Prendre consciència del poder del llenguatge (I)

Paraules, deixo anar paraules esperant que tornin a mi en forma de fets. Cada mot és un encanteri que provoca un efecte en la realitat. A vegades costa prendre consciencia que el llenguatge és la nostra eina per arribar allà on els nostres braços no arriben, per donar forma a quelcom que habita al nostre interior i així fer que es materialitzi. Poques vegades emprem les paraules com un recurs poderós que determina la nostra posició al món. Ens limitem a escopir-les, re-emetre el que em sentit alguna vegada o a abocar de qualsevol manera les paraules que habiten la nostra ment. Per això penso que cal que rectifiquem la concepte que tenim del llenguatge i l’edifiquem de nou tenint en compte cadascuna de les seves possibilitats i els seus usos. Has pensat alguna vegada per a que serveixen les paraules? Observant la intencionalitat dels primers vocables que han emès els meus fills en començar a parlar, he comprès que un dels principals propòsits de les seves vocalitzacions és acostar-se a l’altre. El llenguatge és un pont entre el nostre ser i la resta de la existència. Mitjançant les paraules establim connexió amb l’exterior, passem a formar part d’una comunitat, la major característica de la qual és l’ús d’un codi comú. Quan ets capaç d’entendre i de fer-te entendre, travesses unes fronteres, abandones les teves pròpies limitacions i et beneficies del poder que comporta formar part de quelcom més gran que tu. Per aquest motiu, les paraules no són simples emissions que queden suspeses en l’aire sense més conseqüències, sinó que són prolongacions del nostre jo més profund, actuant com unes extremitats més per interactuar amb l’entorn. Parlar comporta comprendre que puc modelar la realitat a partir de les ones vibratòries que emet el meu òrgan fonador. És la telepatia materialitzada. És el nostre vincle amb tot el que existeix i la nostra manera d’exercir influència sobre la situació present. Quan parlo sóc una antena que transmet una informació determinada que té un resultat concret del qual depèn l’estat dels factors més importants de la nostra vida. Per això és indispensable tenir cura i ser molt conscients de la tria que fem cada cop que articulem un so o un altre. Cada nota és un vot cap a una realitat o una altra. La nostra boca pot originar la foscor més terrible, un món de penombra i perills on el més desafiant és possible o bé podem donar lloc a un estat de la consciència més serena, on l’abundància i el benestar són la nostra raó de ser. Hem d’acceptar la nostra verdadera naturalesa creadora, entendre’ns com a generadors d’existència en lloc de meres víctimes desposseïdes, impotents i febles davant un destí implacable. Cada mot que deixem anar és decisiu, doncs és el nostre mètode per configurar cadascuna de les nostres vivències. Les paraules són les fórmules màgiques que emprem per generar realitat,és a dir, per materialitzar el nostre món interior. El llenguatge és el pas imprescindible per transformar quelcomd’irreal a existent per el simple fet d’atorgar-li un nom. Has reflexionat alguna vegada sobre quin món construeixes mitjançant cada paraula que elegeixes? Personalment he decidit alimentar-me només de paraules que provoquen felicitat, doncs som el que mengem.