Trivium

Trivium

Aprendre els uns dels altres

Espais d’intervisió en equips multidisciplinaris. Com fer-ho i què en podem esperar?

Aprendre els uns dels altres Zoom

Aprendre els uns dels altres / il·lustració: Edgar Gonzàlez

Els contextos laborals dedicats a la formació, l’acompanyament, la intervenció i l’assessorament de nens i famílies a nivell individual poden generar un fort impacte en els experts que s’hi dediquen, tant a nivell professional com personal. Aquest efecte acostuma a ser menys probable quan es treballa en equips que utilitzen els mitjans adequats, acumulen experiència i fan ús de procediments de supervisió o intervisió i coordinació adequats.

La intervisió ajuda a compartir riscosi a prendre decisions difícils evitant l’aïllament professional en la pràctica amb nens i/o famílies. També ajuda a millorar la qualitat del servei ofert, i, a la vegada, millora l’espai relacional dels professionals i la seva seguretat d’actuació. En aquest sentit, l’equip ha de ser capaç de treballar en tres dimensions essencials:

SENTIR. Crear un espai on poder atendre les relacions amb els companys i tenir en compte les emocions i els sentiments que hi estan involucrats. Aquesta dimensió ha d’ajudar a permetre apreciar els companys, reconèixer el seu valor com a persona; comprendre, ser capaços de posar-nos en el lloc de l’altre; escoltar i confiar en un mateix i en l’equip.

PENSAR. Alhora, és igual d’important tenir en compte el coneixement, les idees i la capacitat de raonament per tal de poder atendre de forma adequada les accions de l’equip. En aquesta dimensió hem d’emmarcar els objectius per decidir cap a on es vol anar i ser capaços de definir-ho; poder identificar i aplicar els valors com a equip, i facilitar la reflexió entre tots per aprendre i millorar.

ACTUAR. Poder atendre amb eficàcia, eficiència i amb els recursos necessaris perquè l’acció i l’energia de les persones i dels equips obtinguin els resultats desitjats. Organitzar l’acció i harmonitzar els esforços; conèixer els companys i delegar responsabilitats; conèixer la pròpia autoritat i utilitzar-la adequadament; avaluar amb criteri i ser justos per aprendre i millorar; mesurar bé les accions, estar atents, reaccionar bé i a temps, així com mantenir-se atent a les fites i als mèrits aconseguits i poder-ho reconèixer.

Posar el focus en aquestes tres dimensions i en tota la complexitat dels equips de treball ens ha de permetre crear espais per analitzar i reflexionar sobre els casos en què intervé el professional o equip de professionals. Ser capaços de crear un espai on es pugui:
- Donar suport amb una xarxa de suport per prevenir el desgast professional.
- Fomentar i promoure les relacions entre els diferents professionals.
- Detectar i definir noves necessitats tant de forma individual com col·lectiva. Conèixer la realitat de cada professional de forma conjunta.
- Compartir formes i metodologies útils per mobilitzar el sistema i produir canvis.

Com avaluar l’espai?
Els mecanismes d’avaluació de l’espai són molt importants. Pot ser positiu fer dues avaluacions per trobada, una en què les persones que han exposat un cas puguinreflexionar sobre com ha anat la sessió i com s’han sentit exposant, i parlar d’aquesta avaluació amb la resta del grup. La segona, amb un caràcter més individual i anònima, es pot fer amb l’enviament d’un qüestionari online que hauria d’emplenar cada participant a la sessió.
Amb aquests mecanismes s’intenta mantenir la qualitat de l’espai i facilitar l’evolució del mateix segons les noves necessitats que presenta l’equip.
En general, les persones estem en constant evolució i en conseqüència les relacions que establim amb els altres també ho estan, i aquestes relacions construeixen realitats. Un espai on compartir realitats en entorns de treball, sobretot en àmbits com el nostre, esdevé avui dia una eina altament útil i necessària.