Suspesos en Socialització Digital
Continua el debat sobre l’ús dels mòbils als centres d’educació. Aquí només els prohibim a l’aula, a menys que el professor convidi els alumnes a fer-ne ús per a una activitat concreta. A França els acaben de prohibir fins i tot als passadissos i als patis. Fa temps, amb en Benet, dèiem que encara en trauríem algun profit, dels mòbils. Però ara no ho veiem gens clar.
En Benet i jo compartim, com molts professors i pedagogs, la idea que des de les prohibicions no s’educa. Els mòbils han vingut per quedar-se, i prohibir-los és ajornar la necessitat d’assumir el repte de fer-los compatibles amb el funcionament dels centres i amb els valors en què volem educar. Als ensenyants ens pertoca treballar des de la consciència i la raó, i no des de la prohibició. Els alumnes no haurien de deixar d’utilitzar el mòbil a classe, o als passadissos, o al pati, perquè estigui prohibit, sinó per altres raons. Però per assumir el repte de conscienciar els alumnes en l’ús correcte del mòbil calen mitjans, temps, preparació i una altra manera d’enfocar les coses. Caldria que els professors treballéssim a les aules els avantatges i els perills de les xarxes socials, el valor de la socialització analògica -aquella de parlar, plorar i riure- i la gràcia i els perills de la socialització digital.
El problema és que no estem ni organitzats ni preparats per fer-ho. Els adolescents, amb el mòbil, perden el temps, juguen massa, utilitzen les xarxes per assetjar algun company, publiquen fotos inadequades, poden ser víctimes d’algun adult pervers, copien als exàmens i deixen de fer vida social analògica. Però els adults també. Només cal recordar els missatges de suport de Rajoy a Bárcenas, els tuits antipolítics i antiesportius de Màxim Huerta o algun de tampoc gaire afortunat del president Torra per adonar-se que tots plegats necessitem millorar les nostres habilitats en aquest món digital.
De manera que en Benet i jo proposem, mentre no tinguem professors d’una nova assignatura que es podria dir comunicació i socialització digital, imitar els francesos. De fet, a les aules, amb comptades excepcions, no crec que se’n tregui profit. Ja hi tenim ordinadors i pantalles de projecció que pot veure tothom. I als patis, si ho plantegem bé, pot ser un experiment bonic i creatiu, que convidi a la reflexió i al canvi.
