Suposo que cada persona viu aquesta situació d'una manera personal i única. En el meu cas sento que estem en estat d'alarma; la qual cosa significa per a mi deixar anar tot el superflu i centrar-me en l'essencial. Com els arbres a la tardor, que renuncien al seu fullatge per concentrar la seva sàvia al tronc i així assegurar la seva supervivència.

Per assegurar la nostra supervivència com a societat hem renunciat a les relacions socials, als desplaçaments, a l'oci, a les compres, al contacte físic amb altres persones de fora de casa, a la calidesa de les abraçades entre amics, al plaer d'anar a un restaurant, a les vacances, a la cultura, al turisme...Renunciem a tot això per vetllar pel benestar del conjunt de la ciutadania.

Des del meu punt de vista aquest estat de setge és una ocasió per centrar-me en l'imprescindible a la vida.  La meva atenció està dirigida a la meva família, la meva llar, jo mateixa i la oportunitat d'aprendre a entregar-me amb més presència a la realitat que tinc davant meu. I afronto l'ús de les noves tecnologies de la mateixa manera: només per l'essencial. Ho dic perquè no vull que aquestes substitueixin tot el contacte que abans tenia ni que aclaparin la meva vida. Tampoc que guanyin protagonisme. Em proposo invertir aquest temps en permetre'm donar el millor de mi mateixa i actuar de forma autèntica i genuïna. Em dono la llibertat d'entregar-me a les coses que realment tenen valor per la vida.

Entenc que estem en situació de mínims i vull recuperar la riquesa d'aquests mínims. Nodrir aquests assumptes essencials per la vida amb tan de temps i atenció que recuperin el lloc central i trascendental que realment tenen per l'existència: cuinar, mirar als ulls de la persona que t'està parlant, mesurar i escollir bé les paraules que decideixo pronunciar, netejar i endreçar l'espai que habitem, escoltar els sons que ens envolten, revelar al món la nostra identitat, jugar i gaudir de la família, tenir cura del nostre cos, ...  Aquests dies són una oportunitat per establir prioritats i escollir quins pensaments, paraules i accions nodrim i quina realitat estem creant mitjançant cadascuna de les nostres decisions. Perquè allò que plantem, reguem i cuidem realment serà el fruit que collirem.

Personalment, l'estat planetari m'indica que es necessari reduir emissions, velocitat, falses necessitats, preocupacions, obligacions, superficialitat i activitats per centrar-nos de nou en allò que sustenta la vida i es el pilar de la existència: l'amor, la confiança, la satisfacció, la gratitud, la creativitat, la compassió, l'alegria, la imaginació, la tendresa, la generositat. Centrem-nos en allò que volem que prosperi a la Terra i pose-m'hi la nostra mirada, el nostre temps, la nostra voluntat, la nostra fortalesa i la nostra presència per tal de generar un canvi que sigui positiu i trascendental pel conjunt de la Terra.