Pedra, paper, tisora

Manualitats i activitats pels més petits

0

Com aprenem a llegir?

Quan som grans llegir i escriure és un procés que hem automatitzat de tal manera que no ens adonem de la complexitat que implica. De fet, el cervell humà no està genèticament dissenyat ni té cap àrea específica que s’encarregui de la lectura, el que ha fet és una readaptació de les neurones dedicades al reconeixement de cares i objectes perquè també reconeguin els “símbols” que hem inventat els humans, i que anomenem lletres o grafies. Hem de pensar que no tots els idiomes requereixen el mateix esforç d’aprenentatge. L’alemany, l’holandès o l’italià per la seva regularitat és més senzill...
0

Joguines solidàries

Nadal és moltes coses, amor, retrobaments, il·lusió, sopars, donar i rebre... i una part de consumisme que cada vegada sembla que costi més deslliurar-se’n immersos en aquesta societat que ens condueix a comprar coses força innecessàries... Avui, vull fer menció d’algunes iniciatives que enlloc d’anar contracorrent han optat per trobar una manera d’obtenir beneficis per unes bones causes: les joguines solidàries. Polseres Candela: una iniciativa de tres amigues que van pensar que elaborant unes precioses polseres artesanals de fils de colors podien vendre-les i donar els beneficis al...
0

Descobrint la motricitat fina

Sovint molts pares se’n fan creus del munt d’hores i hores que poden passar els seus fills a l’escola “només” jugant a plastilina. I és cert, hi ha una inversió de temps importantíssima en aquest joc per excel·lència de les etapes d’infantil però a vegades, a molts adults se’ns escapa al nostre coneixement perquè és tant important. Darrera de “fer plastilina” hi ha un entrenament que ens servirà per arribar amb èxit a fer coses tant imprescindibles com agafar un llapis, escriure, tenir bona cal·ligrafia, saber tallar amb tisores... perquè és el pas previ del perfeccionament de la...
0

5 jocs de taula imprescindibles

Fa oloreta a nadal fa dies… els aparadors amb arbres, les llums col·locades a punt per encendre-les i els catàlegs de joguines a moltes llars. Si sou gent previsora i voleu anar agafant idees interessants per demanar als reis dels vostres menuts aquí us llanço la meva proposta personal del top 5 de jocs de taula. Haig  de dir-vos que sóc una apassionada dels jocs de taula. Ja de petita era d’aquelles joguines que mai faltaven a casa i ara com a mare i psicòloga no me’n puc estar d’aprofitar tot el munt de possibilitats i beneficis que ens aporten quan juguem amb els...
0

Llibres, contes i més per petits i no tant petits

L’any passat vaig començar a participar de manera puntual en el programa radiofònic “Més content que un gínjol” de Canal blau ràdio. Un espai dirigit i presentat per la Susana Peix, on es parla de llibres, contes i novetats editorials adreçades a la literatura infantil i juvenil. Era una de les meves primeres experiències radiofòniques, però val a dir, que això de les ones enganxa. Té com una màgia especial que fa que t’hi trobis bé i que, sense adonar-te’n, el fet de conversar amb una amiga sobre llibres i literatura pugui convertir-se en una manera de fer arribar coneixements a moltes...
0

Càstigs, conseqüències, límits i normes són el mateix?

La resposta és clara: NO SÓN EL MATEIX. I quan parlem de criança encara menys. Una de les consultes més freqüents al centre de psicologia és quan venen pares esgotats emocionalment per buscar solucions a les rebequeries dels seus petits. Quan valorem i preguntem què passa hi ha un denominador comú en tots ells i és haver passat mesos i mesos provant diferents tècniques entre si, recursos que troben per internet, que els han recomanat o llegit però que cap funciona. El que hem de tenir clar és que cada nen és diferent i per tant abans d’aplicar qualsevol recurs més o menys “pedagògic” cal...
0

Els fills que no tindrem

Ningú tenim un fill perfecte, tan és com ens l’imaginem al nostre cap, encara que pensem que no som exigents o que no transmetem un ideal de fill és mentida. Ho fem amb paraules, amb mirades, pensaments o gestos. Tots els pares i mares tenim una idea preconcebuda de com volem que siguin i es comportin els nostres nens, i no passa res. Ells també tenen un prototip de pares que no acomplim al 100%. Recordo quan estava embarassada que sovint feia volar la meva imaginació per intentar endevinar com seria ser mare. M’acariciava la panxa, li parlava, li explicava tot allò que sentia i com era el...
0

Transsexualitat, moral i altres bajanades

Ahir escoltava l’entrevista que en Jordi Basté feia a l’actor Nacho Vidal. En Nacho parlava com a pare de la seva filla Violeta. Una nena que va néixer amb penis. I que sempre ha sabut que era nena. Els seus pares han escoltat la Violeta, l’han respectat i l’han entès i han decidit que el fet que hagi nascut amb penis no té perquè marcar una vida per ella que no vol ni sent. No té perquè seguir vivint ni vestint com a un nen. En els darrers anys hi ha hagut altres famílies de repercussió mediàtica que han viscut també aquest procés. Un procés que cal dir que ha de ser dur, impactant i ple...
0

La por de no fer res

Dies de bogeria, màgia, retrobaments, emocions contingudes, nostàlgia, nervis i per fi d’aquí un parell de dies retornem a la rutina petits i grans. I precisament d’això m’agradaria parlar avui, de si els menuts necessiten rutines i pautes. Els nens són imprevisibles, flexibles, sorprenents, creatius, vius, intensos… i tota aquesta essència xoca frontalment amb el que els “experts” ens diuen que han de ser: pacients, previsibles, tranquils, capaços de contenir emocions, submisos, obedients, puntuals... Durant molt temps hi ha hagut gairebé un consens absolut sobre la necessitat imperativa...
0

Les mans del papa

El meu pare té unes mans grans. De petita recordo que em fascinaven. Eren grosses i càlides alhora. M’agafava i em feia sentir petita i protegida, com si dins d’aquelles mans no pogués passar-me cap mal. Són unes mans de treballar sempre i de fer-ho moltes hores. Estic segura que si li preguntés pensaria que no ha estat amb nosaltres tot el temps que ha volgut per la feina, però si m’ho preguntessin a mi discrepo molt d’aquesta sensació. Perquè el papa sempre ha estat aquí, o almenys m’ho fa sentir així. Recordo com m’alçava a l’aire de ben petita i em deixava anar, on durant uns 3...

Meritxell Almirall López

Meritxell Almirall López

Sóc llicenciada en psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i diplomada en Gestió de Persones per EADA.

He adquirit formació especialitzada en un postgrau en atenció precoç, prevenció, diagnòstic i tractament en la infància reconegut per l’Associació Catalana d’Atenció Precoç (ACAP) i també m'he format com a Assessora de Lactància Materna a la Federació Espanyola d’Associacions pro lactància Materna (FEDALMA).

Sóc educadora de Massatge Infantil per l’Associació Espanyola de Massatge Infantil (AEMI) formació reconeguda per la Generalitat de Catalunya.

Tinc formació específica a l’Aula d’Estudis Socials de Barcelona sobre persones que pateixen disminució física (ceguera, sordesa, etc) o psíquica.

Sóc col·laboradora de la FAPAC (Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya) com a formadora i divulgadora de conferències en diferents centres educatius.

Des de l'any 2016 també col·laboro en el programa literari "Més content que un gínjol" de Canal Blau radio.

I des de l'any 2012 gestiono un centre de psicologia i maternitat a Vilanova i la Geltrú anomenat SOM PARES www.sompares.com

Segueix-me a les xarxes