Pedra, paper, tisora
Manualitats i activitats pels més petits
0
¡Oye tú negro...
¡Oye tú negro maricón está tarde te espero a la salida!
Aquesta és la benvinguda que va tenir en Pau a la nova escola.
Un primer dia carregat d’emocions, nervis i expectatives que malauradament per comentaris i situacions com aquesta fa que tota la resta perdi valor.
Més absolutament igual el motiu que va moure a aquest assetjador a fixar-se en el Pau. Si va ser perquè era allà de casualitat, si és perquè és l’únic alumne negre de l’aula, perquè és tímid, perquè no té més recursos per relacionar-se amb la gent o perquè té una infància difícil.
Si li cal ajuda li hem de proporcionar, però...
Caminar com una nena
Ja sabeu que no soc gaire fanàtica dels videojocs i menys encara si es tracta de components violents. Tot i això, de tant en tant hi ha persones que intenten “vendre’m” els beneficis d’aquestes andròmines com si fos important per ells convencem dels motius pels quals deixen jugar als seus fills hores i hores.
Avui, però no vull entrar en si trobo bé o no jugar-hi sinó d’un fet que em va impactar.
Un dels jocs que trobo “relativament” constructius són els SIMS. A priori, el fet de tenir llibertat per pensar, dissenyar i decidir conductes d’aquests avatars per aconseguir objectius té una...
Els nens de la mitjana
Els professionals que ens dediquem a la infància sovint tenim una tendència a invertir molts esforços i recursos en aquells nens i nenes amb dificultats. I tot i que sempre tenim la sensació que manquen recursos, la veritat és que en l’actualitat tenim a l’abast un ampli ventall d’alternatives per aplicar a l’aula i a casa per mirar d’adaptar-nos i personalitzar al màxim l’accés a l’aprenentatge d’aquests menuts. Després, com tot, caldrà veure si són o no suficients i també si funcionen.
Tot i això, avui volia posar el focus en els nens que són dins de la “mitjana”. Aquell col·lectiu que...
Més Autocontrol implica més éxit?
No us heu preguntat mai per què hi ha persones que tenen més capacitat d’autocontrol que d’altres? Per què hi ha gent que és capaç d’aconseguir objectius que per altres semblen impossibles?
Als finals dels anys 60 el psicòleg Walter Mischel, de la Universitat de Stanford als Estats Units, va inventar una prova anomenada Marshmallow test.
En Walter i el seu equip va reunir un grup inicial de 32 nens de quatre anys (tot i que finalment l’experiment es va fer en més de 600 infants). En una habitació un dels adults que ajudaven en Walter es trobava amb un dels infants participants. A la cambra...
De què serveixen els càstigs col·lectius?
La passada setmana va venir la Berta al centre. Estava enfadada. Indignada. Em va sorprendre perquè no sol ser el seu estat habitual. És una nena alegre, positiva, d’aquella mena de persones que sempre veu el got de la vida mig ple.
Quan vaig començar a indagar sobre la causa d’aquesta vermellor interior, em va explicar que estan preparant una obra de teatre en grup. L’escola on es representarà l’obra els cedirà diversos elements d’atretzzo (barrets, capes, bigotis...). Fins aquí tot força lògic. I ara és quan ve la causa de la indignació de la Berta: “La mestra ens ha amenaçat que si algú...
Menjar per plaer o obligació?
Una imatge que es repeteix recurrentment és la de nens davant d’una pantalla a l’hora de menjar. Tant si val l’edat que tinguin. De fet, diria que d’ençà un temps cap aquí observo una tendència a cada vegada començar aquesta pràctica amb nadons més petits. Em sap greu si algú s’ofèn, de debò, però m’horroritza aquesta escena.
Menjar és un acte social i com a tal els infants n’han d’aprendre. Crec que molts adults han oblidat aquest fet i s’han limitat a considerar el menjar com un sinònim d’engolir. Estic convençuda que alguns pares preferirien trobar una pastilleta màgica que poguessin...
Com perceben el pas del temps els més petits?
Quants cops hem escoltat allò de: el temps passa volant, em falten hores... La percepció del pas del temps dels adults és molt diferent de com la viuen els infants.
A consulta, moltes de les preocupacions dels pares giren al voltant de la poca consciència que tenen els seus fills de l’estona que tenen per fer els deures, del que dediquen a la tele o consoles, del molt que triguen i la calma que tenen a l’hora de vestir-se quan “saben” perfectament que queden 10 minuts per marxar cap a l’escola...
Per deixar de culpabilitzar i de jutjar primer cal saber que el cervell dels nens encara no...
L'ampolla de la calma
Estic segura que si llegiu el nom de Maria Montessori molts de vosaltres sabreu qui era, o si més no us sonarà el mètode o filosofia Montessori que d’ençà un temps cap aquí s’ha posat tant de moda.
Maria Montessori fou una pedagoga, educadora, científica, metge (de fet va ser la primera dona italiana que es va doctorar en medicina), psiquiatra, filòsofa, antropòloga, biòloga, psicòloga, feminista i humanista italiana que va capgirar la pedagogia als inicis del segle XX. Una dona revolucionaria pel seu temps que proposava que el joc és la base de tot aprenentatge pels infants i el va...
Com aprenem a llegir?
Quan som grans llegir i escriure és un procés que hem automatitzat de tal manera que no ens adonem de la complexitat que implica. De fet, el cervell humà no està genèticament dissenyat ni té cap àrea específica que s’encarregui de la lectura, el que ha fet és una readaptació de les neurones dedicades al reconeixement de cares i objectes perquè també reconeguin els “símbols” que hem inventat els humans, i que anomenem lletres o grafies.
Hem de pensar que no tots els idiomes requereixen el mateix esforç d’aprenentatge. L’alemany, l’holandès o l’italià per la seva regularitat és més senzill...
Joguines solidàries
Nadal és moltes coses, amor, retrobaments, il·lusió, sopars, donar i rebre... i una part de consumisme que cada vegada sembla que costi més deslliurar-se’n immersos en aquesta societat que ens condueix a comprar coses força innecessàries...
Avui, vull fer menció d’algunes iniciatives que enlloc d’anar contracorrent han optat per trobar una manera d’obtenir beneficis per unes bones causes: les joguines solidàries.
Polseres Candela: una iniciativa de tres amigues que van pensar que elaborant unes precioses polseres artesanals de fils de colors podien vendre-les i donar els beneficis al...
Meritxell Almirall López
Sóc llicenciada en psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i diplomada en Gestió de Persones per EADA.
He adquirit formació especialitzada en un postgrau en atenció precoç, prevenció, diagnòstic i tractament en la infància reconegut per l’Associació Catalana d’Atenció Precoç (ACAP) i també m'he format com a Assessora de Lactància Materna a la Federació Espanyola d’Associacions pro lactància Materna (FEDALMA).
Sóc educadora de Massatge Infantil per l’Associació Espanyola de Massatge Infantil (AEMI) formació reconeguda per la Generalitat de Catalunya.
Tinc formació específica a l’Aula d’Estudis Socials de Barcelona sobre persones que pateixen disminució física (ceguera, sordesa, etc) o psíquica.
Sóc col·laboradora de la FAPAC (Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya) com a formadora i divulgadora de conferències en diferents centres educatius.
Des de l'any 2016 també col·laboro en el programa literari "Més content que un gínjol" de Canal Blau radio.
I des de l'any 2012 gestiono un centre de psicologia i maternitat a Vilanova i la Geltrú anomenat SOM PARES www.sompares.com
