On és la veritat?

No sé en què consistirà el procediment d’actuació contra les fake news que acaba d’aprovar el govern espanyol. Es vol perseguir la difusió deliberada i a gran escala de falsedats que busquen influir en la societat amb finalitats interessades. La notícia fa pensar. És un bon tema per parlar-ne a les aules i a casa. Les informacions que donem per bones, són certes? Què és veritat i què és mentida? A les escoles ensenya veritats el profe de mates, seguit de prop pels de física i química. El d’història fa el que pot, com el de socials. Els de llengües naveguen entre els codis ideals i la parla real. El de filosofia ensenya, precisament, a dubtar de tot. I a casa? Entre altres coses, els pares transmeten creences, com ara la devoció pel Barça o per l’Espanyol, per la Mare de Déu o per l’Alcorà, per Catalunya o per Espanya. Són qüestions de fe que no tenen res a veure amb la veritat.

El terreny de la veritat i la mentida és el coneixement, no la creença. Com més obrim la ment dels adolescents a perspectives diferents, millor. És el que fan els científics quan treballen. Si el pare és independentista convençut i la mare no tant, millor. Si el cunyat defensa l’economia liberal i el nebot és de la CUP, millor. No calia que TV3 o La Sexta s’escarrassessin a fer campanya contra Trump. Calia dedicar el mateix temps a mirar d’entendre per què gairebé la meitat dels nord-americans voten un tipus com aquest. Esclar que els nostres adolescents no miren la tele. S’informen i es desinformen a la xarxa, i allà el pensament únic, l’insult i la mentida són un èxit. Com més bestieses, més seguidors. El fonamentalisme té molts tentacles, i aquí en tenim un que consisteix a falsejar, per exemple, unes declaracions de Joan Tardà per insultar-lo de manera miserable.

Però no em sembla que aquesta mena de coses s’hagin de perseguir amb cap altre procediment que el de l’educació. No seran les lleis les que defensaran els més joves de les mentides. Serà l’educació en el respecte a la diversitat. En l’interès per punts de vista diferents, perquè la veritat, en les ciències humanes, és sempre relativa. Salvador Espriu feia dir aquesta frase a un dels personatges de Primera història d’Esther : “Penseu que el mirall de la veritat s’esmicolà a l’origen en fragments petitíssims, i cada un dels trossos recull tanmateix una engruna d’autèntica llum”.