Criatures 23/07/2016

La Laia no parla bé el català

2 min

L'altre dia vaig anar a una botiga sueca on hi ha molts prestatges, llums i espelmes a comprar quatre coses de noms impronunciables. A l'hora de pagar la dependenta em va atendre en castellà i jo li vaig respondre en català, tot seguit ella va tornar-hi en castellà i jo vaig continuar en català. Va ser així tres vegades, la treballadora es va negar a atendre al client amb la llengua oficial amb la que el client s'hi va adreçar. Vaig mirar el nom escrit a la camisa i es deia Laia. Sí, Laia. Es diu Laia i deu tenir vint-i-pocs anys. Dedueixo que quan va presentar el currículum devia especificar que entén i parla perfectament el català i dedueixo també que la política de l'emp

resa deu ser atendre amb la llengua del client. Estem parlant doncs d'un cas de desobediència? De tantsemenfotisme potser? Ja em vaig muntar la pel·lícula, no em costa gaire. La Laia* deu viure a un barri amb predomini lingüístic castellanoparlant i devia anar a una d'aquestes escoles on gran part dels mestres es dirigeixen als alumnes en castellà, on la immersió es compleix a mitges i on aquest fet s'ha anat donant des de fa dècades. Tot el seu entorn familiar i d'amics deu ser castellanoparlant així com l'oci mitjançant televisió, videojocs o cinema. A l'institut encara devia ser pitjor pel català i la Laia devia acabar l'escolarització obligatòria tenint poca fluïdesa oral en català; tot i això devia aprovar sense problemes, només faltaria. Ara, ja adulta, se sent molt més còmode parlant en castellà; és normal sentir-se més còmode parlant la llengua materna o la més utilitzada en el teu entorn però aquesta noia ha acabat l'escolaritat i no s'ha convertit en una catalana bilingüe en les dues llengües oficials i aquí és on alguna cosa ha fallat. Si la Laia volgués treballar en un lloc on realment fos requisit tenir un bon domini del català, com d'altra banda hauria de ser normal en qualsevol feina d'atenció al client a Catalunya, no se'n sortiria i aquest fet és una desigualtat, una desigualtat permesa, una veritat incòmoda. * Aquí la Laia ja pot ser qualsevol nom.

stats