Trivium

Institut Trivium

Lectura estructurada

Un aprenentatge efectiu de la lectura

Lectura estructurada Zoom

Lectura estructurada / Il·lustració: Edgar Gonzàlez

Aprendre a llegir és sovint un repte per a la majoria de nens amb dislèxia. La major part d’aproximacions pràctiques de la lectura (lectura guiada, alfabetització balancejada) resulten poc efectives per a aquells que presenten dificultats de lectura, i és que cal que el focus de la intervenció per als nens amb dislèxia siguin les habilitats de descodificació. En aquesta línia, els programes d’aprenentatge de la lectura que han demostrat ser més efectius són els de la lectura estructurada (IDA, 2017). Lectura estructurada és el terme adoptat per l’Associació Internacional de Dislèxia (IDA) per unificar els programes que tenen la mateixa aproximació, de caire estructurat i acumulatiu. Són també coneguts amb el nom d’Orton-Gillingham, ensenyament fonètic de lectura, aprenentatge sistemàtic de la lectura…

El mètode va aparèixer en la dècada dels anys vint, quan el físic Samuel T. Orton i l’educadora Anna Gillingham van col·laborar per dissenyar un mètode d’aprenentatge de lectura que pogués adaptar-se a les habilitats i dishabilitats de les persones amb dificultats lectores. Creien que aquestes dificultats eren cerebrals i que els mètodes tradicionals que s’usaven per ensenyar a llegir no resultaven efectius. El mètode dissenyat per Orton i Gillingham estava basat en la fonètica, era sistemàtic, molt estructurat i amb elements multisensorials per ajudar els aprenents a retenir conceptes que sovint oblidaven (Hamman, 2018). Aquestes característiques són les que encara avui defineixen el mètode i, malgrat que va ser dissenyat per persones amb dificultats lectores, és també aplicable en una classe d’escola ordinària, ja que recolza l’adquisició de la lectura de tots els estudiants.

Com funciona?
En el programa d’intervenció de lectura estructurada, els mestres i/o especialistes guien els estudiants cap al domini sistemàtic de les unitats més petites de so (fonemes) i van incorporant nous coneixements i materials (morfemes i lexemes) al voltant dels coneixements ja assolits d’una forma estructurada i acumulativa, com si es tractés de la construcció dels fonaments d’una edificació.

Durant les sessions d’intervenció, els educadors treballen diversos elements clau: consciència fonològica i fonètica, descodificació (lectura), codificació (lletreig), paraules d’ús freqüent, fluència lectora i comprensió, els quals es treballen des de les següents finestres de coneixement (IDA, 2017):

-Consciència fonològica.Rimar, comptar paraules en les oracions, marcar paraules picant de mans… Un aspecte important de la fonologia és la consciència fonètica, o la capacitat per segmentar paraules en els sons que les componen.


-Associació so-símbol.És a dir, relacionar els fonemes amb les lletres en les dues direccions: visual a auditiu (lectura) i auditiu a visual (lletreig).
-Instrucció sil·làbica.Conèixer la segmentació sil·làbica de les paraules contribueix a augmentar la precisió de lectura, especialment de paraules llargues.
-Morfologia. Els morfemes són les unitats més petites de llenguatge amb significat: paraules base, arrels, prefixos i sufixos.
- Sintaxi. És la seqüència i la funció de les paraules en una frase per transmetre un missatge: gramàtica, funció de la oració i mecànica del llenguatge.
-Semàntica.És a dir, el significat. La semàntica ha d’estar inclosa en les sessions des del principi, ja que és l’element que ens permet comprendre el llenguatge escrit i relacionar els nous conceptes.

Per què funciona?
Hi ha tres principis que regeixen la intervenció de lectura estructurada: (1) La intervenció és sempre sistemàtica i acumulativa, amb un ordre lògic des dels conceptes més primaris fins a aquells més complexos, essent els darrers fonamentats en els primers. (2) La intervenció és explícita;per tant, és necessària la interacció contínua entre alumne i especialista, sense suposar l’assoliment de coneixements per inclinació “natural”. (3) La intervenció és diagnòstica, ja que compta amb una avaluació contínua i curosa basada en el progrés de l’alumne, no del currículum.

Al final, l’objectiu del mètode és que el contingut s’arribi a automatitzar. Això podrà permetre que l’atenció i els recursos cognitius puguin destinar-se cap a altres activitats cognitives: la comprensió de la lectura, la relació de conceptes i l’expressió (Hamman, 2018; Macdonald, 2010).

Amb aquesta finalitat, el mestre i/o especialista haurà d’anar adaptant el contingut a l’alumne per mantenir-lo estimulat, connectat i motivat; aquells alumnes que no tinguin dificultats destinaran d’una a cinc sessions a cada concepte, mentre que aquells que presentin dificultats lectores poden destinar fins a 25 sessions. D’aquesta manera, i sota una mateixa metodologia, es facilita que tots els alumnes, malgrat les seves diferències individuals, arribin a dominar la lectura amb expertesa, permetent una comprensió i expressions més fluïdes.

Artícless de referència
Hamman, J. (2018). “A Powerful Approach to Reading Instruction. A research-based method of instruction that helps struggling readers is appropriate to use with all students”. George Lucas Educational Foundation: https://www.edutopia.org/article/powerful-approach-reading-instruction?utm_source=twitter&utm_medium=socialflow.

International Dyslexia Association (2017).Effective reading instruction. Baltimore, Maryland: https://dyslexiaida.org/effective-reading-instruction/.

Macdonald, P. (2010). “Paired reading: a structured approach to raising attainment in literacy”.Support for Learning25(1), 15-23.