Històries Menudes

Històries Menudes
Mireia Marés Vergés

Atenció al barri

Atenció al barri Zoom

Atenció al barri / il·lustració Gargot

Atenció al barri

Vivim en un poble petit tot i així, a poc a poc els veïns s'han convertit en desconeguts.

La més petita de casa se'n queixa -hi ha molta gent pel barri que segur que necessita alguna cosa- diu rondinosa.

Durant el confinament va instal·lar la seva oficina a la cabanya del jardí.  Dic "oficina" perquè des de fa unes setmanes s'hi reuneix amb dues amigues i tracen el pla perfecte per arribar als veïns que puguin necessitar-les.

Tenen acte i tot de les reunions -abans que res- sento que diuen -hem d'anar a casa la Senyora Carmeta, que s'ha trencat el braç i està sola- i les veig sortir, amb les seves mascaretes virolades i, des de la tanca del jardí de fora, a distancia, passen una bona estona conversant amb la senyora, que seu en una cadira de balca i els hi explica històries que les té embadalides.

-li portem castanyes i panellets i que alguna mare ens faci una coca- diuen mentre enganxen a la porta de la cabana un cartell que hi posa "Atenció al barri" i tanquen l'acte del dia orgulloses d'haver fet una estona de companyia.

-demà anirem a veure si el Senyor Joan necessita llenya- em diu tota emocionada -i si diu que si, recollirem branquillons del bosc del costat de casa la Paula, i saps què mama- explica amb els ulls oberts com a finestres - els dimecres, que no tenim extraescolars cap de les tres, obrirem l'oficina al públic perquè puguin venir a demanar-nos ajuda-.

Li brillen tan els ulls que m'emociona -un dia d'aquests també et farem companyia a tu, mama- em diu amb una veu tendre i pausada - i hi afegeix- que des que s'ha mort la iaia et veig massa sola.

I marxa com aquell que no ha dit res i sento que crida des de mitja escala -si et sobre temps ens podries ensenyar a fer una coca?, és per en Pere de ca l'Ordi, que diu que té "colistoril" i els seus fills només li porten verdura.

Decididament, jo de gran, vull ser com elles!