Més Autocontrol implica més éxit?

Vilanova i la GeltrúNo us heu preguntat mai per què hi ha persones que tenen més capacitat d’autocontrol que d’altres? Per què hi ha gent que és capaç d’aconseguir objectius que per altres semblen impossibles?

Als finals dels anys 60 el psicòleg Walter Mischel, de la Universitat de Stanford als Estats Units, va inventar una prova anomenada Marshmallow test.

En Walter i el seu equip va reunir un grup inicial de 32 nens de quatre anys (tot i que finalment l’experiment es va fer en més de 600 infants). En una habitació un dels adults que ajudaven en Walter es trobava amb un dels infants participants. A la cambra hi ha una taula i una cadira. Sobre la taula hi ha un plat en el qual es veu un caramel. En una de les cantonades de la taula hi ha també una campana. La prova comença quan fan entrar els petits a l’habitació d’un en un i un cop asseguts, se’ls pregunta què prefereixen si una o dues llaminadures. La gran majoria responen que en volen dos. Aquí és quan l’adult els explica el següent:

“Ara haig de marxar 15 minuts fora de la sala. Si quan torni has pogut esperar sense menjar-te el caramel, a la meva tornada te’n donaré dos. Si no pots esperar a que torni pots tocar la campana i jo tornaré i te’n donaré un”.

El que en Mischel volia esbrinar era si els nens eren capaços d’esperar per obtenir una recompensa més gran o no.

Les conclusions foren sorprenents.

Només un de cada 3 nens era capaç d’esperar a la tornada de l’adult sense menjar el caramel. El més interessant però ha estat el seguiment d’aquests nens al llarg de la seva vida. Al poc temps es va veure que els nens que eren capaços d’esperar obtenien millors resultats acadèmics i anant més enllà també hi ha diferències significatives en el seu èxit professional d’adults. És més, un estudi del 2011 elaborat per J.Casey va establir que els nens amb més autocontrol també havien tingut en la seva vida adulta menys tendència a la depressió, tenien vides més estables i vincles emocionals més llargs.

Mischel, uns anys més tard va repetir l’experiment però aquesta vegada va ensenyar als nens estratègies per “saber esperar” abans de plantejar-los el repte de la llaminadura.

I voilà! Els nombre de nens que van decidir esperar es va triplicar comparativament amb el primer grup de menuts.

És impressionant veure com les nostres habilitats de la infància ja comencen a esbossar un camí o predicció de com ens anirà de grans. Els resultats però no són una sentència totalitària.

No només és important el fet de si esperen o no, sinó que els nens que eren capaços d’aguantar inventaven i posaven en marxa estratègies d’autocontrol. De fet, si teniu curiositat, per internet podeu trobar gravacions d’aquests petits i observar com “resisteixen” la temptació.

Aquest conjunt d’habilitats d’autocontrol són una part bàsica de les que anomenem funcions executives cerebrals, les encarregades de planificar, organitzar i administrar el temps. Per tant, és possible treballar i entrenar les capacitats d’autocontrol i d’autoregulació en la infància. Ensenyar a esperar. Ensenyar a gestionar els nostres instints més primitius.

Aquí van cinc estratègies bàsiques per iniciar-nos en el control de la impulsivitat:

1. Deixar de mirar la temptació
2. Redirigir el nostre focus d’atenció
3. Distanciar-se mentalment o utilitzar la visualització mental en altres objectius
4. Associar sentiments negatius a les temptacions
5. Comprometre’ns amb la recompensa

Ara només toca posar-les en pràctica...

També podeu trobar-nos a www.sompares.com, Facebook i Twiter i ara també Instagram.