Criatures 21/05/2019

Com fomentar el sa creixement dels nens i nenes

3 min

Permetre que els fills es desenvolupin a la seva manera sense intervenir de forma directa és veritablement un repte. Intel·lectualment puc entendre que ells tenen el seu lliure albir i que acabaran sent qui realment són per molt que jo lluiti perquè esdevinguin una altra cosa. És una batalla perduda d’avant ma, per sort en la majoria dels casos, perquè l’autèntic caràcter s’imposa sobre totes les coses. Tot i això, el dia a dia requereix un treball intens per actuar en coherència amb l’assumpció que els infants són realment lliures de prendre les seves decisions i que el nostre excés de control és un obstacle més que una ajuda. Deixar-los fer, veure com s’equivoquen, acceptar la seva autonomia requereix molta confiança en la naturalesa intel·ligent de cada individu.

Esta demostrat científicament que els infants aprenen mitjançant l’exemple. Els discursos, sermons, classes magistrals, les grans demostracions didàctiques no serveixen per a res. Se les emporta el vent. Els entren per una orella i desapareixen per l’altra. Perquè no els interessen, no els motiven, no arriben a la seva profunditat. De l’únic que realment prenen nota és de la nostra actitud, de la nostra comunicació no verbal, de la nostra passió, de la nostra manera de comportar-nos, de les nostres mostres d’afecte. Els nens imiten des del moment que neixen (i si no us ho creieu mireu com els nadons mouen els llavis quan els diem cosetes) i aquesta és la seva font d’aprenentatge més poderosa.

Per tant, l’única forma d’accedir a les profunditats dels nostres fills és accedint a les nostres pròpies i adoptar aquella disposició vital que ens sembla més idònia. Si volem fills feliços, ens toca ser feliços. Si volem fills implicats en el compromís social, no tenim altra que vincular-nos apassionadament a una causa. Si volem que practiquin algun esport, ja podem començar a gaudir de l’estona d’exercici físic diària. Som poderosos influencers dels nostres nens i nenes. Ells saben anar més enllà de les nostres paraules i, traïdorament, ens llegeixen entre línies. Així, aprenen de nosaltres allò que més els marca. Ens agradi o no.

La nostra manera de ser repercuteix en els nostres fills i els dona un missatge clar de quines són les nostres prioritats. Per tant, la nostra presència sòlida ja proporciona una pauta, una guia en el camí dels nostres fills. L’entorn també modela la seva forma de ser. L’espai diu molt de la nostra personalitat i permet que es despleguin un tipus d’activitats o unes altres. En aquest cas, és útil crear un escenari on els nostres fills integrin allò que creiem imprescindible per al seu benestar i correcte desenvolupament. Com afirma Alexander Luria, deixeble de Vigostsky, és impossible separar el cervell del nen del seu context. Nosaltres els adults tenim a les mans la oportunitat crear un entorn que influenciï els infants tal com volem. Tenim la responsabilitat de generar l’ambient que acabarà indefectiblement educant els nostres fills. Tenim el poder de modelar l’espai d’on absorbiran la informació per formar la seva identitat.

És per això que reconec que tenim moltes maneres d’influir els infants i la menys efectiva és dirigir la seva conducta directament (ordenant que facin quelcom o deixin de fer-ho) perquè aprenen decidint com actuar no pas obeint ordres com autòmats. Constato que les eines més efectives per fomentar el sa desenvolupament dels nens i nenes són essencialment passives, actuen sobre allò que envolta al nen més que sobre la seva trajectòria directament, la qual només pot ser dirigida per ells mateixos.

stats