Es regeix la nostra autoestima pels valors del capitalisme?
Ens sentim més valuosos quant més desig causem? Ens sentim més valuosos quants més amics ens mostren el seu apreci? Necessitem agradar als altres per valorar-nos a nosaltres mateixos? Seduïm als demés per poder-nos saber sexis? Acumulem amistats per sentir-nos més sociables? Si és així, el nostre concepte de nosaltres mateixos es basa en la llei de l'oferta i la demanda: quanta més demanda hi ha més puja el valor del producte. Si hi ha molt de producte disponible però ningú el sol·licita baixa el seu valor. Apliquem els valors del capitalisme a l'hora de regir la nostra vida personal quan busquem a l'exterior la nostra pròpia vàlua. Quan deleguem a agents externs l'establiment exacte del nostre valor. Ningú ens pot dir quant valem, doncs el nostre valor real prové del nostre interior, és intrínsec a la nostra persona. Per això no és quelcom que haguem de buscar fora nostre o que haguem d'esperar que algú ens atorgui, sinó que l'hem de generar des del nostre interior. Només jo mateixa puc establir el meu valor real i viure conforme aquest coneixement. Desenvolupar totes les meves actituds i comportaments des de la noció del meu autèntic valor. Obrar amb coherència amb el que sé que sóc. Cal que projectem en els demés una imatge acurada de qui som i, aleshores, aquests actuaran en conseqüència, en harmonia a aquesta informació que els estem transmetent. Nosaltres mateixos som qui assentem les bases del que valem. Buscar a fora el nostre preu és rebaixar-nos fins al punt de deixar en mans dels altres la determinació del nostre valor. Tanmateix, els altres no disposen de la perspectiva adequada per calcular la nostra autèntica vàlua, només un mateix està connectat amb el nucli de la seva saviesa i pot ser conscient del seu valor. Estar a mercè de la opinió dels altres és negar el nostre valor intrínsec, no valorar-nos en absolut i encaminar la nostra vida a vagar caòticament en busca de quelcom que només ens podem concedir nosaltres mateixos. Morir-nos de set tenint un pou immens d'aigua als nostres peus. Només cal cercar al lloc adequat, canviar de perspectiva i establir des de dins les normes del joc, en lloc de regir-nos per les normes d'un joc al que realment no hem triat mai jugar. La clau està en decidir, exercir el nostre poder i crear nosaltres mateixos el joc al que volem jugar. Dissenyar la nostra vida i la manera com volem viure-la comença per definir el nostre autèntic valor i actuar segons aquest. Comencem una nova vida d'acord amb el que som?
