Criatures 02/01/2012

Experiències motores en nadons podrien beneficiar el seu futur social

2 min

En un estudi publicat el 9 de setembre de 2011 en la revista Developmental Science, investigadors del Kennedy Krieger Institute i la Universitat de Vanderbilt, han trobat que l'estimulació motora primerenca pot modificar les preferències visuals dels nens, la qual cosa implica un desenvolupament social més avançat. Aquest estudi recolza un creixent conjunt de dades que demostra que un desenvolupament motor d'hora contribueix a la comprensió dels bebès del món social que els envolta. Per contra, implica que quan les habilitats motores es retarden o són deficients, el desenvolupament de les habilitats socials futures, podria veure's afectat negativament. Investigacions anteriors han trobat que els nens diagnosticats amb algun trastorn de l'espectre autista (TEA), mostren menys interès en les cares i l'orientació social. Mentre que aquest estudi, que es va dur a terme amb nens amb un desenvolupament normal, suggereix que elsnadons que estan en risc d'autisme o mostren signes de desenvolupament social anormal, podrien veure's beneficiats amb l'estimulació motora als 3 mesos d'edat. En l'estudi, els investigadors van dividir a 36 nens de 3 mesos d'edat amb un desenvolupament normal, en 2 grups. Un grup va tenir experiències motores actives i un altre experiències passives. Els nens del "grup actiu" van rebre uns guants amb velcro que els permetien que les joguines (també amb velcro) se'ls enganxessin a les mans iles manipulessin millor. Els pares van mostrar per primera vegada com la joguinas'enganxava al guant, i després van deixar jugar als nens de forma independent. Els bebès van ser observats mentre jugaven amb els guants 10 minuts cada dia durant 2 setmanes. En el "grup passiu", els nens van ser equipats amb guants i joguines similars estèticament, però sense velcro. Van jugar el mateix temps, però només de forma passiva observant com els pares movien la joguina i l'hi posaven en el palmell de la mà.

Després de 2 setmanes d'entrenament diari, els investigadors van registrar els moviments dels ulls dels petits, mentre aquests observaven imatges de rostres i joguines en la pantalla de l'ordinador. Els nens del grup passiu i de l'actiu van ser comparats entre si i amb dos grups control (un de 3 mesos i un altre de 5 mesos). Els investigadors van trobar el següent: -El grup actiu va mostrar més interès en les cares que en els objectes. Els passius no van mostrar cap preferència. -Els nens del grup actiu es van fixar primer en les cares, la qual cosa suggereix una preferència espontània cap als rostres. -Quan es comparen amb els grups control sense entrenament, les preferències socials dels nens de 3 mesos del grup actiu, van ser similars a les dels nens control de 5 mesos. -Les diferències individuals en l'activitat motora observada entre tots els nens de 3 mesos van seren certa manera "previsores"de la seva orientació espontània a les cares. Malgrat les experiències d'entrenament, els nens que feien més intents d'aconseguir la joguina, van tenir una major tendència a mirar les cares. Aquests resultats obren un nou camp d'investigació, cap a l'estudi de les implicacions reals de l'estimulació motora en nens amb problemes socials, que contesti si els canvis inicials es tradueixen en beneficis futurs per a aquests nens. Font de la notícia: infocoponline.es Fotografia: http://recideas.wordpress.com

stats