Molts estem de vacances… de “vacances” - entre cometes - perquè amb fills petits per casa tot el dia es pot dir que no parem però també diem que és un plaer veure com s’ho passen rebé. En aquest temps de vacances donem també importància a la relació de parella i cerquem fer alguna “escapada” sols o algún sopar. Alhora ens procurem mutuament repartir-nos la feina perquè es tinguin estones de fer alguna activitat personal que ens agradi i que en temps de treball tenim més dificultat per dur-la a terme.
M'agrada deixar-vos aquesta imatge del mar amb la platja del Maresme a primera hora del matí... dóna una certa pau i ens refresca una mica...
Alguns suggeriments:
El temps de vacances és temps d’oci:
Aquest és un aspecte important del temps d’oci, que s’oposa radicalment al negoci que és negació de l’oci. L’oci no cerca cap benefici material.
Als fills - quan són petits - els podem guiar segons el nostre parer. Ara bé és convenient que els fills adolescents comentin amb els pares les activitats que desitgen fer. Al ser el temps d’oci, fruit de l’activitat que s’ha triat lliurement podran exercitar la seva iniciativa, creativitat, inventiva i imaginació.
Alegria i el bon humor en l'ambient de vacances:
Per a evitar problemes és aconsellable organitzar activitats divertides i atractives; i especialment triar llocs d'estiueig en què puguem trobar altres famílies amb els mateixos interessos que els nostres per a trobar-se i junts fer alguna activitat.
Les excursions i l'esport sempre són les qualificades amb més “estrelles” i, així millorar-nos, pares i fills, a través del tracte social.
Viure l'amistat amb més intensitat i la sociabilitat són dos valors propis del temps d'estiu.
Donar major importància al diàleg:
Molts hem verificat que la comunicació és una bona peça per aquesta convivència, que és un trencaclosques i l'hem de saber encaixar.
En temps de vacances les converses poden i han de ser més relaxades i aprofitar el temps de descans per a tractar temes més profunds si es tenen fills adolescents com les conseqüències del consum d’alcohol de la “moguda nocturna”, addiccions, sexualitat, l'ús del mòbil i el d'Internet, etc... i escoltar el que pensen els nostres fills.
Igual que en medicina amb el diagnòstic precoç, en educació també es tracta de preveure. Si escoltem sense mirar el rellotge entendrem millor les inquietuds i la forma de ser dels nostres fills.
No oblidar als avis:
Alguns pares es reuneixen a casa dels avis. Es tracta d'organitzar-se de manera que els avis estiguin descansats per a transmetre les seves arrels, memòries i cultura de la vida sense estar atabalats. La millor manera és posar-se d'acord amb ells abans de començar l'estada en la seva llar. És una ocasió d'or per als néts conviure pacíficament amb els progenitors dels seus pares.
Amb ordre es pot fer d'avi o d'àvia (ho dic per la meva experiència) amb tota la capacitat d'estimar que donen els anys i el sentiment d'afecte que reedita la joventut del cor dels quals tenim el privilegi de ser avis.
Sempre us dic que els avis són aquell braç que s'allarga i que sense la seva presencia el món s'acabaria. Molts ho sabeu, ho valoreu i ho agraiu. Gràcies!!!
Us desitjo unes bones vacances d’aquest estiu 2018 per tornar tots renovats i amb les piles carregades!
Zoom
