Una família nombrosa

Marina Sancho

Habitem el nostre cos

Som animals de moviment. El nostre cos funciona bé quan es belluga. Quan posem en marxa els mecanismes que ens conformen, tot en el nostre organisme flueix i està en harmonia. El cos necessita moure’s. Demana a crits estar actiu i fer circular l’energia que l’habita. Costa de creure a mode intel·lectual i es molt fàcil de corroborar quan s’experimenta: a més activitat física, més agudesa mental. Més facilitat en la presa de decisions. Més confiança. Més coneixement d’un mateix. Més enfocament en els propis objectius. Més benestar integral.

És lògic i de sentit comú: som éssers configurats per viure en una natura plena de reptes i superar-los amb total facilitat. Som organismes dissenyats per desenvolupar un treball físic intens. I quan la nostra quotidianitat està en coherència amb la informació que hi ha en cadascuna de les nostres cèl·lules ens sentim poderosos, plens de vitalitat i victoriosos.

Fins que no em vaig trencar el menisc, no en vaig ser conscient. M’agradava moure’m, tanmateix, altres activitats sovint semblaven ser prioritàries davant la posada en marxa del meu organisme. Ara sé que qualsevol estil de vida s’ha de basar en el benestar del cos, i aquest passa, inexorablement pel moviment. Es tracta de viure d’acord amb la màquina amb enorme potencial que som. Cada racó del nostre cos necessita mobilitzar-se per estar en plena forma. Igual que un cotxe aparcat sense fer servir es fa malbé, el sedentarisme mata.

De manera que el veurem forçada a aturar-me degut a una lesió, va provocar un terratrèmol en la meva concepció de la vida. Jo ja feia exercici, però el feia com a complement de totes les altres coses que duia a terme. L’activitat física era de més a més. Però no es així com està organitzat el nostre cos, doncs el moviment és l’epicentre de la nostra salut. A més moviment, més plenitud perquè estem concebuts per estar actius ( i descansar quan faci falta, es clar!).

La nostra intel·lectualitat se sustenta en el cos. Qualsevol projecte que vulguem dur a terme necessita de la col·laboració del nostre organisme. El necessitem per gaudir, per estimar, per sentir, ... per viure! Així doncs, té lògica replantejar-nos la nostra quotidianitat i entendre que cal promoure el complet benestar del cos en primer lloc. Posar-lo en el focus a l’hora de distribuir el nostre temps. Ja que de la seva salut se’n deriva qualsevol altra cosa de la nostra existència. Cal tenir en compte les necessitats vitals del nostre organisme i satisfer-les amb diligència per encarnar la millor versió de nosaltres mateixos i poder ser efectius en allò que ens proposem.

Posem el nostre cos al centre de la nostra vida. Reprogramem-nos per florir en plenitud i viure a gust sota la nostra pell. Tinguem màxima cura, amb suavitat i paciència, del nostre organisme. Enfortim la nostra estructura per sentir-nos sostinguts. Potenciem les nostres capacitats per gaudir de qui som. Eixamplem la nostra agilitat i mantinguem la nostra flexibilitat. Divertim-nos mitjançant les possibilitats que el nostre cos ens ofereix i enjogassem-nos per resplendir com ho fèiem de petits. Respectem i venerem cada mil·límetre de la nostra extensió perquè ens permet tenir l’experiència més sublim imaginable: estar vius!