El trastorn d'Asperger és una condició cada cop més coneguda i visible; tot i així, ja no és una etiqueta diagnòstica i, encara que l'expressió s'hagi estès al llenguatge comú, dins la psicologia es parla d'autisme d'alt funcionament, dins els trastorns de l'espectre autista (TEA). Sabem que les persones que pateixen un TEA tenen alterades, en més o menys grau, les competències de comunicació, les capacitats d'interacció social i la flexibilitat de comportament, però aquestes alteracions es poden presentar en multitud de graus. Hi ha persones amb TEA que són incapaces de parlar o relacionar-se, n'hi ha que gairebé no sofreixen dificultats i n'hi ha que, encara que en sofreixin, aprenen a dissimular-les tan bé que no es noten. Els Asperger solen pertànyer a aquests últims grups i, per això, quasi sempre tarden més que altres TEA a ser detectats.
L'arribada a l'adolescència és el moment en què les demandes de l'entorn social augmenten i, si no s'ha fet abans, s'evidencien dificultats per comunicar-se i socialitzar-se. Altres vegades, l'afectació social podria passar desapercebuda i el que alerta l'entorn són les dificultats d'atenció o acadèmiques, o els comportaments disruptius a l'aula. Així és com salta l'alarma, però no és que els problemes hagin aparegut del no-res. Si mirem cap enrere en la trajectòria de l'infant, sempre hi trobarem característiques pròpies del TEA, més o menys dissimulades segons les habilitats i capacitats de cada infant per compensar-les.
Amb l'adolescència, els infants comencen a adquirir autonomia respecte dels adults per deixar-se guiar cada vegada més pels iguals. Les interaccions ja no es basen en el joc, sinó en converses; el concepte d'amistat pren força i hi apareixen les relacions amoroses. No és estrany que un adolescent amb poques habilitats socials o amb dificultats per comunicar-se es pugui sentir deslligat d'aquest món i que la idea d'interactuar li pugui semblar poc atractiva i fins i tot amenaçadora.
El pensament social
Les persones amb Asperger no tenen l'habilitat social innata que tenen altres persones i per això poden tenir més dificultats per entendre el comportament, les intencions i les emocions. Sovint tenen un pensament molt literal, no entenen metàfores ni el que hi ha darrere les mentides. Quan han de comunicar, poden no trobar el tema adequat, no saber captar l'interès d'un company o no interpretar bé el missatge no verbal de l'altre. En definitiva, de manera natural, no són sensibles a molts senyals socials que formen part del repertori comú i per aquest motiu la comunicació més bàsica pot suposar un gran esforç.
Les funcions executives
Una altra alteració es presenta en les funcions executives, és a dir, en els processos mentals que s'activen en el moment de planificar, organitzar i avaluar la nostra conducta per aconseguir una meta o un objectiu, resoldre una tasca o trobar una solució. Això, a la pràctica, implica dificultats per començar i acabar activitats, organitzar-se i dur a terme tasques per passos, prendre decisions, portar la iniciativa, fer plans, organitzar i manejar el temps o ser flexible en la resposta a situacions. Aquests dèficits redueixen molt l'autonomia personal.
Per tot això, les demandes diàries a què s'han d'enfrontar els infants amb Asperger poden ser aclaparadores. Pensem en un institut amb horaris diferents cada dia, canvis d'aula i de professorat constants, les dinàmiques socials… Tot això pot fer que arribi al final de la jornada cansat i aclaparat. Davant d'aquesta situació, ens podem plantejar prendre mesures, sigui a l'escola o a casa, per alleujar la pressió.
Les competències de relació es poden millorar acudint a grups o tallers per afavorir-ne l'aprenentatge, sempre que l'adolescent s'ho passi bé fent-ho. No té sentit afegir una font d'estrès a la seva vida, i segurament no en traurà cap profit si no hi va motivat. Des de casa també podem ajudar-lo explicant-li guions socials del que s'espera en cada situació, mostrant-li normes socials o ensenyant-li a identificar les seves emocions. Pot ser útil fer servir les seves pel·lícules preferides per analitzar els comportaments i emocions dels personatges però, sobretot, es beneficiarà d'exemples de la vida real.
Les habilitats d'autonomia personal poden entrenar-se en l'entorn natural, des de la família i, si cal, amb ajuda d'un professional. Segurament, necessitarà ajuda per aprendre a organitzar-se per fer els deures, prioritzar les tasques, gestionar el temps, preparar material… Es poden utilitzar suports visuals per organitzar-se, calendaris i llistes de tasques amb passos clars.
Finalment, és important atendre el seu desenvolupament afectivoemocional, ja que la repercussió en el seu estat anímic i psicològic pot veure's afectada. Les diferències entre ell o ella i els companys poden ser molt evidents i fàcilment percebudes per un mateix. Per això, si encara no ho sap, pot ser el moment d'explicar-li de manera positiva que allò que li passa es diu Asperger, que fa que tingui una manera de pensar diferent, no pitjor, que té dificultats però també fortaleses.
Caterina Bennàsar Cerdà és psicòloga
