Criatures 30/06/2014

Nomofòbia

2 min

En l’actualitat estem envoltats de tecnologia, l’usem tot el dia a través dels ordinadors, tauletes, xarxes socials, mòbils i televisió. Quan parlem de nomofòbia ens referim a l’addicció als mòbils. És un problema que va en augment entre els més joves de la família. El terme nomofòbia podríem definir-la com aquella por irracional a sortir de casa sense el telèfon mòbil. Un estudi realitzat al Regne Unit l’any 2011 va posar de manifest que més de la meitat de la mostra patien atacs d’ansietat al perdre el telèfon o quan es quedaven sense bateria o cobertura. I als nens els hi passa això? Per sort o per desgràcia els pares són models per als seus fills i, per tant, algunes de les conductes dels més petits són el reflex de les conductes dels progenitors. Per tant, si hi ha pares que estan tot el dia pendents del mòbil, o enganxats a les xarxes socials, els fills reben l’input que aquesta conducta és adequada. És possible, que tard o d’hora, que els fills acabin adoptant aquest mateix comportament. Avui dia els nens són cada cop més precoços quan tenen el seu primer telèfon. En algunes ocasions és per un simple caprici o perquè és l’únic de la classe que no en té. En d’altres és degut a una decisió dels propis pares per poder localitzar als seus fills amb més facilitat. Un nen ha de tenir un mòbil? En aquesta decisió hi intervenen molts factors. La millor recomanació és l’ús del mòbil en moments concrets i en hores delimitades. És a dir, posar un horari d’ús. De la mateixa manera, els propis pares també han d’adoptar la mateixa conducta per donar exemple als seus fills sobre el bon ús de les noves tecnologies. El que queda ben clar és que el problema principal són els límits que tenen a l’hora d’usar-los. Si deixem que tinguin accés il·limitat és més possible que es pugui generar una dependència. Per tant, la millor opció és combinar les estones que els nens es passen davant d’una pantalla ja sigui la televisió, el mòbil, la tauleta o l’ordinador amb jocs didàctics i altres tipus d’activitats que no tinguin res a veure amb la tecnologia.

stats