Més enllà de bullir pasta i fer pasta, poden cuinar de veritat

La Lili Riera (13 anys) cuina sense tenir els pares al costat. La mare, l’Helena Prat, és ceramista, curiosament crea vaixelles de ceràmica, i té l’estudi amb el torn a casa. “Hi passo moltes hores”, diu. El pare és l’encarregat de molts dels menús diaris, però els caps de setmana li toca a la Lili, que “des de petita hi ha mostrat molt d’interès”, afegeix la mare. Per cuinar, es posa el davantal del pare, que comparteixen.

Els plats forts de la Lili, a qui a la foto veiem a la cuina, són les truites, a la francesa i farcides de formatges i pernil dolç. “Té molta imaginació”, diu la mare, mentre la filla assegura que el que més li agrada de cuinar és “menjar-ho tot”. El cas és que l’Helena reconeix que l’interès de la filla és el que l’ha portat a entrar a la cuina, posar-se el davantal i cuinar. “Els pares sempre tenim aquesta por, que talla ales, perquè tendim a dir-li que vigili amb el foc, que vagi amb compte amb el ganivet, que si l’oli calent la pot cremar i tantes advertències”, opina l’Helena.

De fet, la Lili comenta que ella escolta el que li diuen, i alhora entra sovint a l’estudi de la mare per preguntar els dubtes que té mentre crea plats. “Si no, també m’espavilo sola i vaig fent”, diu. El seu germà, l’Eduard, s’ho mira però ell no entra a la cuina. “De petit era més de tastar plats nous, però fa uns anys que és tot el contrari”, diu la mare. Sigui com sigui, els pares respecten la manera de ser de cadascun d’ells.

CUINAR SENSE ELS PARES

El dietista-nutricionista David Gasol sosté que “és molt important que els adolescents cuinin”, i que ho han de fer com un camí natural després d’haver estat en contacte des de la infància amb la cuina i veient com la família cuinava. “A l’adolescència poden començar a ser autosuficients amb la seva alimentació”, explica. De fet, ell mateix recorda que de jove cuinava una gran varietat de plats, i segurament ho va fer perquè des de petit li van deixar ficar el nas a la cuina.

Ara bé, tampoc no es tracta de cuinar o de preparar-se el que vulguin. “Hi ha d’haver una bona educació nutricional, perquè a l’hora d’alimentar-se mengin de tot: verdures, llegums, cereals”, afegeix Gasol. És a dir, que cuinar a l’adolescència no signifiqui bullir pasta i fer pasta. Si ho aprenen a casa, quan marxin de casa tindran les eines apreses per espavilar-se. Si no, “un dels problemes greus dels joves que marxen de casa és que no en tenen ni idea de cuinar i la seva dieta cau en picat en poc temps”, afirma Gasol.

Seguint aquest fil, la Diputació de Barcelona impulsa des del 2010, a les comarques de Barcelona, el programa 'Cuina sense pares El programa “té com a objectiu fomentar l’alimentació saludable com una manera de promocionar la salut”, afirma Montse Iglesias, tècnica de promoció de salut de la Diputació. “El 2010 vam fer-ne una prova pilot a Osona, i ens vam adonar que els joves la valoraven molt, perquè deien que pensaven que era molt més difícil cuinar, i que els agradava”, recorda Iglesias.

Des de llavors han fet més de 500 tallers gratuïts amb més de 5.000 joves d’entre 14 i 18 anys com a participants. “Ens posem en contacte amb els ajuntaments de les comarques de Barcelona, i a través d’aquesta institució fem la difusió del taller que impartim a la població”, explica la tècnica. El taller, impartit per un dietista, i de dues hores de durada, consta d’una part teòrica o explicativa i una altra de pràctica. A la part teòrica, els joves aprenen els fonaments de l’alimentació saludable, la importància de fer cinc àpats, la piràmide dels aliments, i també conceptes de seguretat alimentària, com ara la importància de rentar-se les mans o de tenir cura de l’espai on es cuina.

Després, el dietista reparteix un davantal a cadascun, i preparen un menú sencer, compost per un primer, un segon i unes postres. “L’últim pas del taller és tastar el que han menjat, que és molt important”, diu Montse Iglesias. I ho és perquè llavors n’hi ha que es reconcilien amb alguns aliments. “Amb el peix acostuma a passar molt, perquè, quan l’han cuinat ells mateixos i el tasten, llavors diuen que no és tan dolent com es pensaven”. Per tant, es podria dir que el fet que els joves cuinin els fa acceptar aliments que, pels motius que sigui, fins llavors rebutjaven.

El taller es completa amb una pàgina web on difonen receptes i conceptes d’alimentació saludable, i també amb dos comptes de xarxes socials, Instagram i YouTube. “A més, per mitjà de la web poden fer-nos arribar consultes si en tenen”, diu Iglesias. El cas és que els joves poden consultar uns materials informatius, amb receptes, que van destinats i estan pensats per a ells.

Per acabar, la dietista-nutricionista Martina Ferrer ressalta que cuinar és prendre decisions i, per tant, és “una manera d’empoderar-se de la seva alimentació”. Ella mateixa recorda que de petita tallava verdures i les coïa, perquè li explicaven els pares com fer-ho. “Als instituts hi hauria d’haver l’assignatura de cuina”, comenta també el dietista-nutricionista Marc Vergés. A casa, “els pares han d’aprofitar la cuina com un moment d’aprenentatge i de complicitat familiar, perquè ensenyar a cuinar és el millor regal que els poden fer”. Ens hi posem?