L'ovella negra
L'ovella negra
Dinar de dilluns i només som dos a taula; jo i el menut defensor fervent del Karma -la Karma, com la coneixem a casa- i convençudíssim de que la vida és acció reacció.
-tu saps què és l'ovella negra, mama?- em diu sense aixecar el cap del plat.
-què vols dir?- li pregunto buscant una pista abans d'entrar en qualsevol fregat d'aquells que llavors no sé com sortir-ne.
-no sé- diu pensatiu- imagino que no és ben bé una ovella perquè avui a fora l'escola, unes mares deien que cada casa en té una. En tenim nosaltres?
No sé ben bé si puc riure, és molt seriós ell i quan pregunta, sempre espera una resposta a l'alçada de la seva inquietud.
-diuen ovella negra a algú, de la família o no, que sobresurt d'alguna manera.
Sembla que en té prou. No em mira però tampoc menja. El silenci comença a pesar i intento buscar dintre meu alguna manera simple de concretar-li el terme.
-així- deixar anar de sobte- la nostra ovella negra és la meva germana gran, no? Sempre sobresurt d'alguna manera -busca límits- com dius tu.
-no diria jo que aquesta és ben bé la definició. Quan diuen ovella negra...
-ja sé, és ell, el meu germà. Sobresurt. Sempre sobresurt perquè és més alt i tossut que cap de nosaltres.
-no. No és això. Tots som diferents però això no ens defineix com a ovelles negres.
-doncs és ella. La més petita. També sobresurt, és diferent i em posa "negre" moltes vegades. Calla! així, potser sóc jo!
-em deixes explicar-te més bé què seria una ovella negra?
-ooohhh mama. Ho acabo de veure, la de casa ets tu. No sobresurts perquè ets baixeta però sempre estàs a tot arreu, ho saps tot i controles tot, horaris, extres, esmorzars, dinars sopars, roba....
- no, això tampoc seria- li somric complaguda.
-el papa? El papa podria ser-ho. És diferent els altres papes, canta, toca la guitarra, fa teatre i extraescolars amb mi. Vaja. Tota una ovella negra.
- que noooo. Una ovella negra, seria algú que trenca motlles, que va en una direcció molt diferent a la resta. Que no encaixa en el que per la majoria és la normalitat.
-vaja doncs, arribats a aquesta conclusió, en aquesta casa ho som tots.
Surt de la cuina i agafa la pala de ping-pong, i li etziba cops a la pilota contra la paret i entre palada i palada el sento murmurar - ja és ben curiós que amb tanta gent al món coincidissin sis ovelles negres en una mateixa família. Som com un ramat i això, també ho deu haver fet la Karma!.
