L'activitat que fan a moltes escoles de Silicon Valley
Cosir, brodar o fer mitja centra l’atenció, prepara per escriure i per sumar i restar

BanyolesEn un món cada cop més digital, accelerat i pobre d’experiències sensorials, activitats com cosir, brodar o fer mitja són més necessàries que mai. Poden semblar antigues, però nombrosos estudis confirmen els seus beneficis en el desenvolupament cognitiu i emocional dels infants.
El cervell i la destresa manual
Cosir, teixir o brodar són molt més que activitats creatives. Manipular fils i agulles, coordinar mans i mirada, i seguir patrons impacta directament en el desenvolupament neurològic. La neurociència ha demostrat que la motricitat fina està estretament lligada a les funcions executives del cervell, com planificar, organitzar i resoldre problemes. Cosir un botó afina la precisió manual, entrena la paciència, la concentració i el pensament lògic. Aquestes habilitats preparen per a l’escriptura i per a operacions matemàtiques bàsiques. Seguir un patró de brodat o de punt contribueix a estructurar el pensament, igual que resoldre una equació o escriure una frase correcta. Segons estudis en psicologia i neurociència, fer mitja pot induir un estat de calma similar a la meditació. El ritme repetitiu de les mans i la concentració necessària ajuden a reduir l’ansietat i milloren l’atenció.
Un retorn a l’aquí i l’ara
A diferència d’altres activitats més abstractes, cosir o fer mitja genera un resultat tangible amb un principi i un final clars. Aquesta experiència és molt satisfactòria, ja que permet veure el fruit de l’esforç en una peça feta per ells mateixos.
Ni són activitats de nenes, ni estan antiquades
Encara avui, aquestes activitats es vinculen a la feminitat i sovint es consideren antiquades. Us sorprendrà saber que en moltes escoles de Silicon Valley, tots els infants —nenes i nens— aprenen a fer mitja, brodar i cardar llana. Per què? Perquè cada vegada és més evident el seu valor pedagògic i emocional.
Una necessitat en el desenvolupament del joc
Quan els infants superen la primera infantesa (cap als 7 anys), necessiten sentir-se capaços i útils. Aquestes activitats responen a aquest desig de crear i reparar, alhora que reforcen la seva autoestima i autonomia. Saber cosir un botó o fer un petit arranjament a la roba no només és útil, sinó que els dona seguretat i confiança en les seves pròpies habilitats.
Conclusió
Si li costa concentrar-se, si té dificultats amb l’escriptura o, simplement, necessita un espai segur d’autoregulació on trobar el seu ritme, famílies i escoles disposem d’aquest recurs que, si encaixa amb la seva manera de ser, es convertiran en una experiència enriquidora i satisfactòria. Són una vivència de joc, un aprenentatge i una connexió amb el món que ens envolta. Posem fil a l’agulla?