Els joves del ‘jo-jo!, ja-ja!’

Sigueu benvinguts a la generació 'jo-jo!, ja-ja!', una expressió inventada per l’educadora emocional Cristina Gutiérrez, directora de la granja escola La Granja -per on cada any passen 18.000 nens i joves d’entre 3 i 22 anys- que resumeix una generació plena d’impacients, egoistes, ansiosos, narcisistes, amb baixa tolerància a la frustració i minsa cultura de l’esforç. Fa 16 anys que aquest centre de Santa Maria de Palautordera es va especialitzar en l’educació emocional i, cada any que passa, Gutiérrez i el seu equip queden parats de la quantitat de mancances emocionals, tant dels pares com dels fills. Ho atribueixen a “una criança basada en el tenir i no pas en el ser, on no es viu ni es gaudeix de l’ara i aquí, sinó que la ment sempre està en tot el que s’ha de fer després i sempre amb presses”, lamenten.

L’educadora emocional considera: “La sobreprotecció de pares que són com drons o helicòpters -i sempre ho controlen tot- no ajuda l’infant o el jove a creure en ell mateix ni en les seves capacitats. Quan constantment li portes tu la motxilla, li fas els deures, discuteixes amb el professor les seves notes, li fas de secretària pel grup de WhatsApp de la classe... ¿què li estàs dient? Doncs que no pot, que no és capaç. I, per tant, li generes baixa autoestima, inseguretat i por, que el bloquegen davant de situacions quotidianes a l’escola, les colònies o el carrer”, lamenta. “A més, si tu com a pare o mare ja l’hi fas tot, per què s’ha d’esforçar? Per descomptat que, com a pares, volem el millor per als nostres fills, però acabar sent els seus servents i no posar-los límits és un error educatiu amb unes conseqüències nefastes en el creixement personal”, descriu. “A La Granja detectem que més de la meitat dels infants i adolescents que ens visiten d’escoles públiques, concertades i privades d’arreu de Catalunya i Mallorca són jo-jo!, ja-ja! ; joves amb poca empatia, que creuen que es mereixen ser els primers en tot perquè sí i que no pensen en el benefici del grup”, alerta.

Sopem en família, sense mòbil ni tele, per a una millor comunicació

La directora de la granja escola La Granja (www.lagranja.cat), Cristina Gutiérrez, dona consells per reduir l’ansietat i millorar la comunicació familiar. Sopeu sense el mòbil -ni els joves ni els adults- i amb el televisor apagat. Deixeu de donar ordres constants als fills, feu preguntes -no interrogatoris- i escolteu-los amb atenció. Exemple de preguntes per generar diàleg: explica’m una cosa bona que t’ha passat avui i una que no t’hagi agradat. Quina cosa nova has après avui? I com a adults, també responem a aquestes qüestions i les compartim amb els fills. El respecte és innegociable. Si un fill et tracta malament, se li ha de dir: “Quan tu em tractes així, no m’agrada” o “Quan em parles així em fas sentir...” És bo reconèixer els errors dels adults. No podem ser la família perfecta.

L’equip d’educadors de La Granja ho confirmen: “Mai com ara hem vist tantes carències emocionals: baixes autoestimes, acceleració i ansietat, pors, inseguretat i desconfiança...” De fet, el setembre passat van inaugurar una nova activitat per poder gestionar millor aquesta tensió infantil. “Es tracta del laberint de l’ansietat i l’estrès, dissenyat per ajudar infants de només 8 anys a entendre el que els passa. Fa 3 anys vam haver de construir el circuit de la frustració, ja que el 30% dels infants que ens arriben no s’han frustrat mai i necessiten saber amb urgència quina és la seva resposta emocional davant d’una frustració, perquè no saber-ho els genera por i inseguretat”.

SOCIETAT ACCELERADA

La psicòloga infantil Sílvia Sanmartí corrobora aquesta realitat a partir de la seva pròpia experiència: “Vivim en una societat accelerada, amb moltíssima ansietat i exigència, i això fa que molts pares traslladin aquesta manera de funcionar a l’educació dels fills. Hem perdut la tribu, la cooperació i el treball en xarxa, que sempre dona més bons resultats que l’individualisme”. “Això fa que molts nens i adolescents pensin que tot el món gira al seu voltant. És un fenomen cultural. Tot és un jo, jo, jo que no els deixa posar-se en el lloc de l’altre, els dificulta acceptar les diferències i els fa menys tolerants”.

A la seva consulta, la psicòloga detecta que per als adolescents “les coses són valuoses si els agraden, si estan de moda, si valen molts diners..., però no valen si els disgusten”. “Tot ha de ser plaent, còmode i fàcil, sense gaire esforç. A sobre, els pares han abandonat les seves funcions com a guies; els eduquen sense marcar límits clars. Fins i tot, hi ha qui permet que els nens escullin on aniran de vacances o què volen menjar!!”, exclama, indignada. “En aquest sentit, tenim un greu problema com a societat”, conclou.

JOVES AMB DEPRESSIÓ

Prepocupa, i molt, quin pot ser el futur d’aquesta generació. L’estudi del 'Barómetro juvenil de vida y salud', elaborat per la Fundación Mútua Madrileña i la Fad, assenyala que el 21,6% dels joves d’entre 15 i 29 anys de l’Estat pateixen depressió moderada (15,3%) o greu (6,3%). L’estudi analitza més de 1.200 joves i ofereix diferents dades sobre la percepció del jovent sobre la seva salut física i mental. També indica l’augment de l’ansietat, el sentiment de fracàs (19,3%) i l’automedicació, i constata que el 88% dels joves estan preocupats per la seva imatge externa i pel que els altres pensin d’ells.

L’informe destaca que les noies s’automediquen més: el 65% enfront del 52% els nois. I respecte a la seva salut mental, les dades també indiquen diferències de gènere. “El 33% de les adolescents i joves asseguren haver patit algun símptoma de trastorn mental en l’últim any davant del 23% dels nois”.

UN PROBLEMA QUE VE DE LLUNY

La preocupació per aquest escenari ve de lluny a La Granja. “Vam començar a detectar que alguna cosa estava passant en els infants l’any 2002, quan vam veure que tot allò que sempre ens havia funcionat educant, va deixar de fer-ho. Per exemple, els nanos ja no ens escoltaven com abans, ni aconseguíem modular actituds ni comportaments davant d’un conflicte. S’havia imposat l’individualisme amb els videojocs portàtils i amb el materialisme”, apunta Gutiérrez. Així que van començar a buscar eines diferents, com les de l’educació emocional. “Després de 16 anys d’assaig, encert i error amb milers de nens, ara tenim un mètode d’educació emocional que funciona. De fet, el mètode està avaluat científicament pel GROP de la Universitat de Barcelona: s’ha demostrat que augmenta significativament les cinc competències emocionals i abaixa de manera molt significativa l’ansietat”, explica. A La Granja aprofiten les colònies escolars, les colònies a l’estiu i les excursions escolars per treballar les competències emocionals i reforçar l’autoestima, l’escolta atenta, l’assertivitat i l’autoconeixement, cosa que permet reconèixer sentiments com la por, la ràbia o la tristor i gestionar-los d’una manera saludable.

Anecdotari d’una llarga trajectòria treballant amb les emocions

Cristina Gutiérrez explica que en unes colònies de tres dies a La Granja una mare li va posar “tres fuets a la seva filla perquè mengés”: “Ho va fer perquè no li agradava res més, segons vam saber després. Imagineu-vos que una mare pensi això de la seva filla, que ja la sentencia a no tastar res d’un equip de cuiners competents que atenen milers de persones a l’any i que preparen plats variats i saludables”. Una altra anècdota: “Una mare que sempre li preparava la bossa d’esport a la seva filla de 8 anys per anar a l’escola, un dia se la va descuidar. La dona va agafar la bossa de casa i se’n va anar a l’escola. En lloc de picar al timbre va decidir saltar la tanca, amb tan mala sort que es va quedar enganxada. La directora i un treballador la van rescatar. Quan la directora li va fer aquesta pregunta: «Què fas, per què no has trucat al timbre?», la dona va respondre: «No volia que ningú sabés que havia fallat»”. Un exemple ben clar de la síndrome de la família perfecta, conclou.