Educació

L'escola que ha construït en dos anys una casa ibera al pati

A banda de l'edificació, els espais d'aprenentatge de l'escola Sant Jordi són un hort, les vinyes, el bosc i un galliner

ESCOLA SANT JORDI  SANT PAU D'ORDAL HORT PROJECTES CANVI CLIMATIC POBLES RURAL
5 min

Sant Pau d'OrdalTrossos de ceps, troncs, gronxadors fets de fusta, un galliner, les fulles d'unes pastanagues amagades sota terra que s'intueixen que seran grosses i, la joia de la corona, una casa ibera d'uns 5 metres quadrats construïda amb els materials que utilitzaven a l'època, fang i palla, i que els alumnes van trigar dos anys a fer. Són alguns dels espais que hi ha al pati de l'escola rural Sant Jordi de Sant Pau d'Ordal. El centre, situat a l'Alt Penedès, compta ja amb 111 alumnes i 15 docents i ha estat reconegut aquest curs amb un dels premis Baldiri Reixac, que impulsa la Fundació Carulla, per al seu projecte educatiu batejat amb el nom de Tresor.

L'objectiu de l'escola és tan senzill com alhora complicat: ensenyar als infants a adaptar-se a la vida amb les circumstàncies que els toca viure. "I fer-ho amb la màxima felicitat possible", afegeix la seva directora, Àngels Calvo. Com ho aconsegueix el professorat? A través del Tresor, que treballa diversos entorns d'aprenentatge en què el protagonisme el comparteixen a parts iguals la història i el present del lloc on viuen, les vinyes i la part artística.

Per aconseguir impregnar-se de tots aquests elements, el treball ja es comença des del cicle infantil, en què els més petits estan en constant contacte amb el bosc que els envolta. La seva feina, a través de sortides setmanals, és descobrir-lo, escriure'l, observar-lo i, sobretot, jugar-lo.

Entre palla i fang

L'autonomia augmenta en el primer cicle de primària (primer i segon). Llavors l'alumnat ja és el responsable de fer el manteniment de la casa ibera. "És un laboratori d'història on poden aprendre des d'arqueologia fins a com vivien els ibers al municipi. La casa té les normes d'aquest poblat. Per tant, no poden haver-hi tomàquets perquè encara no havien arribat, però sí llenties; tampoc s'hi pot entrar plàstic, però sí ferro", concreta la directora. Construir-la no va ser fàcil. El mateix professorat va demanar assessorament a la ciutadella ibèrica de Calafell i a diferents arqueòlegs. "Ara els alumnes es dediquen a reparar si hi ha una mica de fang que cau i també s'hi han de posar prestatges i fer l'interior...", concreta la directora.

Dues alumnes de l'escola davant la caseta construïda amb tècniques dels ibers al pati de l'escola

A tercer i quart de primària tenen com a missió cuidar l'hort i el galliner, que també són al pati. "Aquest curs hem fracassat", admet Calvo, cosa que també ajuda a gestionar les emocions, com és en aquest cas la frustració. El motiu, a banda de la sequera, és que han començat a treballar el que es coneix com a agricultura regenerativa, que explicat de forma senzilla és deixar que la terra es recuperi tota sola, sense llaurar-la ni adobar-la massa. "El que hem après aquest any és que en la societat on vivim, construïda a base d'estrès, la terra té les seves pròpies normes i necessita el seu temps per recuperar-se".

Els més grans, els de cinquè i sisè curs, gestionen les vinyes, que són a pocs metres de l'escola, amb el monitoratge dels pagesos de la zona. Avui els ha tocat fer la poda en verd, que consisteix en retirar els brots innecessaris que hagin crescut entre els ceps. "Durant el curs hem après tots els processos i a entendre la terra", expliquen els alumnes Martí Canals i Yamla Sánchez, que afegeix que el que li ha agradat menys ha sigut tirar fems.

Alumnes de l'escola rural Sant Jordi de Sant Pau d'Ordal treballant les vinyes

L'orgull de ser pagès

El terreny on hi ha les vinyes el va cedir l'Ajuntament a l'escola i es va començar plantar fa més de cinc anys. Els alumnes s'ocupen des de la verema fins a fer el most o, com aquest curs, elaborar mistela, que han donat a tastar en les diferents fires celebrades al poble.

Com que a causa del canvi climàtic la verema en els darrers anys s'ha avançat i s'ha de fer abans que comenci l'escola (a finals d'agost), el centre fa una convocatòria entre els infants quan estan de vacances per dur-la a terme. "Sempre és un èxit", explica la directora. Un cop agafat el raïm el trepitgen i fan el most. "S'ha de mirar constantment el que necessita la terra i, per tant, cal molta observació. Els temps poden ser extremadament lents i també molt ràpids: perquè les herbes s'han de treure en el moment precís i quan les gallines estan covant saps que no tindràs ous", afegeix Calvo.

La petita vinya també serveix als pagesos per experimentar en la recuperació de varietats de raïm de la zona. "Hem recuperat el sumoll blanc i negre i hem vist que s'adapta molt bé", explica Lluís Raventós, que és pagès. L'aprenentatge, però, entre alumne i agricultor va molt més enllà. "A mi de petit em feia vergonya dir que el meu pare era pagès i ara veus com els infants s'arrelen al territori i observen totes les cares d'aquesta professió: si hi ha menys collita a causa de la sequera, si es perd tota la feina a causa d'un fong o també si és un any excepcional. La vinya acaba sent el vincle que uneix totes les generacions del territori", apunta Raventós.

Els alumnes treballen amb una de les pageses que els ajuden a mantenir les vinyes en un estat òptim.
Aprenent dels professionals a cuidar les vinyes.

Petites cooperatives

Pel que fa als costos, cada un dels cicles té un petit pressupost que gestiona el mateix alumnat. "Funcionen com petites cooperatives", explica la directora. Per exemple, l'alumnat de cicle superior fa cada any un esmorzar per als pagesos i s'encarrega des de decidir què faran per menjar, anar-ho a comprar i preparar-ho sense passar-se de pressupost.

Però com executen aquest Tresor en el seu dia a dia? El primer que deixa clar el professorat és que no hi ha una estructura diària tancada "perquè el món tampoc la té". "Cada dos per tres canvia, perquè un tren no va a l'hora o perquè un dia no et trobes bé...", exemplifiquen. Tenint en compte doncs aquesta premissa, l'habitual és que quan els infants arriben a l'escola facin una mica de lectura i, després, les matèries més "tradicionals", com ara matemàtiques o llengua. Tornant de l'hora del pati i fins a acabar la jornada es fan els entorns d'aprenentatge.

I tot aquest lligam amb la terra, ¿com l'abracen amb la part artística? De diverses maneres i formats. Tot just entrar al centre ja es detecta aquesta part artística amb el color de les parets de l'escola, que juguen amb les diferents tonalitats del vins negres. A més, els muntatges artístics al pati són constants i les reivindicacions a través de l'art també. Aquest curs, enmig de les vinyes, el centenar d'alumnes van denunciar la desaparició de les cuques de llum amb una representació nocturna on cada una de les criatures anava disfressada d'aquest animal mentre feien música amb gots de vidre (ho podeu veure al vídeo).

I enmig de tot aquest aprenentatge sempre es repeteix la mateixa pregunta: aquesta manera de treballar ha incidit en els resultats de les proves de nivell que es fan des de la Generalitat per valorar el nivell de l'alumnat, com ara les de sisè de primària? "Sempre hem sigut una escola avançada, no tenim resultats excepcionals però sí que tenim un bon nivell", apunta la directora, que reconeix que, de cara el curs que ve, el claustre ja està maquinant altres novetats que es tancaran aquest juliol. "El problema amb què ens trobem sovint és que el que volem impulsar encara no s'ha fet enlloc i costa molt més donar-hi forma", conclou.

Àngels Calvo, directora de l'escola Sant Jordi, ubicada a Sant Pau d'Ordal (Alt Penedès)
Els Baldiri Reixac premien l'escola catalana i la lluita contra el canvi climàtic

L'escola rural Sant Jordi és una de les 29 que ha estat guardonada amb un dels premis Baldiri Reixac. "Hem valorat aquest any, per una banda, el gran esforç que es fa des de l'escola perquè la llengua catalana sigui un espai de trobada i, per una altra, el treball que fan els centres per sensibilitzar sobre l'emergència climàtica, perquè els joves siguin els protagonistes d'aconseguir el món on volen viure", explica Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla, que impulsa els premis.

En el cas de la Sant Jordi, els premis han valorat com es gesten canvis socials reals a través d’espais com la vinya, l’hort, el galliner o la caseta ibèrica. Els alumnes, afegeix el jurat, hi aprenen els principis de l’agricultura regenerativa, recuperen tècniques de fertilització sostenible i creen intervencions artístiques en la natura per fomentar coneixement i consciència sobre el canvi climàtic. "Han abraçat el món rural amb l'artístic", apunta Esteve.

El FEP Sant Ramon de Barcelona, l’IE Greda d’Olot, l’Escola Ponent de Granollers o l’Escola Municipal de Música d’Artés són altres centres premiats.

stats