Pla individualitzat - Escola inclusiva
En el marc d'allò que anomenem «Educació inclusiva» es concep una eina realment útil i necessària que es diu «Pla Individualitzat», que considerem importantísim que coneguin (sobretot) els pares d’alumnes amb dificultats de l’aprenentatge. Però abans d'arribar a ella i al seu significat caldrà explicar el context i la manera d'entendre l'educació en l'actualitat.
L'enfocament educatiu actual està liderat pel principi d'inclusió. La inclusió busca trencar totes les barreres a les quals s'enfrontarà un alumne alhora que s'entendrà que cada persona és diferent i que per tant necessitarà una resposta educativa diferent, adaptada a les seves necessitats educatives personals i singulars. El principi d'inclusió busca, en últim terme, igualar la societat en termes d'oportunitats: més enllà dels orígens socioeconòmics, culturals, capacitats, habilitats, etc. tots, absolutament tots els alumnes hauran de tenir les mateixes oportunitats d'aprenentatge per, finalment, contribuir a construir societats més justes i equitatives. El repte és crear una escola on tothom tingui cabuda, una escola on no hi hagi exclosos i que sigui capaç de donar una resposta educativa adaptada a les necessitats de cada un dels alumnes, que sigui mirall de la societat que volem construir: equitativa i justa, sense exclusió.
Aquest enfocament, neix com un concepte, un ideal a perseguir entorn del 1980, paral·lelament al revifament del concepte de «diversitat» i la necessitat de donar oportunitats a aquelles condicions que anomenem «discapacitats». És a dir, persegueix, entre d'altres, l'objectiu d'incloure alumnat amb discapacitat en les escoles ordinàries, realitzant transformacions en l'entorn escolar (si s'escau) tant metodològicament, com de continguts com canvis físics (de la mateixa estructura de l'escola). Així mateix, no només l'alumnat amb «discapacitat» caldrà que pugui beneficiar-se d'aquestes mesures sinó que també l'alumnat amb dificultats d'aprenentatge o d'altres condicions.
Han transcorregut anys des de llavors, i els anys han transformat un ideal en una realitat. Actualment existeixen eines, recursos i un marc legislatiu que protegeix i dóna vida a aquest objectiu. Des de 1990 amb la LOGSE, que va començar a incorporar els conceptes d'«Alumnes amb Necessitats Educatives Especials», les possibilitats d'adaptació, etc. seguit pel 2006, de la LOE que es fa un gran pas endavant incorporant «Necessitats Específiques d'aprenentatge», «Altes Capacitats», altres condicions personals, familiars, «Trastorns de conducta», entre d'altres. I finalment amb la LOMCE, on es fa el gran avenç de contemplar literalment el «TDAH», per exemple.
Així doncs, socialment s'han visibilitzat múltiples condicions que han tingut la seva materialització en lleis que les protegeixen, recolzen i visibilitzen per a poder donar-li les mateixes oportunitats tant a aquells alumnes que presenten aquestes condicions com als demés.
Qualsevol alumne amb unes necessitats educatives singulars que es contemplin dins del marc legal, com són totes les que s'han comentat al paràgraf anterior, té dret a demanar que l'escola realitzi les adaptacions necessàries perquè pugui estar inclòs en el sistema educatiu en igualtat d’oportunitats. Aquestes adaptacions, queden recollides en el que s’anomena «Pla individualitzat», que és la planificació dels recursos i suports dels que disposarà l’alumne, els objectius a assolir, i les variacions respecte als objectius generals, les adaptacions que es realitzaran als continguts del curs i les adaptacions en el mètode. Això inclou mesures des de ampliar el temps en els exàmens, variar la penalització per faltes d’ortografia respecte a la resta del grup, reduir o ampliar continguts, etc.
Així, el Pla Individualitzat (PI) es converteix en una eina imprescindible per poder atendre adequadament i en funció de les seves singularitats a l’alumnat amb necessitats educatives específiques, alhora que és importantíssim que el pares coneguin l’existència d’aquestes possibilitats.
