Trivium

Trivium

Reeducant el cervell

Reeducant el cervell - il·lustració Zoom

Reeducant el cervell - il·lustració / Edgar Gonzàlez

Institut Trivium / Barcelona

Com seria recordar tots els aspectes de tot allò que ens ha passat a la nostra vida?Parker et al. (2006) van exposar el cas d’A. J., una dona de 41 anys que tenia una capacitat extraordinària per recordar el seu passat. El seu record, però, sorgia de forma automàtica, no sota control conscient.
Hom podria pensar que tenir una memòria com aquesta deu ser meravellós, però res semblant a això: «La meva memòria governa la meva vida… És com el meu sisè sentit… Sense esforços… És com una pel·lícula que mai para, com una pantalla partida… És excepcional… però es una càrrega».Parker et al. (2006) anomenen aquesta condició síndrome hipertimèsic, i mostra el preu a pagar per una memòria “prodigiosa”.

Itu,preferiries la memòria de l’A. J. o la teva?Potser oblidar no sigui tan dolent com ens pensàvem.

Tot i que la majoria d’estudis científics s’han centrat aestudiar els mecanismes de persistència de la memòria, cada cop són més els que tracten la transitorietat i els mecanismes d’economització de la memòria, és a dir, sobre l’oblit.

En un article publicat aNeuron, els investigadors Richards i Frankland (2017) subratllen la importància de la transitorietat i l’oblit en la memòria i proposen un nou model per definir-la. Desafien la perspectiva tradicional en quèl’oblit és considerat un procés de pèrdua gradual inevitable: l’objectiu de la memòria, més enllà d’emmagatzemar informació, és optimitzar la presa de decisions en un entorn constantment canviant. Des d’aquesta perspectiva, l’oblit no és el fracàs de la memòria, sinó que és el resultat de la inversió en l’optimització d’una “nova” estratègia memorística (Terada, 2017).

Com bé indica Youki Terada (2017), sovint ens imaginem la memòria i els records com una llibreria amb prestatgeries i llibres als quals podem accedir quan vulguem, però en realitat els records són codificats al llarg de xarxes neuronals i estan distribuïts en milions de neurones connectades entre si. És a través d’aquestes xarxes que l’experiència es converteix en record.

Com podem entendre l’oblit, doncs?Partim del fet que, per a la majoria, al contrari que per a l’A. J.,oblidem els esdeveniments quotidians i, a més, l’oblit augmenta amb el pas del temps. Ebbinghaus (1913) va ser el primer adur a terme l’estudi clàssic sobre l’oblit. Usant-se a ell mateix com a participant, va trobar una relació indirecta entre temps i retenció. Va observar que sense cap reforç o connexió amb els coneixements assolits, la informació era oblidada molt ràpidament: pèrdua de 56% del contingut en una hora, 66% després d’un dia i 75% després de sis dies.

Què podem fer, doncs, per preservar el dur treball d’estudi que fan els estudiants?Molts estudiants que preparen un examen es convencen a si mateixos que tot va bé després de fullejar el llibre i comprovar que la major part del contingut els resulta familiar; és a dir, descobreixen que tenen una bona memòria de reconeixement pel material. Malauradament, hi ha una gran diferència entre tenir bon nivell de reconeixement i ser capaços de reproduir el contingut després en un examen.
Per treballar la persistència de la memòria, tant alumnes com professors poden adoptar estratègies per minimitzar la pèrdua de memòria i reforçar l’assentament d’aprenentatges, maximitzant la quantitat de connexions (Terada 2017):

Explicacions entre iguals.Quan els estudiants expliquen allò que han après als seus companys, els records debilitats es reactiven, es reforcen i es consoliden. Aquesta estratègia també incentiva l’aprenentatge actiu (Sekeres et al., 2016).
Efecte de l’allunyament.En comptes d’estudiar un tema i després oblidar-lo, tracta de repassar les idees clau al llarg de l’any escolar. La recerca mostra que els estudiants tenen un millor rendiment acadèmic quan tenen més oportunitats de repassar el material ja assolit amb anterioritat (Carpenter et al., 2012; Kang, 2016).
Controls freqüents com a pràctica.Semblant a repassar material de forma freqüent, fer controls a mode de pràctica pot promoure la retenció a llarg termini i protegir contra l’estrès davant un examen, el qual pot afectar al rendiment de la memòria (Adesope et al., 2017).
Intercalar conceptes.Quan els problemes similars són agrupats conjuntament, els estudiants no han de pensar sobre les estratègies que han d’usar; apliquen la mateixa solució un cop rere l’altre. Intercalar conceptes força els estudiants a pensar en la seva base i així interioritzen els aprenentatges d’una manera més profunda (Rohrer, 2012; Rohrer et al. 2015).
Combinar text amb imatges.Sovint és més fàcil recordar informació quan es presenta des de diferents vies, especialment sies tracta d’un suport audiovisual que ajuda a organitzar la informació (Bui & McDaniel, 2015).

Frederic Bartlett va investigar l’afirmació segons la qual els suazilandesos del Sud d’Àfrica tenen habilitats de memòria notables (Bartlett, 1932). Els seus resultats són un exemple d’una de les generalitzacions més importants sobre la memòria: la informació sobre un determinat tema es recordarà molt millor si hi ha interès en aquest. Entra en joc, per tant, la motivació, ja que determina la quantitat d’atenció i temps que els estudiants dediquen al material que se’ls està ensenyant. Si tenen interès, prestaran atenció; si s’avorreixen, pensaran en altres coses i el procés de consolidació fracassarà. Amb paraules d’Edelmann (1989), la memòria no és quelcom mecànic com una càmera de fotos, hi ha implicats múltiples factors que afecten la memòria i l’aprenentatge: «tota percepció és una creació, tota memòria un recreació» (Sacks, 2001).

Referències
• Baddeley, A., Eysenck, W. i Anderson, M.C. (2010).Memoria. Madrid, Alianza.
• Richards, B.A. iFrankland, P.W. (2017). "The persistence and transience of memory". Neuron, 94,p. 1071-1084.
• Sacks, O. (2001).Un antropólogo en Marte. Barcelona, Anagrama.
• Terada, Y. (2017). Why students forget - and what you can do about it:George Lucas Educational Foundation - Edutopia:https://www.edutopia.org/article/why-students-forget-and-what-you-can-do-about-it.