Trivium

Trivium

El coneixement com a engranatge

El coneixement com a engranatge  - il·lustració Zoom

El coneixement com a engranatge - il·lustració / Edgar Gonzàlez

Ensenyar als estudiants coneixements bàsics sobre el potencial del cervell pot tenir un impacte positiu en la seva motivació, el seu esforç i en el seu consegüent èxit. En concret, ensenyar-los que l’aprenentatge canvia l’estructura i la funció del cervell pot ser decisiu per construir una creença més forta en el valor de treballar dur per assolir nous coneixements.


Segons indiquen Wilson i Conyers (2018) en un article publicat al web de la George Lucas Educational Foundation, els mestres que expliquen aquest tipus de contingut i que ensenyen a entrenar estratègies metacognitives als seus alumnes reporten un efecte positiu d’aquestes en les expectatives dels seus estudiants i en l’autopercepció de les seves habilitats.


Per tal de millorar els processos d’aprenentatge de cada alumne, és important que aquests coneguin el funcionament del cervell i com les connexions entre neurones formen aprenentatges estables a través dels axons i les dendrites. També ho és que sàpiguen que els aprenentatges estan interconnectats entre si i funcionen com una mena d’engranatge, en què els nous coneixements queden ancorats i parteixen des dels anteriors. En conseqüència, cal ser coherents amb la teoria i aplicar-ho a la pràctica —a les classes cal connectar els nous aprenentatges amb coneixements establerts que ja saben per tal de donar-los sentit i facilitar la seva interiorització. D’aquesta manera, els estudiants poden millorar el seu procés d’aprenentatge i aconseguir ser funcionalment més intel·ligents, tot pensant en com funciona el seu cervell i el seu pensament.

Aprendre com el cervell aprèn ens fa funcionalment més intel·ligents
D’acord amb Wilson i Conyers (2014), les investigacions mostren que la instrucció explícita en metacognició pot facilitar l’èxit acadèmic. La metacognició és l’habilitat per supervisar el nostre propi pensament i aprenentatge i recolza l’aprenentatge permetent que pensem activament en quines estratègies cognitives poden ajudar a assolir-lo, com hem d’aplicar aquestes estratègies, com podem revisar el nostre progrés i si necessitem ajustar o modificar el nostre procés d’aprenentatge.

Els estudiants que són bons en estratègies metacognitives es fan preguntes com:

  • Quins són els meus objectius d’aprenentatge?
  • Com aprendré aquest contingut?
  • Com confirmaré si és correcte?
  • Com encaixa aquest nou contingut en el coneixement que ja tinc assolit?
  • Com de bé sé aquest contingut? Puc aplicar aquest nou coneixement a altres àrees o situacions?

Els autors remarquen que, encara que no tots els nens tinguin un pensament metacognitiu de forma natural, tots els estudiants es poden beneficiar d’aprendre com i quan aplicar l’ampli ventall d’estratègies cognitives per supervisar i millorar el procés d’aprenentatge, per mitjà de la instrucció explícita i el coaching en metacognició.


Malauradament, el sistema educatiu actual sol donar més importància a les puntuacions de test estandarditzats que a la motivació dels seus alumnes. A poc a poc, algunes escoles van deixant de banda la importància de la memorització per contestar exàmens de múltiple elecció, per donar pas a l’ensenyament d’estratègies metacognitives que permeten aprendre a desenvolupar el pensament crític i les estratègies d’autocontrol (Tough, 2012; Rieser et al., 2016).


Wilson i Conyers proposen un model de com incorporar l’aprenentatge d’aquestes estratègies dins d’una classe ordinària, basant-se en cinc premisses bàsiques:

  1. Emfatitzar com els estudiants aprenen i què és el que aprenen.
  2. Compartir els objectius dels aprenentatges amb antelació, tot guiant els estudiants a plantejar estratègies per supervisar el progrés en el seu assoliment.
  3. Modelar el propi ús de la metacognició pensant en veu alta: pensar en veu alta ens permet corregir errors que d’altra manera ens podrien passar desapercebuts.
  4. Afegir passos per motivar l’autoreflexió en els aprenentatges.
  5. Connectar les estratègies metacognitives que s’estan utilitzant en una matèria amb l’educació i carreres futures dels estudiants.

Un sistema educatiu on els estudiants són creadors actius del seu propi coneixement, a mesura que aprenen habilitats i estratègies per supervisar i modificar el seu pensament, fomenta la creació d’unes bases estables per a la motivació per l’aprenentatge, una comprensió més profunda del món i un pensament més eficient (Wilson & Conyers, 2014; Rieser et al., 2016).

Artícles de referència

Rieser, S., Naumann, A., Decristan, J., Fauth, B. i Büttner, G. (2016). «The connection between teaching and learning: linking teaching quality and metacognitive strategy use in primary school». British Journal of Educational Psychology 86 (4), 526-545.

Wilson, D. i Conyers, M. (2018). Building a metacognitive classroom. George Lucas Educational Foundation: https://www.edutopia.org/article/building-metacognitive-classroom.

Wilson, D. yConyers, M. (2014). «The boss of my brain». Educational Leadership 72 (2), Additional online content.

Tough, P. (2012). How children succeed: Grit, curiosity, and the hidden power of character. New York: Houghton Mifflin Harcourt.