La quietud ens pot moure per dins
L’aprenentatge actiu té uns fonaments i uns beneficis psicopedagògics innegables. Però a vegades confonem aprenentatge actiu amb moviment, amb fer coses sense parar, amb no estar-se quiet ni un moment. Com si l’activitat fos enemiga de la quietud o incompatible amb ella. Estar asseguts i quiets ho associem a l’escola tradicional, mentre que el moviment l’associem a tendències innovadores i té més bona premsa. Però no hi pot haver moviment ni activitat amb sentit sense la pràctica de la quietud, ni una quietud plena i fructífera sense algun tipus d’activació.
El cos i el moviment són magnífics aliats de l’aprenentatge, i la quietud també. Hem d’alternar moviment i quietud en funció dels moments, d’uns objectius específics i de les necessitats i ritmes de cada persona. En algunes formacions, el moviment s’ha convertit en un recurs habitual i vistós, com si el fet de moure’s fos garantia de qualitat per si sol. “Ara ens mourem”, et diuen en algunes formacions, sense cap propòsit explícit i sense tenir en compte si en aquell instant ho necessites. “Fes-los moure”, em deia l’organitzadora d’uns tallers per a famílies. Ho procuro sempre, de fer-los moure, si bé la meva especialitat és el moviment interior. I a vegades l’agitació del moviment extern interromp processos interns que per consolidar-se demanen quietud i una connexió reposada i silent amb un mateix.
Potser més que promoure aprenentatges actius el que hem de promoure són aprenentatges que activin, que posin en marxa alguna cosa en la persona, ja sigui externa o interna. La quietud ens pot moure per dins. L’aprenentatge que desencadena alguna percepció, interrogant o reflexió interna també és actiu encara que d’entrada no comporti un moviment cap enfora.
Podem estar quiets per fora i moguts o commoguts per dins, i necessitar focalitzar l’energia en aquest moviment intern. Podem moure’ns per fora i estar quiets i assossegats per dins. També podem estar actius per dins i per fora. O quiets internament i externament. No hi ha res que sigui millor ni pitjor, depèn del moment i de les necessitats. Tinguem-ho ben present i assegurem-nos que els nostres fills i alumnes experimentin suficients moments conscients de cada cosa.
