5 activitats perquè s’oblidin del mòbil

“El meu fill de 15 anys es passa el dia enganxat al mòbil. Quan no xateja amb els amics de classe, a qui veu cada dia, està jugant al Fortnite o al Brawl Stars”. Quantes vegades no hem sentit dir això als pares de fills adolescents? Amb 12 anys ja entren en un món del qual difícilment sortiran. Els mòbils han entrat a casa i tardaran molts anys a marxar-ne, si n’arriben a marxar. Segons s’observa a l’enquesta sobre Equipament i ús de tecnologies d’informació i comunicació a les llars del 2018, feta per l’INE (Institut Nacional d’Estadística), el 75% dels nens de 12 anys ja tenen mòbil, i a partir d’aquí anar pujant. Amb 15 anys ja no queda quasi ningú sense telèfon mòbil intel·ligent a la butxaca (95%).

L’objectiu, per tant, ja no és que no en tinguin -batalla perduda- sinó que en regulin l’ús i no es passin el dia -i la nit- enganxats a la pantalla. “Els pares hem de ser capaços de fer contraofertes”, afirma el sociòleg de la Universitat Oberta de Catalunya Francesc Núñez, pare de dos adolescents. Esclar, admet que no és una tasca fàcil: “Darrere la tecnologia hi ha una veritable intel·ligència per captar la nostra atenció constantment”.

Des del Criatures us fem cinc propostes d’activitats per fer amb ells -o ells sols- amb una alta càrrega d’adrenalina per competir, almenys durant unes hores, amb el poder d’atracció dels mòbils o, més ben dit, de les aplicacions que hi ha a dins. Però Francesc Núñez assegura que a part de buscar aquestes contraofertes, la responsabilitat dels pares és posar límits i normes a l’ús de la tecnologia, siguin mòbils, tauletes o ordinadors. “Cal recordar que la relació entre pares i fills no és una relació democràtica sinó jeràrquica, no estem parlant entre iguals. I hi ha moments que, especialment als adolescents, se’ls ha de prohibir l’ús del mòbil”, explica. Núñez proposa pactar normes de sentit comú com ara no anar a dormir amb el mòbil o no fer-lo servir a taula. I hem de ser ferms a l’hora de fer-les complir. “És la nostra responsabilitat com a pares”, afirma Núñez. Però, sobretot, hem de predicar amb l’exemple.

Dues hores de mòbil en tot el cap de setmana

El sociòleg Francesc Núñez posa en pràctica a casa seva una fórmula per regular l’ús del mòbil dels seus fills durant els caps de setmana, que és quan tenen més temps lliure i és fàcil despistar-se. A part de les propostes d’activitats alternatives, Núñez diu que ell dona dues hores d’ús de mòbil entre dissabte i diumenge, i que són ells els que s’han de saber gestionar el temps. És a dir, des de dissabte al matí fins diumenge a la nit els seus fills tenen 120 minuts per gastar que ell va descomptant, com les dades del telèfon quan no tenen wifi.

1. 'Humor amarillo'

Els que sigueu pares que voregeu o supereu la quarantena recordareu un programa japonès que emetien als anys 90 a Telecinco i que la cadena va anomenar Humor amarillo. Un nom políticament incorrecte però que tothom associa a unes proves amb inflables gegants, grans matalassos i fossats plens d’aigua, però sobretot moltes patacades. Al Kàrting de Castellolí l’any passat van decidir ampliar l’oferta -tenien el kàrting i el paintball - amb un joc a mig camí entre l’ Humor amarillo i el Gran Prix, un altre programa televisiu. Són 20 proves en una hectàrea i amb monitors-animadors que ajuden a divertir-se, però amb seguretat. Hi ha proves que els més petits, o els massa grans, no poden fer per precaució, però la gran majoria són per a totes les edats. Hi van molts comiats de solter, però sobretot famílies perquè “tothom es pot divertir alhora, i això poques activitats ho tenen”, explica Edim Castells, gerent de l’activitat. Els grups han de ser de 8 persones com a mínim i s’ha de reservar amb temps.

LLOC: KÀRTING CASTELLOLÍ (CASTELLOLÍ, ANOIA)

Preu: De 25 a 37 euros

2. Túnel del vent

Només són dos minuts, però diuen que són els dos minuts més excitants que hi ha, salts amb paracaigudes a banda. Fa set anys que funciona el Túnel de Vent d’Empuriabrava i, malgrat el preu, sempre és ple. De fet, a molts els enganxa i s’acaben fent instructors de vol i competint internacionalment, ja que des de fa poc és un esport federat. És el cas del César Rico, que ha ensenyat a volar a molts adolescents: “Els joves fan veure que no tenen por, sobretot els nois, però per dins estan espantats. I quan acaben surten al·lucinats!” El vol mínim són dos minuts, però separats en dos vols d’un minut, tot i que abans hi ha una xerrada teòrica i pràctica i en total l’activitat dura dues hores. El túnel fa 13 metres d’alçada i el vent bufa de 170 fins a 300 km/h. Per a aquells a qui Empuriabrava els caigui una mica lluny, aquest novembre obriran un altre Túnel de Vent a Cornellà de Llobregat.

LLOC: WINDOOR. EMPURIABRAVA (CASTELLÓ D’EMPÚRIES, ALT EMPORDÀ)

Preu: De 29 euros (fins a 12 anys) a 49 euros (mínim)

3. Karting

Al Kàrting de Sallent tenen karts adaptats per a totes les edats, és a dir, que, en funció dels anys, el vehicle corre més o menys. Segons explica el propietari, José Luis Bermúdez, a la pista no corren mai alhora els pilots de competició amb els amateurs que lloguen un kart per passar-s’ho bé, però sí que hi circulen junts els karts de les diferents categories. Menys els infantils, que tenen un circuit a part propi. Els karts infantils (5-11 anys) no van a més de 10 km/h; els júnior (11-14 anys) van a 40 km/h com a màxim; els sènior (14-16 anys) a 60 km/h; i els speed (+16 anys) fins a 80 km/h. Amb les curses de karts, especialment amb els adolescents, hi ha el risc que s’animin més del compte, però Bermúdez explica que aquests casos estan sota control: “Si algú es passa de la ratlla, des del control central podem reduir la velocitat dels karts i frenar-los quan vulguem sense que el conductor hi pugui fer res”.

LLOC: KÀRTING SALLENT (SALLENT, BAGES)

Preu: Entre 10 i 18 euros (10 minuts)

4. Circuit d’orientació

Un dels llocs més bonics de Catalunya és la Vall de Boí, tant per la seva natura com per les seves famoses esglésies romàniques. Una manera de conèixer aquesta vall en profunditat i alhora fer una activitat divertida és seguir els circuits d’orientació que tenen muntats. Hi ha circuits a tres dels municipis de la Vall -Durro, Barruera i Taüll- i cada circuit té tres nivells de dificultat en funció de l’edat i l’estat físic de cada grup. Els circuits indicats amb el color verd són els més planers i senzills, pensats sobretot per a famílies amb nens petits. Els de color blau són més llargs i amb més desnivell, en què sovint s’ha de sortir del camí per trobar les fites. I els circuits vermells són quasi tots camp a través. A més, si més d’un grup ho demana, el circuit es pot transformar en una cursa d’orientació en què guanya qui troba totes les fites en menys temps.

LLOC: LA VALL DE BOÍ

Preu: Gratuït

5. Canoa canadenca

A Terrassa hi ha el parc urbà més gran de Catalunya, amb 3,5 quilòmetres de longitud i 395.000 m( 2) de zona verda: el Parc de Vallpardís. Enmig d’aquest oasi vallesà, hi ha una empresa (Emocions.cat) que hi organitza activitats per a grups com la canoa canadenca pel llac de Vallparadís -que a l’estiu es converteix en una piscina-, però també ofereixen tir amb arc, rutes amb bicicleta, escalada al rocòdrom i una cursa d’orientació. Els grups han de ser grans, de 20 persones com a mínim, i es poden escollir de dos a quatre de les sis activitats disponibles. Cada activitat dura al voltant d’una hora i quart, i es fan en subgrups intercalats. L’edat mínima és de 10 anys, però a partir d’aquí les pot fer tothom, ja que “són activitats per iniciar-se, com batejos”, explica Jordi Ibars, director d’Emocions.cat.

LLOC: PARC DE VALLPARADÍS (TERRASSA, VALLÈS OCCIDENTAL)

Preu: Entre 11,25 i 19, 25 euros

Altres propostes amb menys adrenalina

• Cuina. Preparar el dinar o el sopar junts és una activitat diferent i estimulant.
• Pel·lícules. Mirar la televisió junts amb un bol de crispetes. Abans la caixa tonta era l’enemic, però ara pot ser un aliat.
• Sèries. Cada fill és diferent i potser no a tots els agraden les mateixes coses. Trobar estona per mirar sèries diferents amb cada fill els fa sentir especials.
• Lectura. El pare o la mare llegeixen el mateix llibre que el fill per poder-lo comentar junts després. Es pot fer el mateix amb la música que escolten els adolescents.