixement a la feina feta

Enguany, a més, aquesta visibilitat ha tingut premi: el centre ha estat reconegut en la 47a edició dels Premis Baldiri de la Fundació Carulla en la categoria Escola Transformadora pel seu projecte interdisciplinari d’arts escèniques. El guardó ha volgut destacar la capacitat de l’escola molletana d’integrar recursos artístics com el teatre i la dansa per treballar les múltiples capacitats i talents, al mateix temps que promou una mirada inclusiva i respectuosa envers tots els infants i joves. Garcia reconeix que en presentar-se al certamen volien mostrar quin impacte generen en el seu entorn més proper i com duen a terme aquestes transformacions a diferents nivells. “Aquest premi també és el reconeixement a la feina que fem les escoles d’educació especial en general, que és molt maca i també molt intensa, però que a vegades està poc reconeguda i cal que tingui reconeixements vàlids, com ha estat per part dels Premis Baldiri en el nostre cas”.