No hi ha PLA-neta B

No hi ha PLA-neta B

-Quan sigui gran em presentaré per ser presidenta- em diu la més menuda de casa- s'han de canviar tantes coses- sospira des del seient del darrere del cotxe.

Els viatges a l'escola sempre ens regalen converses interessants. Me la miro pel retrovisor, se la veu pensativa.

-i què voldries canviar si fossis presidenta?

-per començar, trauria tots els cotxes; així la terra no pot respirar, mama!

-ui, la gent que els fabrica i els que venen la gasolina s'enfadarien molt amb tu.

- ho tinc tot pensat- em diu amb la cara radiant- hi hauria feina per tothom i els diners repartits perquè ningú fos pobre. Trauríem aquestes carreteres tan grises i lletges i s'haurien de plantar milers d'arbres perquè el món pugui respirar. La gent aniria en cotxes i autocars elèctrics i en bici la resta, caldria fer aparcaments verds i molts espais pels animals.

S'atura i s'eixuga una llàgrima.

-No hi hauria matadors.

-matadors?

-si, ningú mataria animals. Menjaríem fruites i verdures. Nosaltres no som més importants, no entenc perquè ens els mengem.

Ho diu ella, que amb vuit anys en fa quatre que no tasta carn; des de P4, quan la van portar d'excursió a una carnisseria i va veure animals morts pel consum humà.

-tampoc tindríem exercit -afegeix- no ens calen soldats, només ens hem d'estimar més tots plegats i estimar el planeta, netejar boscos, platges i oceans. Cuidar-los és cuidar-nos- em diu per arrodonir-ho.

Sospira i penja la mirada per la finestra.

Sospiro i en el silenci sé que té raó. Potser no en les formes però si en el fons.

-si no canviem les coses, mama, la terra es morirà per culpa nostra. Com els animals. I ningú té un altre pla ni un altre planeta.

Té els ulls negats i un excés de consciència. Li fa mal el món i no en sap de la missa la meitat.

Penso en política i no voldria que cap dels meus fills s'hi posés, però després d'aquest míting particular jo també vull que es faci Presidenta.

No hi ha PLA-neta B, ella té raó. Comença a ser hora de despertar-nos.