Criatures 17/02/2018

Com perceben el pas del temps els més petits?

Meritxell Almirall
4 min

Vilanova i la GeltrúQuants cops hem escoltat allò de: el temps passa volant, em falten hores... La percepció del pas del temps dels adults és molt diferent de com la viuen els infants.

A consulta, moltes de les preocupacions dels pares giren al voltant de la poca consciència que tenen els seus fills de l’estona que tenen per fer els deures, del que dediquen a la tele o consoles, del molt que triguen i la calma que tenen a l’hora de vestir-se quan “saben” perfectament que queden 10 minuts per marxar cap a l’escola...

Per deixar de culpabilitzar i de jutjar primer cal saber que el cervell dels nens encara no té la maduresa suficient per entendre la percepció del temps, si més no, no és la mateixa manera d’entendre que un adult. De fet, el nostre cervell no té cap “centre” especialitzat per valorar la percepció subjectiva de les hores o els minuts. Tot i això, tenim estructures com l’hipotàlem o la glàndula pineal que s’encarreguen de regular els cicles del son i la vigília i la producció d’hormones relacionades agafant com a referència la presència o no de llum solar. Controlar el temps ha sigut històricament una fita de la humanitat. Hem utilitzat el sol, les estrelles, les estacions... perquè tenim una necessitat imperiosa de saber i conèixer quin temps hem viscut i quin ens queda per viure.

Sabem que de tots els sentits, l’audició és el que més ens pot ajudar en la percepció del temps. Controlar el temps sense aparells externs (rellotges i comptadors) exigeix una concentració i atenció a molts factors del nostre entorn i un munt de connexions neuronals es veuen implicades.

Els nens menors de 8 anys tenen cerebralment una capacitat de percepció del temps immadura perquè el seu cervell està en construcció. Està creant connexions significatives i per tant li falta temps per consolidar-les. Per tant, no cal que ens desesperem o insistim fins a l’extenuació a fer entendre un menut de 6 anys que el temps passa ràpid i que s’ha d’espavilar a beure el got de llet pel matí si no vol fer tard a l’escola (i de rebot enfadar-nos perquè sembla que ho faci a propòsit anar a poc a poc). Ens pot escoltar, pot entendre les paraules que li diem però no pot interioritzar la pressa ni el temps, encara no.

Aquest fet no vol dir que haguem de resignar-nos tampoc. Hi ha instruments que poden donar-nos un cop de mà per gestionar millor l’ús del temps amb els infants.

Anteriorment hem dit que com més referents sensorials tinguem molt millor, per tant, si a més de comunicar als nens amb la nostra veu l'hora que és, afegim rellotges amb cronòmetre, alarmes, làmpades de llum o cançons seran molts més els estímuls que els ajudaran a situar-se.

temporitzador temps

Un exemple de matí: La Berta comença l’escola a les 9:00. La seva mare la lleva a les 7:45. S’apropa a la seva habitació, li diu “Bon dia Berta, a llevar-se”. La Berta segueix al llit i la mare marxa per acabar d’enllestir coses a la cuina. Són les 8:05, la Berta segueix al llit. La mare, se n’adona que encara no s’ha aixecat i comença el primer crit. Vinga Berta! Fa 20 minuts que t’he llevat i encara estàs al llit! Espavila! La Berta, acaba de connectar amb la realitat. Fa el ronsa al llit, encara té son. No es lleva. La mare va a l’habitació de nou (són les 8:15) Berta, cada dia igual, en 20 minuts hem de sortir de casa! La nena percep el mal humor de sa mare. Fa un bot del llit. Com no hi ha temps, la mare comença a vestir la Berta bruscament mentre segueix la cantarella: no se perquè no et lleves quan et crido, si fessis les coses quan t’ho dic tindríem temps de tot... no hi ha manera, cada matí estem igual... el rellotge segueix descomptant el minuts, són les 8:45 i encara són a casa empassant el got de llet ràpid ràpid... La Berta, no entén res. Només percep la mare enfadada, la pressa que té i que gairebé no ha pogut fer ni pair res.

Aturem-nos! Podem fer les coses diferent!

La mare de la Berta s’apropa a l’habitació a les 7:40. Aixeca les persianes, obra la llum del passadís perquè la llum comenci a fer entendre el cervell de la Berta que la nit s’ha acabat. A les 7:50, a la vora del llit: Bon dia Berta. És hora de llevar-se. Li acarona el cap, li treu els llençols de sobre. I l’ajuda a aixecar-se del llit. Juntes van cap al menjador. Posen una cançó enèrgica, d’aquestes que et fan activar el cos. Són les 8:05. La mare du l’esmorzar a taula i s’asseuen juntes. Parlen, mengen... activem la comunicació verbal. A les 8:30h és hora de rentar-se les dents. Podem utilitzar un rellotge de cuina i posem 5 minuts. Quan soni l’alarma les dents hauran d’estar netes i la Berta a punt per vestir-se. Són les 8:35. La roba està a punt a l’habitació. La petita es vesteix sola. A les 8:50 podem sortir per la porta.

Sí, ho sé. Pot sonar utòpic, però no ho és. Intentem introduir unes pautes diàries on no només ens limitem a exigir al menuts a fer coses sinó que els acompanyem en el procés. Afegim estímuls auditius (músiques, veu, alarmes...) visuals (llum...) tàctils (acarona’ls, agafa’ls de la mà...) gustatius i olfactius (esmorzar plegats...)... busquem maneres de no començar el dia amb crits... si us plau!

També ens podeu trobar a www.sompares.com, Facebook i Twitter.

stats