Trivium

Trivium

Desenvolupament del llenguatge en contextos de risc

Per: Marta Reinoso

Existeix una relació directa i significativa entre el nombre que paraules a les quals un infant està exposat durant els primers anys de vida i el seu posterior nivell intel·lectual i èxit escolar. És a partir d’aquesta evidència que Leffel i Suskind, en un article publicat a la revista Speech and Language, exploren l’eficàcia dels programes d’intervenció primerenca i d’estimulació del llenguatge en contextos d’alt risc psicosocial.

D’acord amb un apropament constructivista del desenvolupament, del qual parteixen els autors de l’estudi, les estructures lingüístiques emergeixen com a resultat de la contínua interacció entre el nivell actual de funcionament de l’individu i el seu entorn. Ambients desafavorits, canviants i poc estimulants poden comprometre el seu progrés evolutiu. Per això, les iniciatives i accions destinades a preservar i enriquir l’entorn quotidià del nounat i de l’infant cobren una especial rellevància.

En l’article, en base a la revisió de la literatura científica i l’experiència clínica, els investigadors presenten els resultats de dos programes d’intervenció per a famílies amb pocs recursos: l’ASPIRE (Achieving Superior Parental Involvement for Rehabilitative Excellence), adreçat a nens i nenes amb pèrdues auditives importants, i el Thirty Million, un projecte comunitari de suport a l’escolarització. Ambdós són programes estructurats en els quals un referent especialista −en successives visites al domicili familiar i per mitjà de les noves tecnologies− ensenya els pares/mares a treballar i afavorir el desenvolupament lingüístic del seu/seva fill/a, des de l’entorn natural, i a partir de les activitats de la vida diària.

Els resultats obtinguts aporten evidència de l’important paper que desenvolupen els adults (i principalment els pares i les mares) en l’adquisició de les habilitats comunicatives i lingüístiques dels nens i les nenes. En concret, s’observa que els participants en el programa adquireixen un major coneixement dels processos implicats en el desenvolupament del llenguatge infantil i, alhora, prenen una major consciència del crucial paper que tenen les interaccions familiars. D’altra banda, també es demostra que aquelles metodologies que proporcionen una retroalimentació (feedback) immediata i objectiva sobre la conducta (com per exemple les gravacions en vídeo) són fonamentals, ja que contribueixen al canvi en el comportament dels adults i afavoreixen la consolidació d’estils parentals saludables, equilibrats i constructius.

En síntesi, l’estudi contribueix a una major comprensió sobre per què és important la implicació dels pares i les mares en la intervenció primerenca i com aquesta ajuda i millora la competència comunicativa dels infants. Els primers anys de vida són clau, i l’evolució del desenvolupament està estretament lligada a la cobertura i la satisfacció de les necessitats bàsiques en el si d’un entorn (lingüístic i no lingüístic) estable, receptiu i estimulant.

Article de referènciaLeffel, K. i Suskind, D. (2013). “Parent-directed approaches to enrich the early language environments of children living in poverty”. Speech and Language, 34(4), 267-275.