Demaneu als vostres fills que dibuixin 'la natura' i us sorprendreu amb el resultat

BanyolesFa uns dies escoltàvem un episodi del pòdcast Punzadas dedicat a un dels quatre elements: la terra. Esmentaven un exercici preciós que una professora universitària plantejava al seu alumnat: Observar què trepitjaven durant tota una setmana.

Les respostes més generalitzades van ser parquet, ciment, rajoles, però gairebé ningú va dir terra. I no ho vivien com una absència estranya. Perquè, com s’explica al pòdcast, hem après a entendre’ns fora de la terra, com si fóssim agents externs, observadors de tot però desconnectats del nostre origen. I és que és evident que no ens expliquen prou que humanitat, etimològicament, ve d’humus: som filles i fills de la terra.

Un exercici amb els infants

Nosaltres us convidem a fer un altre exercici, proposeu als vostres infants que dibuixin la natura, sense donar cap instrucció més, segurament observareu que fan paisatges on surt vegetació, rius, mars, però poques vegades, tot i que la terra és la nostra casa principal, es dibuixen habitant aquests paisatges.

En canvi, si els demanem de dibuixar casa seva o un parc, solen habitar aquests espais amb infants i adults. Al pòdcast, també hi compartien un paral·lelisme preciós: la terra gira a un ritme vertiginós, la tardor i l’hivern equivaldrien al seu capvespre i la seva nit. La primavera i l’estiu són el seu dia. I com els humans, que passem la nit descansant i ens activem amb la llum del matí, ella també descansa, es regenera, i es desperta just ara, amb la primavera. Ens sembla una imatge bellíssima per compartir amb els infants.

Conèixer i jugar a la natura

Si necessiteu excuses equipeu-vos amb guies del vostre entorn, prismàtics, salabrets... Feu-los observar aquests ritmes, convideu-los a descalçar-se, expliqueu-los per què és important posar els peus a terra i trepitjar el sòl que ens sosté, a nosaltres ens sembla un exercici d’arrelament imprescindible i no per posar-nos damunt de res, sinó per sentir-nos part d'alguna cosa, els infants habiten i es fan seus els espais amb tots els sentits quan hi juguen, salten, oloren i hi tenen experiències significatives.

I qui sap, potser el pròxim dibuix de la natura que demaneu, hi sortiran ells i vosaltres reflectits.