Sí, jo adoctrino els menors i majors d’edat que tinc a càrrec (MEC). I el pitjor és que porto anys fent-ho. Els he incitat a picar cassoles des d’aquell tristíssim març de l’any 2004. Bé, només picava la MEC número 1, perquè el número 2 dormia i el 3 encara no era ni un projecte. La MEC ens va preguntar per què picàvem, per què estàvem tan enfadats, i li vam explicar que hi havia gent que ens deia mentides i que no ho pensàvem tolerar. I ens va demanar de picar ella, també. Va picar i repicar i fins i tot vaig permetre que m’acompanyés des de casa fins als Jardinets de Gràcia, en bata i sabatilles, cassola al cap, picant amb una cullera de fusta. Tenia només cinc anys i no vaig dubtar a adoctrinar-la perquè aprengués que, quan hi ha situacions que una mateixa jutja com a injustes, és legítim protestar de forma sorollosa i pacífica.
Adoctrinar ens agrada, i vam prendre una decisió digna d’elements radicals i sediciosos: vam matricular els MEC a escoles on s’ensenyen el català i el castellà (l’anglès, en teoria, també, d’això ja en parlaré en un altre article). Però no contents amb aquesta decisió vam voler que a les escoles i instituts on estudiessin els fessin pensar per ells mateixos.
Més adoctrinament al canto. Després, al vespre, de vegades hem comès l’adoctrinament màxim: veure l’ InfoK. I fins i tot els informatius de diferents cadenes perquè s’adonessin de com una mateixa notícia es pot oferir amb més colors que el Pantone. Terrible. També hem caigut en el pecat adoctrinador d’explicar les raons per les quals defensem unes idees i no unes altres. I els hem convidat a escoltar-ne d’altres de diferents. A no donar per bo tot el que els arriba sense reflexionar-ho. A contrastar informacions. És un costum que tenim.
També els hem convidat a anar a manifestacions i si han volgut han vingut i si no han volgut, doncs no. I no els hem castigat a netejar els vidres si no venien. Només els hem dit que no s’enfadessin amb l’ordinador, tot i saber que aquesta ordre era inútil. Perquè a casa, ai!, ens encanta manifestar-nos pacíficament.
I reivindicar el que creiem que s’ha de reivindicar. Pacíficament, sobretot pacíficament. Fins i tot hem estat disposats a rebre llenya, pacíficament. A defensar un col·legi electoral. A votar, pacíficament. Perquè el pacifisme ha sigut la base adoctrinadora general. Però no ha calgut ensenyar-los res, ja que això de tocar els nassos, pacíficament, els ha sortit sempre de natural.
I ARA, EN REBEM ELS RESULTATS
Els MEC estan escandalitzats amb tot el que passa. I s’exclamen i s’indignen i es desconcerten i expressen idees pròpies davant el televisor, o picant la cassola o queixant-se perquè diuen que no en tenen prou picant i manifestant-se. I tot sense que em faci falta hipnotitzar-los ni posar en pràctica cap tipus de ciència telepàtica.
Sí, jo adoctrino. I seguiré fent-ho.
