L'apunt docent

Jordi Roca i Font

Els cadells de La Manada

L'escola pot fer-hi quelcom

Salta l'alarma

Una nena de 12 anys és violada, amenaçada i vexada durant un mes per un grupet de 5 nens d'entre 12 i 14 anys. Fixeu-vos que he escrit nens perquè són nens. Aquests marrecs sabien perfectament que el que feien no estava bé, sabien perfectament que la nena ho estava passant malament i molt probablement tenien coneixença del cas de la Manada on 5 joves van violar i vexar una noia als Sanfermines de fa 2 anys. Què coi els va passar pel cap? Com és possible que ho fessin durant un mes seguit? Com és possible que les famílies de tots els implicats i de la nena no sospitessin res?

Igual que La Manada aquests nens s'han convertit en uns depredadors sense escrúpuls cap a la seva víctima i amb un fort sentiment de pertinença a un grup, vés a saber si també tenien un grup de Whatsapp o Instagram amb actituds machoibèriques.

Aquests comportaments tan fora de lloc són producte d'una societat que està fent adults els pre-adolescents i adolescents els nens; tot això sense una base formada, sense un cap ben moblat, sense un temps necessari de maduració, tot ha de ser ràpid i guai, els valors que els bombin.

Mala educació digital

Moltes famílies no saben què fan els seus fills a la xarxa, no saben a què juguen, no saben amb qui es comuniquen, no saben ni les hores que hi passen i els possibles efectes nocius que això comporta. Moltes famílies no han estat mai educades en això i aquest fet fa que molts menors se n'aprofitin enganyant els progenitors: "Necessito un mòbil per estudiar", "Necessito fibra per estudiar", "Necessito més dades al mòbil". Xitxarel·los fent xantatge emocional als seus propis pares "En Jan ho té i jo no" i aquests cedint perquè volen el millor per ells. Tot s'arregla pagant i comprant quan potser de vegades el que realment necessiten és més xerrades i abraçades.

Quants pares i mares se senten culpables per "controlar" els seus propis fills de 10, 11 i 12 anys? "Dóna'm llibertat, no em controlis!" diu el marrec d'onze anys mentre fot cop de porta a l'habitació plena de pantalles, drons, consoles, patinets elèctrics i sobretot barra lliure d'Internet amb tot el que això suposa. Tot això es diu manca de valors, es diu autoritat mal entesa, es diu paternitat desbordada, petits dictadors.

Amb un control adult assenyat tot això no s'hauria pogut produir perquè va ser precisament a través de la xarxa que es va generar tot: la coacció a la nena va ser a partir d'una foto feta amb un mòbil i compartida entre el grup.

Què hi pot fer l'escola?

A part de plantejar correctament una bona educació sexual cal agafar el toro per les banyes i trucar els Mossos un cop a l'any perquè facin xerrades a cicle superior i a les famílies. Si a l'escola dels vostres fills no ho fan ho heu d'exigir; al meu centre ho fem des de fa molts anys i funciona molt bé. Ve un expert amb uniforme (abans les xerrades les feia jo i no era el mateix) i els explica casos com el que ens ocupa -que són menys aïllats del que ens pensem- i els dóna consells sobre com evitar el mal ús d'Internet.

Mossos a l'escola Zoom

Mossos a l'escola / JRoca

Els diuen, per exemple, que el sol fet d'enviar una imatge pornogràfica d'una menor és delicte; sí, allò tan fàcil d'enviar allò que t'han enviat per Whatsapp. Els posen una mica la por al cos però la veritat és que ho trobo molt bé, si fas un bon ús d'Internet no has de patir per res. Jo de vegades ho comparo amb l'educació vial: he espantat les meves filles sobre les conseqüències de no travessar el carrer sense mirar i els he fotut un bon crit quan he vist que no estaven atentes en situacions de risc potencial.

Desconec si els cadells de la Manada coneixen les repercussions delictives dels seus actes però és probable que si haguessin assistit a una d'aquestes xerrades no haguessin actuat així. De fet, la nena víctima que va ser sotmesa a un xantatge en fer escampar la seva foto hauria pogut advertir els seus agressors sobre aquest fet però ara, a toro passat, és molt fàcil de dir.

Ara hi ha una nena destrossada i unes quantes famílies que no s'expliquen què han fet malament.