Esborrar l’estigma de la salut mental

La Leyre té 26 anys i té un trastorn de l’espectre autista (TEA) que li van detectar de ben petita. Explica que va patir bullying a primària per part dels seus companys i també de professors i pares. “No volien que m’acostés als seus fills o que hi tingués alguna cosa a veure. M’adonava d’aquest rebuig però no en sabia el motiu. Els psiquiatres em van ajudar a parlar i a solucionar els meus problemes de comunicació, però a secundària em va passar el mateix. Volia anar al psicòleg perquè estava molt deprimida però els professors em deien que eren excuses per no fer els deures. A batxillerat em van advertir que si perdia hores de classe anant als psicòlegs no podria seguir el curs. Obtenia bones notes però em deien que no podria fer mai una carrera perquè no en seria capaç”.

Ara la Leyre està estudiant enginyeria informàtica i també treballa d’informàtica. Explicar l’experiència li va costar molt però ara és un dels testimonis que, a través del programa What’s Up! Com vas de salut mental? que l’entitat Obertament porta a les aules, contribueix a lluitar contra la discriminació i l’estigma que pateixen persones com ella.

Fins a un 80,1% de les persones amb un problema de salut mental a Catalunya han patit discriminació i estigma, mentre que un 54,9% han estat discriminades bastant o molt sovint. Ho indica l’estudi L’estigma i la discriminació en salut mental a Catalunya 2016, realitzat per Spora Sinergies i la Universitat Autònoma de Barcelona amb la col·laboració de l’Obra Social La Caixa i de Janssen. “Són unes dades molt contundents. Des d’Obertament vam discernir que els àmbits vitals en què això passava de manera bastant recurrent eren l’educació, la salut, els mitjans de comunicació i el laboral. Arran d’això vam veure que calia fer una intervenció en la població jove. L’experiència de discriminació per part del professorat i entre iguals es dona, i tota l’evidència que havíem recuperat d’anys anteriors ens deia que era un dels àmbits importants on calia actuar. Vam decidir fer-ho a partir dels 14 anys, una edat en què eclosiona la persona, comences a definir la personalitat i tens ganes de relacionar-te amb el món i els teus camins. Just en aquests moments també es produeixen moltes inseguretats i deficiències a l’hora de relacionar-se amb el grup”, explica Anaïs Tosas, cap de projectes d’Obertament. Van fer una proposta per treballar la salut mental a tercer d’ESO i gràcies a la implicació del departament d’Educació va passar a ser curricular i competencial.

Abastar tots els àmbits formatius

La necessitat de treballar la salut mental com més aviat millor ha fet que el projecte What’s Up! Com vas de salut mental? cobreixi ara mateix tot el cicle de secundària. La proposta competencial i curricular es fa a primer i a tercer, mentre que a segon i a quart es fan càpsules de gestió emocional i d’alfabetització per identificar estats d’ànim. En un futur, Obertament no descarta portar el projecte també a primària, a formació professional i a la universitat. “Si parlant-ne es genera un entorn positiu per als joves, aquestes problemàtiques transitaran com una crisi d’adolescència i no se sumaran a situacions realment dramàtiques”, apunta Tosas.

What’s Up! Com vas de salut mental? és una iniciativa que vol normalitzar la conversa sobre la salut mental. “Volem fer present un actiu més en la salut de les persones, i fer-ho d’una manera positiva i sense prejudicis. Bàsicament, normalitzada. Així com parlem d’estadística sobre els arbres que hi ha al nostre barri, també podem parlar de l’experiència de salut mental de la gent que hi viu”, apunta Tosas. El programa es concreta amb la implementació de setze unitats didàctiques dins el currículum de les matèries, adaptades a les hores lectives i avaluables, que inclouen continguts de salut mental de manera transversal per a secundària. Una correspon a una intervenció a l’aula en primera persona, amb testimonis com el de la Leyre.

A l’Institut Guillem Catà de Manresa fa tres anys que hi han implementat el projecte i el treballen a l’assignatura de biologia i a les tutories. “El programa genera un espai de reflexió perquè és la primera vegada que els alumnes prenen consciència de la salut mental. Cal que s’adonin que és important parlar-ne perquè no sigui un tema tabú. Hi ha molts prejudicis i cal lluitar contra aquest estigma que té”, assegura Carme Rodríguez, professora de ciències i coordinadora de segon cicle d’ESO i de la implementació del projecte al centre. Destaca que l’objectiu del programa es compleix i es veuen resultats en els alumnes perquè alguns, després de treballar el tema, van a buscar el tutor i s’hi obren per compartir dubtes i experiències, generen espais de confiança. També afirma que, com a professors, els és molt útil perquè aprenen a gestionar si n’hi ha algun cas a l’aula, a tractar l’alumne i la família.

UN CURS POSTCONFINAMENT

Cal tenir present que el 80% dels joves amb experiència de malestar o trastorn de salut mental van empitjorar aquesta condició arran del confinament, i entre els que es van veure afectats d’una manera o una altra per la pandèmia, un 33% van necessitar suport dels serveis d’atenció de salut mental durant i després de la quarantena. Ateses aquestes circumstàncies, Tosas incideix en la importància més que mai de prioritzar la salut mental i emocional dels joves. “El nostre projecte no està fet per personal sanitari, sinó que és un projecte per lluitar contra l’estigma, que s’ha de combatre des de l’ús social i cultural. Nosaltres li volem donar espai, fer-lo visible, trencar el tabú perquè se’n pugui parlar”. Obertament posa l’èmfasi en el fet que el que genera discriminació no és la patologia, sinó una idea preconcebuda. “És humà simplificar i estereotipar, però no hem d’oblidar que darrere de cada persona i de determinades vivències hi ha un aspecte comú amb qui passa o ha passat un trastorn de salut mental, i és el malestar, el dolor. Això afecta tothom, tinguis o no aquest trastorn”, incideix Tosas. Amb el confinament, la iniciativa va preparar cinc càpsules noves per abordar la tornada a l’aula dels joves. Així, Rodríguez manté que serà ara quan més valor s’hi haurà de donar. Al seu centre, a finals del curs passat es va crear una comissió de suport emocional per treballar amb els alumnes.

Veient que el projecte What’s Up! Com vas de salut mental? funciona, però comprovant que els joves no només es relacionen en l’àmbit educatiu, Obertament ha desenvolupat una estratègia 360º perquè tothom que estigui implicat en l’educació dels joves estigui ben preparat per oferir un espai segur per parlar obertament de salut mental. Així, doncs, la iniciativa ha contactat amb la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC) per desenvolupar accions concretes i ha organitzat xerrades en AFAs i entitats juvenils i del lleure.

L’assignatura pendent és ampliar el projecte a tot l’espectre de l’ESO i per això Obertament ha engegat una formació reglada sobre la temàtica de la salut mental per al professorat de secundària juntament amb el departament d’Educació. “Ho hem plantejat així perquè el professorat pugui parlar amb els joves de les seves experiències del confinament. Cal tenir present que hi ha hagut experiències de dol que no s’han pogut dur a terme, restriccions de veure amics i sumatoris de vulnerabilitat prèvia”, explica Anaïs Tosas, cap de projectes d’Obertament. També avança que es plantegen oferir recursos per treballar online en cas que calgués. “Fem un plantejament molt de parlar i de mirar-nos als ulls però, encara que potser ens costarà una mica, ens haurem d’anar acostumant també a fer projectes virtuals”.

Empatia i pedagogia

“Cal més empatia, posar-se al lloc de l’altra persona i comprendre-la”. La Leyre té clar que és la clau per evitar situacions com l’assetjament i l’estigma. Ella mateix reconeix que mai havia parlat del seu TEA obertament i ara veu que parlar-ne funciona. “Molta gent jove diu que l’hem ajudat perquè també ha patit rebuig. Quan fem una xerrada sempre surt una persona com a mínim a dir-nos que hem canviat el seu punt de vista, que fins aquell moment era molt tancat. També n’hi ha que ens diuen que els fem sentir més acompanyats i compresos”. Els referents també hi ajuden. La Leyre reconeix que ara també es fan sèries i pel·lícules que tracten el tema de la salut mental des d’un punt de vista “no tan morbós”, i que en els últims anys hi ha hagut un canvi en la mentalitat de la societat.