L'únic que no diuen els llibres sobre criança i pedagogia

Fa molts anys que llegeixo llibres sobre pedagogia, criança i maternitat. Adquireixo les últimes obres publicades a nivell internacional. Sóc subscriptora de múltiples revistes sobre educació en qualsevol idioma. Com a conseqüència d'un afany de perfeccionisme, de voler exercir el meu rol de mare el millor possible per no espifiar el futur dels meus fills, he explorat molt del que s'ha escrit i s'ha dit sobre aquest tema. Algunes de les propostes que més m'han convençut són:

• Comprendre els infants
• Tenir paciència
• Estimar incondicionalment
• No accelerar el seu procés d'aprenentatge
• Deixar estones de joc lliure sense imposicions
• Oferir-los molt de contacte
• Crear una relació de proximitat i confiança
• Posar-nos al seu nivell i mirar-los als ulls per parlar-los

Tanmateix, gràcies a la experiència de criar tres nens amb sempre l'objectiu al cap de fer-ho el millor possible, he topat amb la clau de la criança feliç i realitzadora tan per pares com per fills i no és cap dels consells o recomanacions que apareixen en els centenars de llibres que han anat a parar a les meves mans. Sabeu quina és ? Tractar-nos bé a nosaltres mateixos com a pares en primer lloc. No he llegit mai en cap llibre de pedagogia i criança que el pas previ per a dur a terme una ma/paternitat amb èxit sigui ser bons amb nosaltres mateixos, cuidar-nos, estimar-nos, tractar-nos bé, deixar de ser tan exigents amb nosaltres mateixos, deixar d'intentar arribar a tot arreu, de pressionar-nos, permetre'ns respirar. La relació que mantenim amb nosaltres mateixos és la que extrapolem amb els nostres fills. Acabem mantenint amb ells el mateix tipus de diàleg, i tracte que tenim amb el nostre propi jo. Projectem fora nostre i en totes les relacions que mantenim tot allò que alberguem en el nostre interior. Per aquest motiu, l'única cura infal·lible per desenvolupar una bona relació pare/mare-fill és tenir una pau interior que inundi, abraci i contagi els nostres fills. La serenitat que ens proporciona estar en pau amb nosaltres mateixos i deixar de batallar per tot, és la eina més apropiada per tractar com es mereix la nostra descendència. I aquest estat només es pot aconseguir estimant-nos, reconeixent les nostres virtuts i fortaleses; comprenent i resolent les nostres limitacions i debilitats, prioritzant el que és important per nosaltres de veritat, anteposant-nos a les opinions i exigències externes, deixant de castigar-nos, turmentar-nos i culpabilitzant-nos ja que sempre tractem als demés com ho fem amb nosaltres mateixos. I no hi ha cap altra persona millor al món amb qui practicar la paciència, l'estima incondicional i la comprensió que nosaltres mateixos. Només les persones realitzades, equilibrades, plenes i felices són capaces de donar el millor de sí mateixes als demés. La única educació vàlida és la que es basa en l'exemple perquè els nens aprenen del llenguatge que establim amb nosaltres mateixos, de les actituds i conducta que són capaços de llegir entre línies, del que hi ha més enllà dels esforços, a vegades postissos, que fem per ser pares perfectes. I el millor exemple que podem oferir és una relació madura, treballada i efectiva amb nosaltres mateixos. No hi ha remeis ràpids i infal·libles per transmetre el millor als nostres fills sense passar en primer lloc per l'estadi de saber-nos brindar en primer lloc el millor a nosaltres. El millor regal de Nadal que us podeu fer aquestes festes és una dosi de compassió, amor, generositat i amabilitat amb vosaltres mateixos, la qual acabarà desencadenant els mateixos sentiments vers les persones amb qui interactueu i, aquestes, es veuran clarament gratificades. Cultivar el nostre interior per tal de poder oferir una millor persona als demés és la forma més efectiva d'estimar i contribuir a la millora de la societat. Canviant i embellint a petita escala quant està a les nostres mans és l'única manera de generar canvis a gran escala. Comencem?