La celebració del tricentenari no passa de llarg a les escoles i en general crec que s'està fent bé si tenim en compte que l'objectiu és la divulgació d'uns fets fonamentals de la nostra història com a país. He seguit força els diferents actes i programes que s'han anat fent i certament s'han fet coses que estan molt bé i que poden ser mostrades a l'escola sense caure en el que els nostres "amics" paranoics anomenen "adoctrinamiento nazionalista". Del que he vist a nivell escolar m'agradaria destacar l'obra de teatre sobre el setge de Barcelona que van escriure i interpretar els alumnes de sisè de l'escola L'Era de Dalt de Tona i que podeu veure íntegrament en aquest vídeo. A nivell professional vaig veure "El cas dels catalans" a TV3 en el qual s'explica tot el conflicte internacional que va ser la Guerra de Successió i que va suposar el preludi de la caiguda de Barcelona i de la pèrdua de les llibertats nacionals. El documental, presentat per la Mònica Terribas, compta amb moltíssimes referències històriques que ajuden a entendre la complexitat d'aquella guerra des del punt de vista diplomàtic i des del punt de vista dels testimonis que la patien a peu de carrer. Tot està molt ben lligat, molt pedagògic amb un llenguatge entenedor, amb un ritme crec que adient i amb recreacions històriques ben aconseguides però amb una taca que per mi espatlla el rigor: el comandant suprem Antonio de Villarroel, interpretat per l'actor Pere Arquillué, parla en català. Sí, un català central perfecte, amb unes neutres que fan goig i que podrien haver estat pronunciades pel mateix Bac de Roda. Jo em pregunto: per què algú -de TV3- va decidir que Villarroel parlés en català en comptes de fer-ho en castellà que era la seva llengua habitual? No és normal que un documental que es regeix amb documents històrics i que té la intenció d'explicar un conflicte com aquell cedeixi a aquestes coses per a millorar el ritme del metratge o per fer creure a la gent que el comandant parlava català. Crec que el més normal, en un país normal és clar, seria fer parlar a cada personatge de la recreació històrica en el seu idioma i posar-hi subtítols en el cas dels diàlegs de Felip V de Castella ( IV d'Aragó) i el rei Lluís XIV en francès. Això seria el més normal però ja se sap que gran part de la gent no aguanta els subtítols. I així ens va amb els idiomes. [tv3 5234291]
2 min
