Una família nombrosa

Marina Sancho

Una nova educació

" El millor mitjà per fer bons els infants és fer-los feliços" Oscar Wilde

"La paraula progrés no té cap sentit mentre hi hagi infants infeliços" Albert Einstein

" La felicitat és un indicador del progrés. Quantes més persones felices, més progrés"

Aquesta última frase l'he escrit jo, inspirada per les dues primeres. Hi ha una cosa que em xoca de les escoles: la infelicitat d'alguns alumnes. Estic convençuda que no podrem dir que una pedagogia és exitosa mentre infringeixi sofriment a algun alumne. Els éssers humans naixem encarats a la felicitat i no pot ser que l'educació que rebem durant els primers anys de vida vagi en contra de les nostres inclinacions innates. No naixem per patir. Per tant, la tasca dels mestres en cap cas pot anar dirigida a provocar dolor als seus alumnes. Fer renunciar als propis interessos i obligar a memoritzar certs aprenentatges és infringir dolor. Negar el potencial dels nens i nenes i recalcar-ne tan sols les debilitats és abocar-los a la insatisfacció.

La pedagogia positiva tracta precisament d'això: d'enfocar l'educació en les fortaleses de l'alumnat en comptes de fer-ho en les seves mancances. Tracta d'emprar mètodes científics constatats per transmetre eines i coneixements necessaris per expandir el benestar de les persones. Quina, si no, hauria de ser la finalitat de la educació? 

L'educació tradicional s'ha centrat en promoure l'èxit professional, deixant molts buits en tots els àmbits de l'ésser humà. L'educació positiva, en canvi, es proposa incentivar el benestar en totes les facetes de les persones. Donat que la FELICITAT és el propòsit últim de la vida i que s'ha constatat que és educable mitjançant diverses estratègies, el que té més sentit és que la felicitat sigui també el sentit central de l'educació. 

Educar per a la felicitat no aporta només major satisfacció i benestar als alumnes sinó que també incrementa el nivell de salut, creativitat, productivitat, innovació i la qualitat de les relacions socials. Així, fomentar la felicitat implica fomentar el progrés.

Personalment, sempre he estat convençuda que la tasca central de l'escola ha de ser fomentar el benestar per mitjà del respecte i la facilitació del desplegament del potencial dels alumnes. Veig cada infant com un cofre del tresor que si aconsegueixo que s'obri i comparteixi totes les seves habilitats pot significar una gran aportació a la societat. Per fer-ho,però, cal partir de la modèstia. No penso que jo ho sé tot i cal bolcar tots els meus coneixements dins la seva caixa buida. Sinó que permeto que em mostrin el seu potencial. Els escolto, els admiro i parteixo de la seva genuïna forma de ser per oferir-los allò que crec més convenient per al seu desenvolupament. 

Educar per al benestar necessàriament parteix d'identificar les fortaleses dels alumnes i promoure-les per tal de fer que el seu estil de vida i les seves decisions s'ajustin a les seves veritables necessitats i inclinacions, no pas a unes constriccions externes que els podrien arribar a fer sentir alienats. 

Martin Seligman i d'altres investigadors han demostrat que la meditació, l'atenció plena, l'altruisme, l'empatia, la resiliència, la comunicació afectiva, la compassió, la creativitat, el pensament crític i el coneixement d'un mateix condueixen directament al benestar. Perquè no omplim l'escola d'aquestes tècniques i vivim tots una vida més plena i amb més sentit?