Dormiu amb els vostres fills?

Pot ser que si sou pares o ho sereu en breu més d'un "xafarder" us hagi formulat aquesta pregunta. I vosaltres podeu escollir lliurament la resposta, dient la veritat, ignorant la qüestió o amagant la pràctica real de casa vostra. Cada dia estic més convençuda que els nens són una mica com el futbol;estem envoltants de dubtosos expertsque es creuen amb dret de dir-te què has de fer i de jutjar el funcionament de cada família, això si, sense coneixement de causa. Avui, m'agradaria parlar-vos del COLLIT, és a dir del fet de dormir en el mateix llit pares i fills. I no ho faré des de la meva experiència personal sinó que simplement aportaré estudis i dades científiques, perquè tenir més informació mai estar de més. El primer que voldria esmentar és que he trobat diversos estudis amb arguments contrastats i favorables però que en canvi els retractors d'aquesta pràctica es limiten més a contradir el collit per conviccions més personals. -L'any 1997 el Dr. MKneena va comprovar que els bebès que realitzen collit duplicavenel nombre de vegades que s'alletavenper lanit, en relació a aquells bebès que no ho fan, arribant a perllongar el temps de lactància fins a en un 40%. Aquests estudis col·locarien la pràctica delcollit com a factor de prevenció de la Síndrome de Mort Sobtada Lactant(SMSL). Tot i això cal dir que hi ha estudis contraris que no corroboren aquesta relació amb SMSLcom els del Dr. Peter Blair on va tenir en compte factors com el lloc on es practicava el collit, hàbits tòxics dels pares...

-Margot Sunderland, directora d'educació del Centre per a la Salut Mental Infantil de Londres, diu que la pràctica coneguda comcollit augmenta la probabilitat que els nens creixin sans i tranquils. Els seus resultats es basen en avanços científics dels últims 20 anys sobre com es desenvolupa el cervell del nen i en estudis que han utilitzat escanners per analitzar com reaccionen en circumstàncies especials. Per exemple, un estudi neurològic de fa 3 anys mostrava com un nen separat d'un dels seus pares experimenta una activitat cerebral similar a un nen amb dolor físic. Canviar als nens als seus llits des que tenen setmanes d'edat, fins i tot si ploren a la nit, ha demostrat incrementar el nivell de cortisol. Estudis amb nens menors de 5 anys demostren que en més del 90% dels casos, el nivell de cortisol augmenta quan van a la guarderia i en el 75% dels casos disminueix en tornar a casa. - J. Mosenkis de la Universitat de Chicago va realitzar un estudiamb 1400 personesde cinc grups ètnics diferents, des de Chicago fins a Nova York. Una de les característiques comunes en tots ells, és que els que havien dormit acompanyats demostraven una major satisfacció per la vida en l'edat adulta. Què hi diuen els organismes oficials? L'Associació Espanyola de Pediatria no es pronuncia obertament sobre el tema i es limita a dir que el fet de practicar el collit no és una qüestió mèdica, sinó personal i cultural, i aposta per la “llibertat d'elecció”: Algunes famílies ajuntenel bressola la part del llit més propera ala mare i unes altres prefereixen dormir tots junts en el mateix llit, però també hi ha parelles que no ho suporten. No és una obligació, ni és imprescindible, ni per a la lactància ni per a la formació de la personalitat. A la gent que li va bé, perfecte i a la qual no li va bé, que no ho faci. Quan no és bo practicar-ho? • Si la mare o el parefuma, beu, pren drogues, té depressióo estan molt cansats. • Quan la superfície on es dorm és massa tova: matalàs d'aigua, sofà... Tot i això cal tenir en compte que de la mateixa manera que si decidim que dormin en un bressol o llit estarem alerta de les mesures de seguretat, en el collit hem de fer-ho d'igual manera. Podeu trobar més informació aquí: http://www.crianzanatural.com/art/art24.html Quines repercussions psicològiques té? El més curiós és que no he trobat cap estudi de renom que demostri els perjudicis del collit en els nens. De fet, el que si que hi ha són opinions sobre els efectes que causa en els pares que relacionen la pràctica del collit amb problemes de parella, falta d'intimitat i sexualitat...

No hi ha una manera de dormir que derivi en una personalitat específica, però si una manera d'educar i d'interactuar amb els menuts i és això el que condiciona la seva personalitat d'adult, fins i tot més que les seves pròpies característiques personals