Pedra, paper, tisora

Manualitats i activitats pels més petits

0

Mentides en la infància

Avui llegia una notícia a xarxes socials on una mare explicava la situació que havia viscut el seu fill. El nen que cursava p4 havia sortit tot plorós i emmurriat de l’escola perquè el mestre l’havia titllat de mentider davant de tota la classe quan el vailet havia dit davant, dels seus companys, que existien els dofins roses. El mestre va pensar automàticament que era una fantasia del petit i així li va fer saber. La sorpresa fou quan la mare va parlar amb el docent i li va fer saber l’interès que sempre havia manifestat el seu nen pels animals i que en efecte no era cap mentida. Els...
0

La soledat a l'hora del pati

Cada cop que sona l’alarma en Biel comença a tremolar. De fet, ja comença a sentir esgarrifances a la panxa i suor freda quan veu que s’aproxima l’hora del pati. La majoria dels seus companys esperen amb anhel aquest “kit kat” de mig matí, però ell no. Preferiria ser mil hores a la cadira assegut, fent divisions o llegint, fins i tot copiant enunciant interminables si calgués si amb això aconseguís no sortir al pati. Els dies de pluja són els seus preferits. Aquells dies on canvien el pati per una pel·lícula a l’aula, en aquell entorn segur i refugiat. Però no us penseu que al pati passa...
0

¡Oye tú negro...

¡Oye tú negro maricón está tarde te espero a la salida! Aquesta és la benvinguda que va tenir en Pau a la nova escola. Un primer dia carregat d’emocions, nervis i expectatives que malauradament per comentaris i situacions com aquesta fa que tota la resta perdi valor. Més absolutament igual el motiu que va moure a aquest assetjador a fixar-se en el Pau. Si va ser perquè era allà de casualitat, si és perquè és l’únic alumne negre de l’aula, perquè és tímid, perquè no té més recursos per relacionar-se amb la gent o perquè té una infància difícil. Si li cal ajuda li hem de proporcionar, però...
0

Caminar com una nena

Ja sabeu que no soc gaire fanàtica dels videojocs i menys encara si es tracta de components violents. Tot i això, de tant en tant hi ha persones que intenten “vendre’m” els beneficis d’aquestes andròmines com si fos important per ells convencem dels motius pels quals deixen jugar als seus fills hores i hores. Avui, però no vull entrar en si trobo bé o no jugar-hi sinó d’un fet que em va impactar. Un dels jocs que trobo “relativament” constructius són els SIMS. A priori, el fet de tenir llibertat per pensar, dissenyar i decidir conductes d’aquests avatars per aconseguir objectius té una...
0

Els nens de la mitjana

Els professionals que ens dediquem a la infància sovint tenim una tendència a invertir molts esforços i recursos en aquells nens i nenes amb dificultats. I tot i que sempre tenim la sensació  que manquen recursos, la veritat és que en l’actualitat tenim a l’abast un ampli ventall d’alternatives per aplicar a l’aula i a casa per mirar d’adaptar-nos i personalitzar al màxim l’accés a l’aprenentatge d’aquests menuts. Després, com tot, caldrà veure si són o no suficients i també si funcionen. Tot i això, avui volia posar el focus en els nens que són dins de la “mitjana”. Aquell col·lectiu que...
0

Més Autocontrol implica més éxit?

No us heu preguntat mai per què hi ha persones que tenen més capacitat d’autocontrol que d’altres? Per què hi ha gent que és capaç d’aconseguir objectius que per altres semblen impossibles? Als finals dels anys 60 el psicòleg Walter Mischel, de la Universitat de Stanford als Estats Units, va inventar una prova anomenada Marshmallow test. En Walter i el seu equip va reunir un grup inicial de 32 nens de quatre anys (tot i que finalment l’experiment es va fer en més de 600 infants). En una habitació un dels adults que ajudaven en Walter es trobava amb un dels infants participants. A la cambra...
0

De què serveixen els càstigs col·lectius?

La passada setmana va venir la Berta al centre. Estava enfadada. Indignada. Em va sorprendre perquè no sol ser el seu estat habitual. És una nena alegre, positiva, d’aquella mena de persones que sempre veu el got de la vida mig ple. Quan vaig començar a indagar sobre la causa d’aquesta vermellor interior, em va explicar que estan preparant una obra de teatre en grup. L’escola on es representarà l’obra els cedirà diversos elements d’atretzzo (barrets, capes, bigotis...). Fins aquí tot força lògic. I ara és quan ve la causa de la indignació de la Berta: “La mestra ens ha amenaçat que si algú...
0

Menjar per plaer o obligació?

Una imatge que es repeteix recurrentment és la de nens davant d’una pantalla a l’hora de menjar. Tant si val l’edat que tinguin. De fet, diria que d’ençà un temps cap aquí observo una tendència a cada vegada començar aquesta pràctica amb nadons més petits. Em sap greu si algú s’ofèn, de debò, però m’horroritza aquesta escena. Menjar és un acte social i com a tal els infants n’han d’aprendre. Crec que molts adults han oblidat aquest fet i s’han limitat a considerar el menjar com un sinònim d’engolir. Estic convençuda que alguns pares preferirien trobar una pastilleta màgica que poguessin...
0

Com perceben el pas del temps els més petits?

Quants cops hem escoltat allò de: el temps passa volant, em falten hores... La percepció del pas del temps dels adults és molt diferent de com la viuen els infants. A consulta, moltes de les preocupacions dels pares giren al voltant de la poca consciència que tenen els seus fills de l’estona que tenen per fer els deures, del que dediquen a la tele o consoles, del molt que triguen i la calma que tenen a l’hora de vestir-se quan “saben” perfectament que queden 10 minuts per marxar cap a l’escola...   Per deixar de culpabilitzar i de jutjar primer cal saber que el cervell dels nens encara no...
0

L'ampolla de la calma

Estic segura que si llegiu el nom de Maria Montessori molts de vosaltres sabreu qui era, o si més no us sonarà el mètode o filosofia Montessori que d’ençà un temps cap aquí s’ha posat tant de moda. Maria Montessori fou una pedagoga, educadora, científica, metge (de fet va ser la primera dona italiana que es va doctorar en medicina), psiquiatra, filòsofa, antropòloga, biòloga, psicòloga, feminista i  humanista italiana que va capgirar la pedagogia als inicis del segle XX. Una dona revolucionaria pel seu temps que proposava que el joc és la base de tot aprenentatge pels infants i el va...

Meritxell Almirall López

Meritxell Almirall López

Sóc llicenciada en psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i diplomada en Gestió de Persones per EADA.

He adquirit formació especialitzada en un postgrau en atenció precoç, prevenció, diagnòstic i tractament en la infància reconegut per l’Associació Catalana d’Atenció Precoç (ACAP) i també m'he format com a Assessora de Lactància Materna a la Federació Espanyola d’Associacions pro lactància Materna (FEDALMA).

Sóc educadora de Massatge Infantil per l’Associació Espanyola de Massatge Infantil (AEMI) formació reconeguda per la Generalitat de Catalunya.

Tinc formació específica a l’Aula d’Estudis Socials de Barcelona sobre persones que pateixen disminució física (ceguera, sordesa, etc) o psíquica.

Sóc col·laboradora de la FAPAC (Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya) com a formadora i divulgadora de conferències en diferents centres educatius.

Des de l'any 2016 també col·laboro en el programa literari "Més content que un gínjol" de Canal Blau radio.

I des de l'any 2012 gestiono un centre de psicologia i maternitat a Vilanova i la Geltrú anomenat SOM PARES www.sompares.com

Segueix-me a les xarxes