Connectats Anar en cotxe tota la família és una altra de les aventures que mai saps com resultarà. Ell ho té clar, la pràctica et fa expert i, sense dir res posa música. Jo me'l miro, la cançó escollida em sembla terrible i em somriu, sap que els hi agradarà a tots - és per connectar amb ells - diu amb coneixement de causa i comencen a cantar a l'uníson i jo em conformo si la pau és tan simple. I arriba la segona cançó i tot són cridòries, la cosa canvia en funció de la playlist, si és la seva o és la nostra, està clar, i ara és només ell qui canta, absent a les queixes de tota la resta,...

La Carme -Des de que la Carme viu a casa tot és més just, no et sembla mama?- em diu el meu fill petit amb aire de sentència. -La Carme? -Si si, la Carme, ja saps... I no, no sé, passa tanta gent per casa que de vegades crec que perdo el control sobre els fills, però juraria que no tinc cap Carme. L'equip innocència té un món interior molt ric així que dono per suposat que algun dels ninots de drap ha estat recentment batejat i se li ha atorgat un paper vinculant en la família. -així que la Carme fa que tot vagi millor.... Dic jo donant-me temps a situar-me en la conversa per no dir res...

El clau Seure a taula amb quatre nens i tenir una conversa a l'alçada de les quatre edats, es fa complexa. Últimament a casa ressonen les cançons del musical que fa el patriarca de la família i entre elles, la més famosa, el clau. Els més petits la canten tot el dia, però la lletra els desperta dubtes raonables.-mama, no entenc la cançó del papa- em diu tot pensatiu- perquè necessiten que els nens dormin si llavors volen clavar un clau? L'adolescència es ruboritza i em mira desafiant, el preadolescent s'enriola de mala manera i des de l'equip innocència surt una altra pregunta.-si, perquè...

La crema Vinc de família rugosa. Què voleu que us digui! A tocar dels 47 els meus ulls tenen més raigs que el sol d’estiu a migdia.De canes, en llueixo poques, però els meus fills s’encarreguen prou de recordar-me que, per la part del darrera, se'n veuen unes quantes. Em vaig comprar una crema que deia que en quinze dies desapareixerien les arrugues de la cara. Al cotxe, les ulleres de sol per no fer ganyotes, però el copilot preadolescent, el que em belluga el sota braç per recordar-me que em penja, també es fa càrrec del recompte de les línies que fan relleu en el contorn de la meva...

Tractat de PauSempre queda un racó de pluja. Un no pot divorciar-se del fills, això no ho penses quan decideixes tenir-ne. Quan són nadons t'assalten dubtes, hores de son, pors i somnis. A poc a poc aprens a dormir d'una altra manera, amb un tercer ull, una tercera orella que pot arribar a sentir el moviment més imperceptible i van creixent. Si en tens més d'un, comencen les baralles, les mirades de reüll i les associacions il·lícites quan els renyes, dimoniets amb ànima angelical que es fan la traveta tant com poden i no et posen massa fàcil la feina de ser pares.Sense manual. A lliure...