Sopa de lletres
La més menuda de casa és una petita rata de biblioteca. Sempre que pot tafaneja algun llibre i busca raons i respostes per fer més seu aquest món que l'envolta.
-tenim algun llibre que parli del clima?- em diu un matí mentre esmorza.
-un llibre sobre el planeta? de cuina vegana? o sobre les dones que eren polítiques?. Saps que no hi ha hagut mai cap Presidenta a Catalunya?.
Els esmorzars s'omplen sempre de demandes.
- hi deu haver algun llibre que expliqui que els animals són més intel·ligents que els homes?
Però als matins la pressa deixa totes aquestes preguntes a l'aire.
- i algun conte, amb dibuixos, que expliqui com hem arribat a ser tan tontos...
-tontos?
-si mama, T O N T O S. Els humans, que ens creiem que el planeta i tot el que hi ha, és nostre i, ho fem malbé sense saber que de veritat som els menys adequats per viure aquí, a la terra.
La veig enfadada, ofesa, cansada a vegades, com diu ella, de fer veure que aquests temes no importen als nens i de sentir com els "grans" -puntualitza- ens omplim la boca d'ecologia sense moure un dit per salvar "casa nostra".
Avui l'he despertat amb un regal especial. Un llibre de històries feministes, ecologistes i reivindicatives que sé que li seran la delícia.
Amb els ulls encara tancats ha obert el llibre i se l'ha acostat a la cara.
- fa olor de sopa de lletres i llibertat- ha xiuxiuejat.
- sopa de lletres?
-- si, a aquella sensació d'escalfor que et dona força per fer coses noves que ho facin tot diferent.
L'he abraçat tant fort que li he robat l'alè.
-les teves abraçades fan olor a cotó dolç- deixa anar tot rient i, hi afegeix:
-algun dia mama, abans d'anar a dormir et llegiré un conte d'aquests, ja veuràs que dormiràs més bé o no dormiràs. Et fan pensar de valent. Els llibres et poden canviar la vida.
Ella ho té tan clar que de vegades em fa sentit petita a mi.
