Videojocs educatius: Un videojoc per ajudar a nens i nenes amb TDAH?
Si elaboréssim una entrada en aquest blog per explicar que la ciència i la tecnologia avancen a un ritme trepidant, semblaria que no estaríem explicant cap novetat. Si l'elaboréssim per a explicar que els medicaments i els tractaments en general segueixen uns protocols per a poder ser considerats «vàlids» científicament, també semblaria que no estaríem explicant cap novetat, sinó que estaríem divulgant informació que és àmpliament coneguda.
Però si expliquéssim que un equip d'investigadors als Estats Units estan immersos en un projecte que consisteix en la creació d'un videojoc que té com a objectiu fomentar i exercitar algunes de les habilitats on els nens i nenes amb TDAH tenen més dificultats (com el control inhibitori i l'atenció sostinguda) i que a més ha aconseguit superar els primers filtres o fases per a poder entrar a la cursa per convertir-se en el primer videojoc d'ús terapèutic o «medicina digital», semblaria que estiguéssim parlant ja no només d'una novetat sinó de ciència-ficció. Però no ho és. És ciència.
El dilluns passat, fa poc més d'una setmana, l'empresa Akili Interactive Labs, ubicada als Estats Units va informar sobre els resultats del seu últim estudi sobre l'efectivitat d'un videojoc dissenyat per al tractament del TDAH. L'estudi va mostrar resultats significatius, va aconseguir el seu objectiu principal i estan a l'espera (l'any vinent) de la possible aprovació de la FDA (l'agència responsable de la regulació dels medicaments als Estats Units).
+ Detalls
L'estudi original
Es va realitzar amb 348 nens i nenes.
Amb edats compreses entre els 8 i 12 anys.
Tots ells diagnosticats de TDAH.
A l'estudi es va trobar que aquells que van jugar al videojoc durant quatre setmanes van mostrar millores significatives en les diferents mesures d'atenció i control inhibitori, respecte als que van jugar a un videojoc alternatiu «placebo», que no estava dissenyat específicament per al TDAH.
Si finalment reben el suport de la FDA (que no és segur), significarà que el videojoc d'Akili serà considerat una eina terapèutica i no un videojoc i obrirà un nou ventall de línies d'investigació i maneres de concebre les teràpies que fins ara formaven part dels llibres de ciència-ficció.
De moment, però, serà necessària una dosi de cautela. Les primeres investigacions d'èxit en un camp innovador i engrescador han de venir acompanyades sempre de rèpliques i verificacions de les investigacions inicials, de moment és una possibilitat, però no és tan llunyana com podria semblar.
