Trivium

Trivium

Una mirada a la inclusió

Equitat, visibilitat i el valor de la diferència

Una mirada a la inclusió  - Il·lustració Zoom

Una mirada a la inclusió - Il·lustració / Edgar Gonzàlez

El passat 2 de febrer va tenir lloc la cerimònia d’entrega de la 33a edició dels Premis Goya, un esdeveniment social i artístic en què l’objectiu principal era entregar els premis a les pel·lícules i els professionals guardonats.

No obstant això, hi ha ocasions en què les cerimònies destinades a finalitats culturals i lúdiques esdevenen l'aparador d'altres qüestions d'índole social o polític. Aquest any, el gran protagonista de la Gala va ser Jesús Vidal, un actor de 43 anys amb una discapacitat visual del 90% i premiat com a millor actor revelació pel seu paper a Campeones, una cinta del director Javier Fesser. Vidal, en recollir el premi, començava el seu agraïment amb aquestes paraules: "Vostès no saben el que han fet". Vidal va parlar emocionat, però amb un missatge tan clar i directe que va arribar fins al cor de tothom que l’escoltava. "Senyors de l'Acadèmia, han distingit un actor amb discapacitat, no saben el que han fet. Ara només se m'ocorren tres paraules: INCLUSIÓ, DIVERSITAT I VISIBILITAT. Quina emoció sento!". Aquest ha estat considerat un dels moments més memorables de la nit del cinema espanyol segons la premsa digital. Acabat el discurs, tot l'auditori es va posar dempeus per celebrar el seu triomf amb una emocionada ovació.

En el pla institucional

Per a les persones amb discapacitat, l'accés a una vida social i ciutadana completa és un dels principals objectius i ambicions, tal com recull el Pla d'inclusió social per a aquest tipus de persones. El Pla pretén plasmar l'esperit de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social, aprovada pel Reial decret legislatiu del 29 de novembre de 2013. Aquesta Llei suposa el reconeixement exprés que les persones amb discapacitat són titulars de drets i els poders públics estan obligats a garantir el seu exercici ple. En l'àmbit territorial, l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) i Barcelona Activa van presentar, en l'espai InnoBa, el Pla d'Acció 2018-2019 per a la inclusió social, l'ocupació i la promoció econòmica de les persones amb diversitat funcional en el mercat ordinari de treball. L'objectiu és definir i donar impuls a mesures per a la integració de persones amb discapacitat en el món laboral a través de l'ampliació, la potenciació i la visibilització del conjunt d'accions impulsades per Barcelona Activa i l'IMPD. El pla té tres línies d'actuació: en primer lloc, polítiques actives d'ocupació per a persones amb discapacitat o diversitat funcional; en segon lloc, emprenedoria i enfortiment empresarial en l'àmbit de l'economia social i la discapacitat, i, finalment, la visibilització i la sensibilització social.

Els principis d'aquest pla són la promoció dels drets socials; la no-discriminació; la igualtat d'oportunitats en tots els àmbits d'actuació municipal, tenint en compte la perspectiva de gènere; l’accessibilitat universal a béns, entorns i serveis; la participació social, la coordinació intramunicipal i interadministrativa, i l’atenció a la diversitat de les persones amb discapacitat.

Per a autors com Bèlgica (2008), una societat inclusiva ha de reconèixer en els grups socials diferents el valor que hi ha a cada diferència, el respecte a la diversitat i el reconeixement d'un tercer vulnerable, amb necessitats específiques que han de ser cobertes perquè pugui estar en condicions d'igualtat i gaudir dels seus drets fonamentals. La inclusió hauria d'estar al servei d'un procés que permeti assegurar que tots els integrants de la societat participen de forma equitativa en diferents àmbits: educatiu, econòmic, legal, polític, cultural, etc. Una societat inclusiva, per tant, disposarà i habilitarà mecanismes per assegurar la garantia dels Drets Humans, la dignitat i la ciutadania activa de totes les persones que la componen.

Potser cal buscar els fonaments d'una societat inclusiva en el model educatiu imperant. Un model que defensi les consignes comentades a l'inici d'aquest article a favor de la inclusió, la diversitat i la visibilitat. En l'última dècada, l'educació inclusiva ha anat gaudint d'un progressiu reconeixement per part d'organismes internacionals, governs i reformes escolars (Decret 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu de Catalunya). Aquest tipus de reformes responen a una consciència social i pedagògica que avui dia es mou de manera desigual pels diferents centres i aules: més enllà dels principis genèrics, segueix tenint significats diferents i és objecte de controvèrsies teòriques. En el pla de les polítiques hi ha grans fractures entre declaracions ampul·loses i actuacions concretes, i hi ha valoracions discrepants respecte a les relacions efectives entre el que es fa sota apel·lacions inclusives i la garantia del dret a l'educació i la lluita contra les desigualtats que persisteixen en molts sistemes escolars.

Sabem què és realment la inclusió?

L'educació inclusiva és un dels testimonis actuals de valors, idees i exigències respecte al dret de totes les persones a accedir a una bona educació. Emparada en aquella primera versió dels Drets Humans, que han estat redefinits al tall de profunds canvis socials, polítics i educatius ocorreguts des de llavors (Dávila i Naya, 2011), forma part de discursos i de polítiques que advoquen per una escola i educació democràtica, justa i equitativa, de qualitat en continguts, processos i resultats per a tot l'alumnat. No obstant això, la mateixa OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics) situava la despesa educativa espanyola destinada a aquest tema, per a totes les etapes d’ensenyament, per sota de la mitjana dels trenta-cinc països que la integren, advertint a Espanya que "una educació d'alta qualitat necessita un finançament sostenible".

Potser per aquest motiu, en escoltar un discurs com el de Vidal el passat mes de febrer aplaudim amb orgull la seva resiliència, conscients que probablement no ho ha tingut fàcil durant la seva vida. Ens emocionen les seves paraules sabent que de moment l'assignatura de la inclusió la tenim pendent com a societat. I contemplem des de la nostra butaca, com, tot i el reconeixement del seu ple dret com a ciutadà, la nostra mirada cap a la inclusió no és ni democràtica, ni justa ni equitativa, sinó que més aviat s'albira com un halo compassiu.

Fins aquí ens va fer arribar el millor actor revelació de l'any 2018.