Criatures Blogs Pedra, paper, tisora

Com aprenem a llegir?

Quan som grans llegir i escriure és un procés que hem automatitzat de tal manera que no ens adonem de la complexitat que implica. De fet, el cervell humà no està genèticament dissenyat ni té cap àrea específica que s’encarregui de la lectura, el que ha fet és una readaptació de les neurones dedicades al reconeixement de cares i objectes perquè també reconeguin els “símbols” que hem inventat els humans, i que anomenem lletres o grafies.

Hem de pensar que no tots els idiomes requereixen el mateix esforç d’aprenentatge. L’alemany, l’holandès o l’italià per la seva regularitat és més senzill que no pas el xinés, que conté més de 5000 grafies a reconèixer. El que també cal dir és que sempre serà més difícil aprendre un nou idioma com més edat tinguem. Els nens tenen un cervell molt més plàstic i en evolució i creixement constant, el que comporta que les seves neurones tinguin més capacitat de readaptació, aprenent amb més facilitat qualsevol nova habilitat, entre elles també la lectura. Tot i això, no els hem de treure mèrit. Llegir és difícil, i sovint el nivell d’exigència cap als nens és massa. Vigilem en pressionar en accés.

La majoria d’escoles inicien aquest aprenentatge a l’etapa infantil. Entre els 3 i 5 anys fan un treball a través de la familiarització amb les grafies, amb les lletres. Podem veure aules amb cartellets retolats per tot arreu. L’objectiu és que els menuts rebin aquests estímuls visuals constantment i els interioritzin. És interessant començar pel seu propi nom, per posar-lo a la bata, la cadira o la taula on s’asseuen, en el moment de passar llista a la pissarra...

Aquí és un moment curiós, on alguns pares es sorprenen quan de cop sembla que els nens hagin aprés a llegir. En el moment en que al veure algun dels noms comuns, que han treballat a classe, els diuen en veu alta en veure’ls escrits. Sembla màgia i és fantàstic, però encara no podem dir que llegeixin. El que fan és reconèixer una paraula que han memoritzat com es pronuncia.

L’aprenentatge continua. Ara és el moment de passar a l’acció, a la consciència fonològica. Aprendrem a unir lletres i identificar com sona cadascuna per separat també i serà llavors quan podrem iniciar la lectura de paraules noves i que no tenim memoritzades. A partir d’aquí… molta molta pràctica. De fet, la majoria d’anys següents els nens els passen insistint en millorar la seva velocitat lectora i comprensió del que llegeixen.

Què podem fer des de casa?

Sobretot no ens obsessionem ni els pressionem més del compte. Tots els nens aprenen a llegir amb més o menys temps. Cal que a casa trobin un espai per gaudir de la lectura no per sentir-se examinats. El nostre entorn està ple de paraules i frases: els cartells dels comerços, els envasos del menjar que comprem, els pots de sabó... podem inventar mil jocs i maneres lúdiques d’apropar la lectura. Llibres, contes, còmics, endevinalles, acudits, revistes, diaris... materials que tinguin accessibles a la llar.

Recursos que recomanem

Volem parlar-vos d’una nova proposta de l’editorial Salvatella que hem descobert fa molt poc. Es tracta de l’escola de les lletres escrita per la Susana Peix i amb il·lustracions xulíssimes d’en Xavi Ramiro. Una col·lecció que es basa en les curioses histories que succeeixen en una escola on els alumnes no són nens ni nenes sinó les pròpies lletres de l’abecedari. Cadascuna amb la seva personalitat. Entre elles viuen situacions diàries amb les que els menuts s’identifiquen fàcilment. El que més ens agrada és que, mitjançant aquests personatges, els més petits es familiaritzen amb les regles ortogràfiques d’una manera lúdica. A més, inclouen un annex on hi ha curiositats i un resum de les principals regles ortogràfiques que es treballen. Ja hi ha tres títols publicats: El problema de la Erra (r,rr), Germanes (m,n,b,v) i el punt de la Jota (g,j,f) i tres més que estan a punt de sortir d’impremta: Una festa de disfresses (o), la zeta dormilega (z) i la Lletra xinesa.