Trivium

Marta Reinoso

Adolescents 2.0: l’oci quotidià

Adoelscents 2.0 Zoom

Adoelscents 2.0 / Edgar Gonzàlez

Per: Marta Reinoso

Els hàbits d’oci i entreteniment han canviat molt en la nostra societat. La crisi dels darrers anys ha deixat petjada: les dinàmiques familiars i l’espai-temps de convivència s’han vist condicionats per les limitacions econòmiques, la precarietat laboral i les dificultats de conciliació. També les noves tecnologies i les xarxes socials han tingut un fort impacte en les activitats recreatives, especialment en el cas dels joves, fins al punt de preocupar l’ús desmesurat i la dependència de les pantalles.
Conèixer aquests canvis i com afecten en el dia a dia, concretament en el cas dels i les adolescents i joves, ha estat l’objectiu d’un recent estudi publicat a la revista Pedagogía Social. En aquest treball empíric, liderat per Ferreira, hi han participat 3.306 adolescents (51% noies) d’entre 12 i 17 anys pertanyents al primer i segon cicle d’ESO. Les dades es recolliren en centres educatius de totes les comunitats autònomes del territori espanyol, tant públics com privats, d’entorn rural i urbà, per tal d’assegurar la representativitat de la mostra. L’aproximació metodològica és plural, resultant de la combinació i triangulació de diferents mètodes (quantitatius i qualitatius), tècniques (qüestionaris, grups de discussió, estudi de casos, agendes i dietaris) i informants (documents oficials i autoinformes).
Els resultats de la recerca mostren divergències en els hàbits d’oci dels adolescents en funció del context familiar. Un primer aspecte a tenir en compte és el nivell educatiu, ja que els joves amb pares i mares sense estudis o amb pocs estudis —en comparació d’aquells amb progenitors amb alt nivell de formació— dediquen més temps (almenys 1 h a la setmana) als jocs electrònics (34% vs. 19%), les xarxes socials (41% vs. 27%), la televisió (50% vs. 24%), el telèfon mòbil (18% vs. 11%), no fer res (13% vs. 6%) i també menys temps a la lectura (9% vs. 11%). Sembla, doncs, que els entorns familiars caracteritzats per un alt nivell educatiu afavoreixen un oci actiu i participatiu i creatiu, precursor de l’oci cultural. No obstant aquestes diferències, els autors de l’estudi destaquen l’existència d’un patró comú i generalitzat en l’elecció de les activitats de lleure: mirar la televisió i estar amb la família són les activitats a les quals els joves en general dediquen més temps, mentre que la lectura queda en darrer lloc (tan sols un 10% hi dedica més d’una hora al dia).
La situació laboral dels progenitors exerceix també una influència determinant. Així, els adolescents que pertanyen a famílies en les quals ni el pare ni la mare treballen dediquen més hores als jocs electrònics, mirar la televisió, estar amb la família i llegir, i menys hores a no fer res, en comparació d’aquells dels quals almenys un dels dos progenitors està en actiu. És una dada significativa el fet que compartir espai i temps no implica necessàriament un menor ús de les tecnologies. Malgrat tot, cal destacar positivament l’increment de la lectura: potser la presència dels pares i mares, o la facilitat d’accés i gratuïtat, afavoreixen l’activitat.
Respecte a l’estructura familiar, els resultats d’aquest treball indiquen que els adolescents pertanyents a famílies monoparentals dediquen més hores a activitats lúdiques que els seus iguals de llars biparentals. Segons els autors, la presència/absència d’un adult significatiu i de referència exerceix una gran influència en el dia a dia dels joves i en el seu desenvolupament.
D’altra banda, l’estudi també aporta dades sobre les activitats d’oci fora de casa, evidenciant un patró clarament associat a l’edat. Així, l’oci nocturn i l’accés a bars i espais de diversió és més freqüent entre els adolescents de més edat, mentre que la realització d’activitats artístiques i lúdiques (per exemple, pintura, música, passejar) és més comú entre els adolescents més joves. D’altra banda, tal com s’hipotetitzava, l’esport és un dels principals àmbits d’oci dels adolescents, especialment de dilluns a divendres (el 51% el practica regularment). Per contra, el temps dedicat a les activitats de voluntariat és molt escàs (menys d’un 5% hi dedica almenys un dia a la setmana).
El temps lliure i l’oci tenen un paper molt important en el desenvolupament de la persona. Són espais caracteritzats per l’oportunitat d’adquirir nous coneixements, actituds i valors, fer emergir nous talents, i desenvolupar el potencial, en un context de pausa, experimentació i trobada. Espais en els quals, i tal com aquest estudi mostra, són molt importants les persones que ens envolten. Així doncs, bona companyia... i bones vacances!

Article de referència
Ferreira, J. P., Pose, H. i De Valenzuela, A. L. (2015). “Leisure time in high schools’ students in Spain”. Pedagogía Social. Revista Interuniversitaria, 25, 25-49.