Per: Elisabet Gonzàlez
El llenguatge és l’habilitat humana que ens diferencia de la resta d’éssers vius. Amb el llenguatge, els humans ens comuniquem amb el nostre entorn. En funció de la situació en què ens trobem, en un espai i un temps determinat, emprarem unes funcions lingüístiques i comunicatives o unes altres, ja sigui per expressar els nostres desitjos, planificar la nostra activitat, fer una demanda, etc. A més, el llenguatge és la base del nostre pensament i de la transmissió de coneixements en la nostra espècie. L’adquisició d’aquesta habilitat tan complexa es dóna de manera natural en un espai social compartit per adults i infants que afavoreix el procés d’interacció entre tots. El nen desitja comunicar-se amb el món i amb només uns mesos de vida ja s’esforça per reproduir els sons del llenguatge que l’envolta. Des d’edats primerenques gaudeix amb la conversa, provoca el diàleg amb els adults i aquests s’adapten i s’anticipen a les seves necessitats fent servir oracions curtes i senzilles. Tanmateix, és bàsic crear un clima motivador, estimulador i afectiu que esdevindrà un element bàsic i primordial en l’aprenentatge de la comunicació oral. Però tot i que es compleixin aquests criteris, a vegades hi ha infants que presenten un ritme d’aprenentatge diferent o més lent i necessiten de la intervenció dels professionals de la logopèdia per tal d’estimular el seu llenguatge i assessorar els seus pares. Les causes que provoquen un trastorn o un retard en l’adquisició del llenguatge poden estar vinculades a diferents factors: factors de risc biològic, factors prenatals, factors perinatals, factors postnatals i factors de risc social. Tots aquests factors provoquen una sèrie de signes que es consideren d’alerta i que indiquen una desviació del patró de normalitat del desenvolupament psicolingüístic. La detecció d’algun d’aquests signes ens obligarà a fer un seguiment rigorós de l’infant, i si perduren en un termini curt de temps serà necessari iniciar una intervenció logopèdica. Aquesta intervenció en edats primerenques pot corregir situacions no adequades i pot ser suficient per evitar possibles trastorns de llenguatge.
Alguns d’aquests signes d’alerta són:
Davant de dificultats de llenguatge i/o comunicació a edats primerenques, i si detecteu algun d’aquests signes d’alerta, us recomanem que demaneu l’opinió dels professionals del llenguatge, els logopedes, per avaluar l’infant i saber si és convenient una intervenció immediata per estimular el llenguatge, seguir sessions de control o altres opcions. Els logopedes també us podem assessorar i donar pautes d’actuació per seguir a casa que ajudin a l’estimulació del llenguatge i a la comunicació del vostre fill.
