Sopa de lletres

Sopa de lletres

La més menuda de casa és una petita rata de biblioteca. Sempre que pot tafaneja algun llibre i busca raons i respostes per fer més seu aquest món que l'envolta.

-tenim algun llibre que parli del clima?- em diu un matí mentre esmorza.

-un llibre sobre el planeta? de cuina vegana? o sobre les dones que eren polítiques?. Saps que no hi ha hagut mai cap Presidenta a Catalunya?.

Els esmorzars s'omplen sempre de demandes.

- hi deu haver algun llibre que expliqui que els animals són més intel·ligents que els homes?

Però als matins la pressa deixa totes aquestes preguntes a l'aire.

- i algun conte, amb dibuixos, que expliqui com hem arribat a ser tan tontos...

-tontos?

-si mama, T O N T O S. Els humans, que ens creiem que el planeta i tot el que hi ha, és nostre i, ho fem malbé sense saber que de veritat som els menys adequats per viure aquí, a la terra.

La veig enfadada, ofesa, cansada a vegades, com diu ella, de fer veure que aquests temes no importen als nens i de sentir com els "grans" -puntualitza- ens omplim la boca d'ecologia sense moure un dit per salvar "casa nostra".

Avui l'he despertat amb un regal especial. Un llibre de històries feministes, ecologistes i reivindicatives que sé que li seran la delícia.

Amb els ulls encara tancats ha obert el llibre i se l'ha acostat a la cara.

- fa olor de sopa de lletres i llibertat- ha xiuxiuejat.

- sopa de lletres?

-- si, a aquella sensació d'escalfor que et dona força per fer coses noves que ho facin tot diferent.

L'he abraçat tant fort que li he robat l'alè.

-les teves abraçades fan olor a cotó dolç- deixa anar tot rient i, hi afegeix:

-algun dia mama, abans d'anar a dormir et llegiré un conte d'aquests, ja veuràs que dormiràs més bé o no dormiràs. Et fan pensar de valent. Els llibres et poden canviar la vida.

Ella ho té tan clar que de vegades em fa sentit petita a mi.