La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

Dues Claus per viure l'Austeritat

Dues Claus per viure l'Austeritat Zoom

Dues Claus per viure l'Austeritat / Florentino (fotografía a Braval)

A Brafa Zoom

A Brafa / Florentino (Braval)

Dues Claus per viure l'Austeritat

L’austeritat és una de les grans virtuts d’un poble intel·ligent.

Solón d’Atenes (638-559 a.C)

Pensem-hi una mica en aquesta reflexió sobre l'austeritat. Ja estem a desembre i haurem de pensar en alguna sorpresa... L’austeritat no es deixar de fer regals, un costum que demostra que ens recordem dels nostres...

L’austeritat és viure amb intensitat el temps que donem, a lliurar l’afecte a mans plenes, a perdonar amb bon cor i per tot això no calen els diners, cal estimar.

Faig aquesta reflexió inspirada en la xerrada – col·loqui que he donat fa pocs dies a Braval , Associació sense ànim de lucre, en la que es practica l’esport i l’estudi a la seva seu del carrer de la Cera. Braval és una bona eina de cohesió social per famílies del barri. Així com és una oportunitat per crear un voluntariat jove que ajuda a l’estudi i a aprendre la llengua als nou vinguts per integrar-se totalment al nostre país.

Em va fer molta il·lusió trobar-me amb un grup de pares perquè va ser una sessió molt participativa i que l’assistència, d’un dissabte a la tarde de finals de novembre, demostrava interès de debò. Agraeixo molt que a Braval m’haguessin convidat a parlar!

L’austeritat es pot viure forçats per la nostra debilitat econòmica i es pot viure encara que tinguéssim molts mitjans. És un valor que – com tots – requereix un esforç i que els pares el tenim present per no tenir fills mal criats ni consentits que només donin importància a “coses”. Procurem tenir el necessari i el que és superflu ho evitem. Tenir el valor de l’austeritat ens fa més capaços de definir quines són les prioritats de la nostra vida i els nostres fills aprenen i s’eduquen mirant la nostra vida... ja ho sabem...

Dues claus per viure a casa:

1.- Que els nostres fills coneguin el valor dels diners.

Vaig tenir una reunió amb un matrimoni amb dos fills adolescents i un de 4 anys. El pare tenia una professió liberal, la mare es dedicava a l’ensenyament. Em van explicar que quan havien de fer una despesa extraordinària els dos fills grans obrien la carpeta de l’ordinador on figuraven les entrades del despatx del seu pare i, entre tots, comentaven el que es podia fer. Si arribaven a l’acord de fer la despesa entre tots comentaven d'afegir uns diners per la necessitat d’alguna entitat o algun amic que ho passés malament. I és què l’austeritat també està molt relacionada amb la solidaritat i aquests dies previs a Nadal en veiem exemples com ara la Marató de TV3.

L’austeritat es pot viure forçats per la nostra debilitat econòmica i es pot viure encara que tinguéssim molts mitjans. És un valor que – com tots – requereix un esforç i que els pares el tenim present per no tenir fills mal criats ni consentits que només donin importància a “coses”. Quan vivim d'esperança ens imaginem que els nostres fills poden fer un món millor per la seva honestedat en qualsevol àmbit de la seva vida familiar i profesional.

És bo que els nostres fills tinguin idea del que disposem i també del preu de les viandes, de les tarifes de telefonia, de l’electricitat, del temps d’oci, etc. Una bona manera d’aprendre-ho és encarregar-los d’anar a comprar de 9 a 12 anys o de revisar despeses per la xarxa quan són més grans.

2.- Saber dir NO a capricis

No he esborrat mai de la memòria el que em preguntava i m’aconsellava la mestra d’un fill meu:

− Per què has de cedir comprant aquestes esportives de marca? No pots dir al teu fill que vagi mirant com van calçats la majoria de joves que viatgen en el transport públic?

Quan som avis també hem de recordar que no podem malcriar els néts. De vegades es compren coses per ells que no ens compraríem per nosaltres. És una protesta general de molts pares – m’ho han dit molts que he conegut a escoles quan els hi dono xerrades d’educació familiar i han sabut que jo era àvia – que no volen que comprem joguines als néts en excés i no s’atreveixen a dir-nos-ho. (Ho aviso per comunicar-se pares i avis abans de Nadal i Reis).

 La veritat és que saber dir NO a capricis podria ser un objectiu del mes de desembre no només per “no estirar més el braç que la màniga” sinó per fer créixer la personalitat dels nostres fills en intel.ligència, Ja ens ho deien fa molt de temps... només cal llegir la frase de la capçalera d’aquest pensament.

Fins aviat!