Cristina Serret

El nucli de la Terra

El nucli és el centre de la Terra, allò que hi ha en les capes més profundes del planeta, a milers de quilòmetres sota els nostres peus. Tot i que és impossible arribar-hi, en sabem moltes coses. Avui te n’expliquem algunes

El nucli de la Terra / MARTA CAYUELA Zoom

Com ens l’hem d’imaginar?

Si ens imaginem la Terra com una ceba, formada per moltes capes, el nucli seria la part central d’aquesta ceba. Té una forma esfèrica i un radi de 3.486 km. És a dir, és més gran que el planeta Mart.

A quina distància de la superfície es troba?

El nucli és a 2.900 quilòmetres per sota dels nostres peus. És una distància molt gran, i més si es té en compte que el màxim que hem aconseguit perforar són uns 15 quilòmetres. Amb la tecnologia que tenim avui dia i els costos que suposaria, és impossible arribar a capes més profundes.

Did you know?

The core of the Earth is extremely hot. Scientists estimate that it could get as hot as 6,700 °C

De què està format?

El nucli terrestre té dues parts. Una de sòlida, que és la més profunda, i que es coneix amb el nom de nucli intern, i una part líquida que l’envolta que s’anomena nucli extern. Totes dues contenen principalment níquel i ferro, però a temperatures i pressions diferents, per això una és líquida i l’altra sòlida. Per aquesta composició, el nucli de la Terra també es coneix amb el nom de NiFe (abreviatures de níquel i ferro).

Hotter thant the hottest

The core is hotter than the surface of the Sun

Com l’hem pogut estudiar?

No hi ha persona ni aparell capaç d’arribar al nucli de la Terra. Però sabem com és gràcies a les ones sísmiques. Els sismòlegs estudien com es propaguen aquestes ones a través de la Terra, i d’aquesta manera hem pogut saber que hi ha matèria líquida i sòlida. Els meteorits també són una bona ajuda, ja que ens proporcionen pistes sobre la composició del nucli. Alguns meteorits són rics en ferro i níquel, igual que el nucli terrestre.

Quin paper juga, el nucli?

El nucli terrestre és el responsable que a la Terra tinguem un camp magnètic. És el que detectes per exemple quan la brúixola t’assenyala el nord.

Amb la col·laboració de Meritxell Aulinas Juncà, professora agregada de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona