Quatre Colors

Quatre colors

-et fa mal- em diu ella mentre mira l'habitació acabada de pintar. Té setze anys i està vivint, al mateix temps que jo, cada un dels canvis que pateix la casa i pateixo jo.

Em sento els ulls a vessar, és cert que em fa mal.

-mama, no passa res- em regala, mentre m'agafa la mà -només és una habitació grisa.

-tu i jo sabem que no és només això, no?

-sí, però tota la resta la porta la vida, no pots aturar-la.

Ella marxa somrient, com qui no ha dit res, com qui no t'acaba de despullar amb dues paraules.

Només una habitació grisa. L'HABITACIÓ EN MAJÚSCULES. L'habitació que fa poques hores tenia una paret de cada color, un color per cada un d'ells, l'habitació de les joguines, dels contes, del terra acolorit i de moltes estones de nines, cuinetes, cotxes i trencaclosques.

Me la miro amb el rodet regalimant el gris per la meva mà. Ara serà l'espai del preadolescent que vol deixar la seva pell de nen i la llitera que comparteix amb tercer en la línia successòria i, no vol colors, ni cotxes, ni nines, ni tan sols vol la manta de "l'Spiderman".

-mama- insisteix des de lluny la pubilla - no te la miris més, ell la vol així i encara que no tingui els colors, tu saps que els portem a dintre- riu sorneguera.

És tan bonica, de vegades em llegeix tan bé l'ànima...

-us feu grans- dic intentant treure veu quan el que voldria és aturar aquesta creuada.

-sí, però tu sempre dius que això, a més de ser el que ha de ser, porta nous camins i que t'encanta descobrir-los amb nosaltres, no? Deixa'l créixer -mama- que ja se li veu l'ombra del bigoti.

El riure trenca aquest instant de recança i me la miro. En quin moment exacte ella s'ha apoderat dels meus relats ?

Deu ser cert allò que diuen, que encara que no ho sembli, el que els expliquem dia darrere dia, els hi queda per dins i surt quan menys t'ho esperes.

**************

L'habitació, ara és grisa, i ha adquirit una olor si més no peculiar, d'hormones, roba pel terra i moltes estones en horitzontal, però ella, ella m'ha ensenyat que els estem omplint de tota la paleta cromàtica i que van aprenent com fer sortir el color que toca segons bufi la vida.

Quatre colors, quatre camins, quatre vides que no s'aturen malgrat algun dia hi hagi tempesta per dintre.

Avui, la meva tempesta.