Fer-se pipí al llit

Una pregunta que molts pares podrien fer-se o que podria ser motiu de preocupació és si és normal o no que el seu fill o filla es faci pipí al llit.

La capacitat per a controlar la micció és una capacitat que s'adquireix en funció de la maduresa de l'infant, pel que no tots els nens i nenes l'adquireixen amb la mateixa edat. En aquest sentit, el pas essencial per al control de la micció és la capacitat de controlar els esfínters, és a dir, els músculs de la zona de la pelvis, el control dels quals és variable segons el ritme maduratiu de l'infant.

Enuresi

Des dels àmbits de la psicologia i la psiquiatria, existeix consens ampli en el fet que és a partir dels 5 anys que podem observar la possible existència d'una alteració en el control voluntari de la micció i per tant diagnosticar el que es coneix com a Enuresi.

Des dels àmbits de la psicologia i la psiquiatria, existeix consens ampli en el fet que és a partir dels 5 anys que podem observar la possible existència d'una alteració en el control voluntari de la micció i per tant diagnosticar el que es coneix com a Enuresi. Entre els 5-6 anys l'Enuresi durant la nit és relativament freqüent, en tant que entre el 10 i el 20% dels nens la presenten.

L'Enuresi és el nom tècnic que fa referència a aquest escapament del pipí almenys dues vegades setmanals durant tres mesos seguits, és a dir, que el fet de fer-se pipí ha de ser recurrent per a poder-se afirmar que existeix una alteració, o bé ha de generar un malestar o alteracions greus en el mateix infant o entorn.

L'enuresi sol ser més freqüent de manera nocturna, d'aquí que normalment parlem de fer-se pipí al llit. Però la incontinència també pot ser diürna, és a dir, durant el dia, situació que probablement portarà a altres alteracions en l'àmbit adaptatiu fonamentalment en relació amb la resta de companys de l'escola, alteracions diferents de les que pot generar l'enuresi nocturna, pel que caldrà especificar si l'escapament del pipí és en una franja o l'altra del dia o ambdues.

És important sempre descartar la presència d'una causa biològica pediàtrica, com per exemple infecció urinària, realitzar una bona entrevista psicològica i indagar per si existeixen antecedents familiars d'enuresi que ens poden indicar que hi ha més probabilitat que la causa sigui madurativa.

El control de l'enuresi nocturna es pot tractar però sempre serà a partir dels 5-6 anys, abans es pot intentar però sempre hi trobarem una major dificultat per a resoldre-ho. Entre els tractaments més destacats, voldríem aprofitar l'article del blog per a parlar breument de les alarmes per a l'enuresi.

Abans de parlar sobre el tractament mitjançant dispositius d'alarma, cal recordar que el tractament i, en definitiva, la problemàtica, és necessari entendre-la o bé dins d'un procés dismaduratiu o bé d'un procés emocional que es pot manifestar en enuresi. En el primer cas és quan podrem utilitzar les tècniques que anomenem «conductuals» com les alarmes, però en el segon cas caldrà treballar el rerefons emocional que causa o manté l'enuresi.

Les alarmes per a l'enuresi són uns dispositius sonors, que solen estar formats per un sensor d'humitat i una alarma, ambdós connectats. El sensor d'humitat es col·loca a la roba interior i el mecanisme consisteix a detectar si el nen o nena que el porta mulla la roba interior, en aquest cas, farà sonar l'alarma i farà despertar al nen, que seguidament haurà de controlar intencionadament l'orina i fer pipí al lavabo. El sistema d'alarma busca crear una conducta apresa en el nen per la qual es despertarà i farà pipí al lavabo i no en el llit quan es detectin els senyals corporals que indiquin que la bufeta està plena.

Dr. Jordi Sasot Llevadot

Psiquiatra Infanto Juvenil

Cristian Toribio Amaro

Psicòleg Clínic Infanto Juvenil