Històries Menudes

Històries Menudes

Retalls quotidians d'una vida gens rutinària

Atenció al barri
0

Atenció al barri

Atenció al barri Vivim en un poble petit tot i així, a poc a poc els veïns s'han convertit en desconeguts. La més petita de casa se'n queixa -hi ha molta gent pel barri que segur que necessita alguna cosa- diu rondinosa. Durant el confinament va instal·lar la seva oficina a la cabanya del jardí.  Dic "oficina" perquè des de fa unes setmanes s'hi reuneix amb dues amigues i tracen el pla perfecte per arribar als veïns que puguin necessitar-les. Tenen acte i tot de les reunions -abans que res- sento que diuen -hem d'anar a casa la Senyora Carmeta, que s'ha trencat el braç i està sola- i les...
L'estiu als ulls
0

L'estiu als ulls

L'estiu als ulls Ho fem tot sota una aparent normalitat - però l'estiu no brilla- em diu la menuda amb el banyador posat i la tovallola a la mà. -què no brilla? -l'estiu. No sé, té una llum estranya, no fa olor de vacances. Tenim uns quants mesos a l'esquena de "vacances forçades" i té raó, tot té una altra llum, una altra olor... -però fem més o menys com cada estiu, no?- li dic jo buscant què troba a faltar -si... més o menys, però tot s'ha fet petit i ara hi caben menys persones... -què s'ha fet petit? -la piscina, ara no hi pot estar tanta gent com abans. La platja, la plaça, que...
Canvi Climàtic
0

Canvi Climàtic

Canvi Climàtic És el sant de la més menuda i tot  i el confinament o precisament per alleugerir el confinament li hem regalat una cua de sirena. Fa una mitja rialla i dona les gràcies. -que no estàs contenta?- li dic, havent-me fet fet expectatives més exagerades. -si... -et veig seriosa- insisteixo -és que em costa més riure, ara. -ara? Què vols dir? -no sé, sento com si a dins meu hagués passat un canvi climàtic. Ja estic contenta però hi ha alguna cosa rara que no em deixa riure gaire. És com si estigués contaminada. Me la miro pensativa. Fa dies que jo sóc la companya de jocs, jo i la...
La pell a tires
0

La pell a tires

La pell a tires A casa des de que estem confinats i reconfinats, el lleixiu ha passat ser un dels nous habitants empadronats in extremis i el fem treballar en desmesura. El lleixiu i el sabó de mans, que com a bons ciutadans, utilitzem una mitjana de mil cops per dia. -mama, em fan mal les mans- em diu la més menuda. -i què t'hi passa a les mans- li dic des de lluny, mentre em rento les meves per enèsima vegada en mitja hora. -no ho sé, em fa mal la pell, em penso que em caurà de tan rentar-la. Agafo una tovallola per eixugar-me i sento que em molesta al tacte. Les meves també comencen a...
El lila és de nenes
0

El lila és de nenes

El lila és de nenes L'adolescència de casa es prepara pel 8 de març. A poc a poc la seva habitació es va vestint de pancartes de lletres liles amb lemes suggerents. -què fas?- sento que li pregunta el tercer. -em preparo per la "mani" del dia de la dona. Tu també podries venir, si la mama et deixa. -i de què va? -va de ser dones. -i què hi pinto jo? -què vols dir??? - que sóc un nen, no una nena!- puntualitza tot ofès. -escolta'm bé- sento que diu amb un to entre tendre i autoritari- aquesta mani no és de dones, és per les dones. Perquè es reconegui d'una vegada que és la diferència que...
l'Arca de Noè
0

l'Arca de Noè

L'Arca de Noè -mamaaaa, com es deia aquell senyor que va fer una barca? Així comença el primer cap vespre de tempesta. A l'escala hi ha una fila d'animals que va des de l'habitació de dalt fins al menjador, a baix. Hi ha de tot, gossos, gats, lleons, hipopòtams, bicicletes, unicorns, fades, cotxes i camions.  La fila, és inacabable. El veig allà, amb la mirada fixada al final que el marc de la porta li tapa. -què fas? -m'espero. Sóc l'últim. -et puc acompanyar? -si, podem xerrar mentre esperem que ens toqui. -i què ens ha de tocar? -mama, no pots fer fila sense saber perquè la fas- em diu...
Sensacio-De-Confort
0

Sensació de confort

Sensació de confort Dels meus quatre fills, n'hi ha un que s'assembla especialment a mi. No pels cabells o les faccions de la cara o el cos, sinó per dins i em fa de mirall una i altra vegada. -ja torna a ser cap d'any- em diu, sense massa entusiasme. -si... - no m'agrada gaire -a mi tampoc, ja ho saps. -perquè tenim la necessitat de posar un dia per ser feliç? - què vols dir? - que perquè posem dies als sentiments. No sé mama, per cap d'any tothom ha d'estar content i si no ho estàs sembla que no està bé. I no m'agrada. Jo de vegades, per cap d'any no estic content, estic cansat, tinc son...
L'ovella negra
0

L'ovella negra

L'ovella negra Dinar de dilluns i només som dos a taula; jo i el menut defensor fervent del Karma -la Karma, com la coneixem a casa- i convençudíssim de que la vida és acció reacció. -tu saps què és l'ovella negra, mama?- em diu sense aixecar el cap del plat. -què vols dir?- li pregunto buscant una pista abans d'entrar en qualsevol fregat d'aquells que llavors no sé com sortir-ne. -no sé- diu pensatiu- imagino que no és ben bé una ovella perquè avui a fora l'escola, unes mares deien que cada casa en té una. En tenim nosaltres? No sé ben bé si puc riure, és molt seriós ell i quan pregunta,...
Quatre Colors
0

Quatre Colors

Quatre colors -et fa mal- em diu ella mentre mira l'habitació acabada de pintar. Té setze anys i està vivint, al mateix temps que jo, cada un dels canvis que pateix la casa i pateixo jo. Em sento els ulls a vessar, és cert que em fa mal. -mama, no passa res- em regala, mentre m'agafa la mà -només és una habitació grisa. -tu i jo sabem que no és només això, no? -sí, però tota la resta la porta la vida, no pots aturar-la. Ella marxa somrient, com qui no ha dit res, com qui no t'acaba de despullar amb dues paraules. Només una habitació grisa. L'HABITACIÓ EN MAJÚSCULES. L'habitació que fa...
El Cap d'Any
0

El Cap d'Any

El cap d’Any -Altra vegada cap d'any eh, mama!- em diu el preadolescent ensopegant amb les maletes de vacances i els llibres pel nou curs. -si, a punt?- li deixo anar amb mitja rialla. -tu sempre vas al revés del món, ho saps no, que els altres ho celebren al desembre?- m’etziba sorneguer.  -nosaltres no som els altres i ho saps. Aquí l’any nou comença ara, quan el món es pentina altre cop per encertar un nou curs amb tot el que això comporta. Per avançar- li dic- cal aturar-se. I abans que els rellotges tornin a manar, els extraescolars s’imposin i els dies s'allarguin com xiclets, ens...

Mireia Marés Vergés

Mireia Marés Vergés

Educadora social de formació, mare de quatre fills de professió. Dedicar-me a ells les vint-i-quatre hores del dia, ha fet que trobi forats de temps que creia que no existien i, els he convertit en les meves històries menudes, bocins del dia a dia, de vegades còmics de vegades desesperants, d'una família de sis amb un gos adossat.

Segueix-me a les xarxes